Espanya és el país de la Unió Europea (UE) on les mares accedeixen més tard a la maternitat. També ostenta la taxa més baixa de natalitat, només empitjorada per Malta.
Segons les últimes dades presentades per Eurostat, l’oficina d’estadístiques de la Unió Europea, el 2017, l’edat mitjana de les mares en el primer part va variar entre els estats membres de la UE. L’edat del primer part es va registrar a Bulgària (26,1 anys de mitjana), seguida de Romania (26,5), Letònia (26,9). Eslovàquia (27,1), Polònia (27,3), Lituània (27,5) i Estònia (27,7). En contrast, l’edat de la mare en el primer part va ser superior a 30 a Itàlia (31,1 anys), Espanya (30,9), Luxemburg (30,8), Grècia (30,4) i Irlanda (30,3).
Per tant, les mares primerenques més joves estan a Bulgària i Romania, les majors a Itàlia, Espanya i Luxemburg.
De mitjana, a la UE, les dones que van donar a llum al seu primer fill el 2017 tenien 29,1 anys. Durant cinc anys, l’edat mitjana ha augmentat gradualment de 28.7 el 2013 a 29.1 el 2017.
En 2017, 5.075.000 de nadons van néixer a la Unió Europea (UE), en comparació amb els 5.148.000 el 2016. La taxa de fertilitat total a la UE es va situar en 1,59 naixements per dona el 2017, en comparació amb 1, 60 en 2016. La més alta taxa de fecunditat total des de l’inici de sèries cronològiques comparables va ser el 2010, quan va arribar a 1.62, encara per sota del nivell de reemplaçament, que es considera en 2.1 nens nascuts vius per dona. Entre els 5.075.000 de naixements, el 45% va correspondre a un primer fill, el 36% a un segon fill i el 19% a un tercer o més.
La taxa de natalitat total més alta, de França
En 2017, França (1,90 naixements per dona) va ser l’Estat membre amb la taxa de natalitat total més alta de la UE, seguit per Suècia (1,78), Irlanda (1,77), Dinamarca (1,75) i el Regne Unit (1,74). Al revés, les taxes de fertilitat més baixes es van observar a Malta (1.26 naixements per dona), Espanya (1.31), Itàlia i Xipre (tots dos 1.32), Grècia (1,35), Portugal (1,38) i Luxemburg ( 1,39).
A Bulgària i Romania, al voltant del 14% dels primers nens nascuts són de mares adolescents. La major proporció de naixements d’un primer fill de mares adolescents (menors de 20 anys) es va registrar a Romania (13,9% del total de naixements del primer fill el 2017) i Bulgària (13,8%), per davant d’Hongria (9,9%), Eslovàquia (9,5%), Letònia (6,7%) i el Regne Unit (6,1%).
D’altra banda, les menors quotes es van observar a Dinamarca (1,5%), Itàlia i Eslovènia (tots dos 1,6%), els Països Baixos (1,7%), Luxemburg (1,9%) i Suècia (2 , 0%). En contrast, les majors proporcions de naixements d’un primer fill de dones de 40 anys o més es van registrar a Espanya (7,4% del total de naixements del primer fill el 2017) i Itàlia (7,3%), seguit de Grècia (5,6%), Luxemburg (4,9%), Irlanda (4,8%) i Portugal (4,3%).
