L’organització empresarial Foment del Treball ha presentat una bona iniciativa en recordar quines són les 100 infraestructures bàsiques que Catalunya necessita i que són responsabilitat del govern de l’estat, de la Generalitat o d’entitats locals.
Aquesta identificació ha estat duta a terme amb dades actualitzades fins a l’exercici pressupostari del 2017, però és evident que amb la dinàmica política de Barcelona i Madrid les mancances no han millorat.
Del plantejament de Foment cal subratllar tres aspectes. El primer d’ells és que es ve produint un acumulat dèficit en infraestructures bàsiques que té la seva traducció en un pitjor funcionament de l’economia. Hi ha una raó fonamental de caire general: la crisi econòmica i el fet que el procés de recuperació posterior no s’ha traduït en una major inversió pública. Dos, l’estat, també la Generalitat, va fer servir la inversió com a factor principal per reduir la despesa. És com si una persona que vol perdre pes, enlloc de procurar la reducció del greix ho fes a expenses de la massa muscular necessària per moure l’organisme. Tres, el 2017 va ser l’any en què el pressupost d’inversió per a Catalunya ha esdevingut el més baix de tota la història. Un fet escandalós que no ha mogut a cap especial interès per part del govern català, ni de les forces polítiques del país. Un dels problemes del procés és que actua com un forat negre que absorbeix tot l’interès i l’atenció marginant les necessitats quotidianes.
