En el primer dels articles explicava com, en el cas de Catalunya, l’estratègia de la lluita contra el focus s’havia mostrat eficaç en la seva adaptació als incendis forestals, però també apuntava que aquest enfocament no resol el supòsit d’un gran incendi ja format. Per abordar aquesta altra dimensió cal un altre plantejament: un programa de prevenció i extinció de grans focs forestals.
La lògica d’aquest nou enfocament és substancialment diferent de l’aplicada en la lluita contra el focus. A aquesta, que és la seva característica essencial d’anticipació i velocitat de reacció, s’hi afegeix un sistema defensiu, i de prevenció, una acció estructural de control de territori.
La defensa dels grans incendis té com a principi bàsic la ruptura de la continuïtat forestal sense dany ecològic, mitjançant camins establerts i franges de protecció que amplien el seu efecte, barreres de vegetació d’alt contingut en aigua (plantes crasses, euforbiàcies, etc.), franges de determinats cultius agrícoles que de manera natural aturen o minimitzen el foc (vinya, ametller, olivera, praderies permanents), reducció de la càrrega d’energia, modificació d’alçada dels arbres en els límits de les zones de protecció. L’esbandida pot ser suficient: franges on s’ha reduït la densitat de plantació a menys de 150 arbres per hectàrea i d’una amplada proporcionada a l’alçada i la potència de foc del bosc amb què limita.
Una condició bàsica és que tot nucli habitat i cases aïllades han de disposar duna franja de protecció de no menys de 25 metres d’ampla, en funció de la tipologia del bosc limítrof.
A tot això, cal afegir l’aprofitament sostenible del bosc, que té en els diferents ordres de pasturatge un recurs bàsic, com la té, òbviament, una bona gestió forestal. Es tracta d’introduir l’economia del bosc en la prevenció de l’incendi: millorar-ne la rendibilitat sense minvar l’equilibri ecològic, excepte en aquells espais protegits, on s’ha de vetar tota acció humana.
La base de l’organització és el disseny de mòduls forestals duna superfície determinada, que aprofitin al màxim les condicions naturals millorades, per trencar la continuïtat forestal. Un pla específic per a Catalunya als anys noranta i mai aplicat, es fonamentava a organitzar el territori en grans mòduls forestals, que alhora es dividien en submòduls, que dimensionen el màxim teòric que es pot cremar sense perdre el control. En el cas de Catalunya i en funció de cada espai geogràfic, oscil·laven entre 1.000 i 5.000 hectàrees.
Els mòduls són gestionats per l’Agrupacions de Defensa Forestal, garantint així el control del territori. Un mòdul i les seves subdivisions és l’espai forestal arbrat delimitat per una sèrie de barreres al foc, naturals, millorades o constituïdes a aquest efecte. Els mòduls s’articulen amb l’organització de la detecció anticipada i ràpida, i la intervenció immediata, així com amb els aprofitaments forestals. Cadascun disposa d’una petita estació meteorològica que transmet les dades bàsiques en temps real. Els submòduls són el resultat de les ruptures forestals i tot plegat configura un mosaic delimitat per les discontinuïtats. En tot cas, és essencial minimitzar lús de barreres que originin erosió.
Tot això significa una inversió que millora el territori, ofereix més oportunitats de treball i evita el mal dels incendis. A llarg termini, la relació cost benefici resulta millor, que si només es concentrés a disposar de més mitjans d’extinció. Cal recordar que, per exemple, l’eficàcia dels mitjans aeris és limitada, ja que entre la meitat de les descàrregues aèries són ineficaces, cosa que no qüestiona la seva gran utilitat; només la quantifica.
Tot això condueix a una altra conclusió, la introducció de les anàlisi cost benefici als programes de prevenció i extinció, en els quals necessàriament s’ha d’introduir el cost de l’impacte ambiental de l’incendi, en termes dels preus de mercat de les emissions de CO 2, juntament amb la resta de costos. L’ economia del foc forestal integrada en l’economia del medi forestal és necessària per a un abordatge integral del problema dels grans incendis, l’objecte dels quals és la preservació del bosc i no l’extinció, que és només un mitjà.
La resposta racional al creixement dels incendis explosius a Espanya és doble. D’una banda, les autonomies que encara no han establert el model de lluita contra el focus haurien de disposar de sistemes basats en la detecció anticipada, ràpida, intervenció immediata i control del territori. Alhora, totes les comunitats farien bé a establir programes de prevenció i lluita contra els grans incendis. El finançament d’aquests programes ha de correspondre a l’Estat perquè la realització no es dilati perillosament en el temps. Els fons Next Generation ho fan possible per una doble raó: la de la sostenibilitat del medi i la de la transició ecològica, perquè evitar incendis és reduir l’emissió de CO 2 a l’atmosfera.
Que el bosc es cremi molt i sistemàticament no és una fatalitat. Es pot evitar amb lestratègia i els recursos adequats.
Article publicat a La Vanguardia
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.