Les greus insuficiències de la política sanitària espanyola

Possiblement recordi un ball efímer però que va tenir una gran rellevància en passats i llunyans estius, la Yenca, que basava el seu ritme en un avanç i retrocés sincopat. Doncs les iniciatives governamentals sobre les mascaretes recorden aquest ball.

Són properes en el temps les manifestacions de ministres, començant pel de Sanitat i els seus experts, amb el doctor Simón al capdavant, reiterant una i altra vegada que les màscares no tenien utilitat, i que més aviat eren contraproduents perquè inspiraven una falsa sensació de seguretat. Això succeïa amb l’estat d’alarma ja declarat, per tant, després del 15 de març.

Però és que a més, els observadors internacionals estaven sorpresos per la falta d’iniciativa tot i el que estava succeint a Itàlia. Perquè la veritat és que Espanya va disposar de dues setmanes d’avantatge respecte aquell país per preparar-se, a partir del que allí estava succeint. D’haver-ho fet així, hauria previst mesures específiques per a les persones de més edat, ja que les dades italianes ja mostraven que més del 75% dels morts corresponien a aquest grup de població. Però no es va fer res.

A la Xina el confinament es va produir només quan s’havien produït 30 morts, Alemanya va establir el primer confinament parcial amb 28; Espanya va esperar a tenir-ne 200, i no es va atrevir a actuar tancant Madrid, tot i que la situació va explotar els dos dies següents a la gran manifestació feminista del 8 de març.

És clar que aquesta manca de mesures en les polítiques públiques tenia un relat diferent en la interioritat del Govern, perquè com ara revela 20 Minutos, a principis de març ja es van establir les primeres mesures preventives per evitar contagis. Aquest fet és molt greu perquè constata dues evidències: la primera, que el Govern va pensar abans en protegir-se a si mateix que als ciutadans; la segona, que va permetre la manifestació del dia 8 tot i que en el seu funcionament intern ja havia adoptat precaucions.

Un dels molts costos d’aquesta actitud, que difícilment es pot qualificar de responsable, si no és per ventura desaprensiva, es troba en les mascaretes. El menyspreu de polítics i experts del Govern cap a elles van tenir com a conseqüència pràctica l’absolut desabastament. Tant que el personal de primera línia, el sanitari, i també aquell altre que intervé en situacions de risc, com les forces policials, han vingut patint un dèficit continuat d’elles. Però és que a més la població que no són funcionaris, però que realitzen tasques declarades essencials pel mateix Govern, i que mantenen un intens contacte amb les persones, com els que treballen en supermercats, mercats, quioscos de diaris, entre d’altres, no han tingut accés a aquesta elemental protecció, perquè fa setmanes que estan desaparegudes. Per no fer, el Govern ni tan sols va impulsar-ne la seva fabricació, cosa perfectament al seu abast amb la declaració de l’Estat d’alarma.

Aquesta manca de material tan bàsic va sorprendre els experts de països com la Xina, Corea o Hong Kong, que des del primer moment l’han utilitzat com una protecció fonamental. No cal ser un expert governamental per entendre que la mascareta limita molt la capacitat de contagi d’un portador de Covid-19, i que també, en segon lloc, però per res menyspreable, significa una barrera per evitar ser contagiat. La combinació d’aquests dos factors estableix un nivell de seguretat raonable.

Ara, moltes setmanes després de l’inici de l’Estat d’alarma, el Govern ha arribat a la conclusió que les màscares són necessàries per a tota la població i diu que “està estudiant recomanar l’ús d’aquesta protecció a la població general”. Això naturalment és un eufemisme, l’únic que intenta amb aquest “estar estudiant” és guanyar temps per intentar disposar de l’estoc de mascaretes suficients, cosa que havia d’haver resolt fa temps. Però és que fins i tot ara, i comparada amb l’evolució italiana que està lluny de ser un model, la disponibilitat de mascaretes en aquell país és molt més àmplia que a Espanya. És un cas més que posa de relleu que el grau de desastre que pateix la societat espanyola té com a causa primera el coronavirus, evidentment, però la causa eficient és la incapacitat del Govern espanyol per adoptar en temps i forma les decisions adequades.

Més sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS