L’organització independentista del Quebec, el Bloc Quebequès (BQ), ha ressorgit del no-res. Després de quedar casi escombrada del parlament federal en les últimes eleccions, ha aconseguit 32 diputats, triplicant el seu nombre d’escons. Un èxit extraordinari.
A més, la feble victòria de Trudeau, que no té majoria absoluta, reforça el valor d’aquests 32 diputats.
Quina ha estat la raó del seu èxit? Va començar amb el canvi de la líder Martine Ouellet que postulava mantenir com a bandera principal, gairebé única del bloc, l’independentisme. El nou cap, Yves-François Blanchet, va definir la seva posició de manera diferent. Va declarar que ell era independentista i que no renunciava al seu ideal, però que ara calia aparcar les demandes d’independència i donar resposta a les preocupacions reals de la gent del Quebec en l’àmbit econòmic, el medi ambient, que enregistra una forta preocupació, i també el de la seva identitat nacional, que bàsicament vol dir llengua, cultura i tradicions.
Aquesta defensa era més factible deixant per a un futur indeterminat la idea de la independència, i preocupant-se més per gestionar-la. Concretament va declarar: “la nostra feina no és fer que el federalisme canadenc funcioni, però tampoc és la de crear-li problemes. La gran diferència entre el sentiment de nació del Canadà i el del Quebec és que el nostre no necessita ser exacerbat”.
Una segona variable, de menys significació però també important, és que el Bloc Quebequès, que ha fluctuat la seva orientació doctrinal al llarg del temps i que havia acabat inclinant-se per posicions molt progressistes, ha anat girant per acostar-se al centre-dreta, i concretament cercar una major proximitat amb el partit d’abast només quebequès Coalitation Avenir Québec, que té posicionaments molt més arrelats amb la tradició d’aquell país i allunyant dels plantejament multiculturalistes del partit liberal de Trudeau.
Un punt central de la seva campanya ha estat la recuperació econòmica i la generació d’una major demanda de mà d’obra.
Tot una experiència positiva i un exemple per al cas català.
