L’índex 2019 de llibertat de premsa al món, que publica anualment l’ONG Periodistes sense Fronteres, indica que durant el darrer any s’ha experimentat una nova davallada de la llibertat de premsa arreu del món.
El informe afirma que el numero de països on els periodistes se senten en seguretat per a dur a terme el seu treball ha continuat a minvar, i que cada cop hi ha més governs que imposen mesures de restricció a la premsa o que les reforcen.
A més, no es tracta d’una caiguda puntual: des del 2014 l’índex global ha empitjorat 13 punts percentuals, arribant al pitjor nivell des de l’any 2002, en que es presentà el primer informe.
Una altra dada negativa: el numero de països on la situació per la premsa es considera bona ha retrocedit un 40% en tan sols 5 anys.
Aquestes tendències afecten totes les regions del món excepte l’Àsia-Pacífic, on la situació ha millorat durant els darrers mesos.
Europa segueix sent la regió on més es respecta la llibertat de premsa, i per golejada respecte les altres. Però al mateix temps, ha perdut un numero notable de punts. Les Amèriques (nord i sud) són la regió on la llibertat de premsa ha reculat més.
Els autors del informe apunten que aquesta caiguda generalitzada es deu al auge del autoritarisme arreu del món, així com a la identificació que fan molts polítics entre la premsa i els seus enemics polítics.
Per exemple, l’ONG apunta que a l’Índia, els crítics amb el nacionalisme indi són acusats de traïdors i són sotmesos a campanyes de persecució online i física, que han resultat en sis periodistes morts al 2018. Situacions similars tindrien lloc al Brasil amb els periodistes opositors al President Jair Bolsonaro, tot i que no s’informa de víctimes mortals.
No obstant, cal dir que l’índex conté un element de subjectivitat, ja que són periodistes seleccionats per l’ONG Periodistes sense Fronteres els encarregats d’avaluar els seus països respectius.
En efecte, l’índex de llibertat de premsa al món s’elabora avaluant el nivell de pluralisme, independència dels mitjans, entorn de treball i auto-censura, marc legal, transparència i qualitat de la infraestructura que recolza la producció de noticies i informacions. L’índex no avalua polítiques governamentals. Tots aquests paràmetres s’inclouen en un qüestionari de 87 preguntes i s’envien a periodistes, advocats i sociòlegs residents als diferents països. Les notes finals combinen les respostes seleccionades per l’ONG amb els indicadors publicats disponibles.
Imatge de portada: INDRANIL MUKHERJEE/AFP/Getty Images
