A fi de facilitar el pacte d’Iglesias amb Sánchez, els Comuns han optat per oblidar-se de dos dels punts crucials del programa amb el que van concórrer a les molt recents eleccions.
El partit de Colau, que té la pretensió de pescar en el terreny independentista, o al menys no perdre la fracció de vot que li queda d’aquest signe, ha optat per eliminar de l’acord amb els socialistes dos punts que podrien destorbar.
Un era el relacionat amb establir fórmules amb el govern central que permetessin assolir la llibertat dels líders independentistes empresonats. L’altre era obrir fòrums de diàleg que poguessin desembocar en un referèndum per l’autodeterminació.
No eren propostes radicals, senzillament apuntaven l’apertura de possibilitats, tant en un aspecte com en un altre. Eren instrumentals i no prejutjaven que les finalitats, llibertat dels presos i referèndum, fossin assolits. Eren propostes modestes. Però aquesta modèstia prenia sentit si els Comuns-Podem esdevenien necessaris per governar, com així ha estat.
Però, precisament quan arriba l’hora de la veritat, s’embeinen les propostes. És una manifestació més de la vella política i de l’engany electoral, que consisteix en presentar programes dirigits a atreure vots i després actuar per assolir el poder prescindint dels compromisos del programa. No és cap novetat, en la trajectòria d’Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat, i en part dels temes de major relleu amb els que es va presentar a les eleccions. El cas de l’habitatge, també un cop assolida l’alcaldia va passar a millor vida.
Però el més estrany de tot és que al mateix temps que dulcifiquen el programa de govern fent desaparèixer la qüestió catalana, alineant-se completament amb la posició del PSOE, Ada Colau ha obert un greu conflicte en qüestionar la independència dels jutges del Suprem. A l’alcaldessa li ha caigut molt malament que aquell Tribunal atorgués finalment la raó a AGBAR en el seu conflicte sobre l’adjudicació del servei de l’aigua en l’àrea metropolitana de Barcelona.
La conclusió del Tribunal Suprem fa inviable el projecte de Colau de municipalitzar aquest servei perquè un cop reconeguda pel Tribunal la titularitat d’AGBAR, l’expropiació seria quantiosa i significaria més de 400 milions d’euros de costosa amortització. Colau va manifestar, referint-se a la sentència, “no puc fer una afirmació categòrica, però no és només l’aigua, són les hipoteques i altres causes del Suprem que generen perplexitat (…). Cada vegada que hi ha causes majors que afecten grans interessos econòmics hi ha sentències que van contra el sentit comú”. Per remblar el clau va afegir “una altra dada curiosa:; AGBAR té un conveni amb el Consell General de Poder Judicial per a la formació de jutges en matèria d’aigua”. I va expressar el seu convenciment que “hi ha un mal funcionament de la cúpula judicial que requereix que es revisi”.
D’aquesta manera la principal força aliada amb Iglesias, i que forma part del mateix grup parlamentari, considera que s’ha de revisar la cúpula judicial. La qüestió és que ara les seves declaracions, greus pel que prejutgen sobre la independència judicial, van més enllà del seu important càrrec com a primera autoritat de Barcelona, perquè han de tenir traducció en la perspectiva d’un govern comú amb Sánchez. Si Colau no posa sobre la taula la necessitat formulada per ella mateixa de revisar el que fa la cúpula judicial, aclarint la incògnita de si està influenciada o no pels poders econòmics, mostrarà una vegada més que les seves paraules i la seva pràctica política discorren per camins diferents.
Una última observació menor. Si bé és ben exacte que existia un acord entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per a la formació de jutges, aquest va deixar de tenir efecte l’any 2016.
