Celebrades les eleccions municipals, autonòmiques i europees, a Espanya ha arribat l’hora dels grans pactes. En les eleccions de diumenge, en grans titulars diríem: ha guanyat el PSOE clarament en les tres eleccions; ha resistit el PP (guanyant fins i tot l’Ajuntament de Madrid); Ciutadans ha quedat lluny del “sorpasso” al PP i ha perdut la meitat dels vots de les generals de fa un mes; Podem s’ha enfonsat a les municipals per les seves divisions; Vox ha perdut més de la meitat dels seus vots de fa un mes i els nacionalistes han millorat, tant a Catalunya com al País Basc i Galícia.
Pedro Sánchez va demanar a Ciutadans que deixi el seu “cordó sanitari” contra el PSOE i exerceixi de partit frontissa, pactant alcaldies i comunitats amb els socialistes: ells (Ciutadans) podrien tenir alguns alcaldes i potser algun president de comunitat autònoma si donen suport al PSOE en aquells llocs on poden fer majories. Si Ciutadans fa majories amb el PSOE, reeditaria la seva política de fa quatre anys, pactant amb PP i PSOE, però perdria tota la seva credibilitat. És clar que Pedro Sánchez es troba incòmode ara amb Podem, i ja no li suposa cap perill. La caiguda de Podem permet Sánchez demanar encaridament a Ciutadans que siguin la frontissa, com ho va ser el Partit Liberal a Alemanya molts anys. Sánchez vol un govern “estable” i això és difícil amb Podem.
Està clar que la reivindicació de formar part del govern per part de Pablo Iglesias avui s’ha desinflat, vist que en el total d’Espanya no arriba al 6 per cent dels vots en les municipals, caient més de la meitat respecte al mes anterior, en les eleccions generals en les quals van obtenir 3,1 milions de vots, l’11,5 per cent del total. No obstant això, es va mantenir en les europees, però això no és cap consol.
La caiguda de Ciutadans en relació a les eleccions generals del 28-A, fa un mes, s’ha degut a l’escassa implantació territorial d’aquest partit, tant en els municipis com a les comunitats autònomes. De tota manera, ha millorat -duplicat- els resultats de fa quatre anys. Però ha gestionat malament, tant a Catalunya com en el País Basc. A Catalunya, on va ser la primera força a les eleccions catalanes del 21-D, ha deixat l’alcaldia de Barcelona al seu candidat Manuel Valls, “espanyol, francès i europeu”, com s’ha definit, sense cap suport. Al País Basc ha desaparegut i a Galícia ha collit molt poc. S’han llançat a la campanya per Madrid i allà han obtingut un bon resultat en el municipi, tot i que sense arribar al PP.
El PSOE ha triomfat pràcticament en totes les autonomies i fins i tot en les que tenia un baix resultat, com Catalunya, però no ha plantejat bé la batalla de Madrid, on el candidat de Pedro Sánchez, l’entrenador de bàsquet Pepu Hernández, va aconseguir un resultat inferior pels socialistes madrilenys (8 regidors en lloc dels 9 que tenia en la passada legislatura). Què farà Pepu Hernández a l’oposició? De tota manera, ha mantingut els governs de les Balears, Castella-La Manxa, Extremadura i Astúries. Els altres estan a negociar
.
El PP de Pablo Casado ha remuntat. No tot. Ha passat del 16,7 per 100 dels vots en les generals de fa un mes al 22,1 per 100, amb la cirereta d’haver guanyat Madrid, Ajuntament i Comunitat. Això ha reforçat a Pablo Casado com a líder de l’oposició al PSOE, alhora que ha recuperat bastants vots que se’n van anar a VOX – que s’ha desinflat– i a Ciutadans. El PP té implantació territorial i això s’ha notat. No obstant això, el PP ni a Catalunya ni al País Basc ha tingut uns resultats apreciables: a Catalunya ha superat de poc el 3 per 100 i al País Basc el 5,8 per 100. El mateix que li passa a Ciutadans. Amb aquestes dades, tant un partit com l’altre han d’arribar a una refundació en aquests territoris, si volen guanyar unes generals.
Els pròxims dies seran els que forjaran els grans pactes. Què farà Ciutadans davant les ofertes indubtablement generoses del PSOE? A canvi de què? I el Partit Popular, què oferirà a Ciutadans perquè no es vagi amb el PSOE? I a Catalunya? Esquerra ha quedat clar que lidera l’independentisme. Governarà Barcelona?, esperarà la sentència del judici als presos per governar també Catalunya?
Puigdemont s’ha quedat amb el caramel de guanyar les europees, però ha perdut vots i regidors, sent ERC el que ha quedat per sobre, substancialment, tant en vots com en regidors. Amb dos eurodiputats no mourà gran cosa. Si hagués perdut les eleccions europees, Puigdemont avui seria un cadàver polític. El seu partit JxCat ha rebut un clar advertiment en tres de les quatre eleccions: les que compten.
