Com han canviat les coses. La UE és hereva del Mercat Comú. I aquest va néixer després de la II Guerra Mundial, tenint com a tronc central la Política Agrària Comuna (PAC), orientada a millorar les condicions de vida dels agricultors que es van convertir en la nineta dels ulls de la nova Europa.
D’aquella situació a l’actual va un abisme que està caracteritzat com a mínim per deu punts crítics:
- Els impostos als combustibles en temps d’inflació.
- Els impostos ambientals que per la seva naturalesa són regressius; és a dir, no discriminen en funció de la renda. I, per tant, castiguen especialment el món rural.
- El mal repartiment dels costos de la transició energètica. Les elits governamentals europees i estatals, l’espanyola i de manera molt destacada la catalana, han fet del canvi climàtic i la transició energètica una mena de tòtem que és seguit per mesures sacralitzades sense tenir massa en compte les seves conseqüències ni els seus efectes col·laterals. El camp n’és especialment receptor d’aquests costos per les nombroses limitacions que se li van imposant, cada vegada amb major proporció, sense tenir en compte les seves aportacions.
- Les restriccions derivades de criteris ecològics i animalistes. Aquestes s’afegeixen als de la transició energètica, però parteixen d’altres supòsits relacionats amb la protecció de la fauna, la flora i els animals. La legislació que s’ha produït tant a Europa com a Espanya no pren en consideració el modus de vida rural; si és que no els menysprea.
- La burocràcia europea. Cada vegada més l’agricultor, i aquest és un punt de contacte increïble amb el professor universitari, ha de dedicar més temps a complimentar el paperam i amb exigències creixents. Com per exemple, l’ús d’un quadern digital on registrar l’activitat agrícola sense considerar que per l’avançada edat de molts pagesos els hi representa una gran dificultat per poder adaptar-se a aquestes noves exigències concebudes des de despatxos molt llunyans a les realitats humanes sobre les quals registren. De fet, la burocràcia europea és tan gran que ha convertit el que era el departament d’Agricultura de la Generalitat, tan devaluat que ni conserva aquest nom, en una gran gestoria.
- L’asimetria del mercat. El pagès compra a la gran indústria i ven a la gran superfície. És el pernil d’un entrepà configurat per dues llesques molt poderoses i que, per tant, el que està entremig, té una enorme possibilitat de negociar els preus als quals compra i als quals ven i això crea una gran indefensió que les mesures governamentals no han sabut encara resoldre d’una forma evident.
- Els tractats de lliure comerç de la UE, que tenen com a conseqüència les importacions de productes agraris en condicions de clara desigualtat donat que els països exportadors no tenen les normatives exigents de la UE i, per tant, poden produir aliments i matèria primera agrària amb millors condicions de preu a les quals se’ls hi afegeix en la majoria dels casos salaris molt més baixos i menor protecció social.
- Ucraïna s’ha convertit en un problema cada vegada més greu de present i de futur. En l’immediat perquè el gra ucraïnès ha enderrocat els preus de zones cerealícoles de la Unió properes, cas de Polònia i Romania. D’altra banda, i malgrat que sigui com per a un futur indeterminat, els agricultors veuen que l’amenaça ucraïnesa es multiplica amb la integració a la UE. Primer perquè s’endurà la major part dels recursos de la PAC i segon perquè portarà al mercat produccions a molt baix preu.
- La percepció d’un tracte desigual amb altres sectors, com el turisme. És evident que el sector agrari té un impacte ambiental important, però també ho és que alhora és un reductor d’aquest impacte perquè la seva activitat fixa grans quantitats de CO₂, preserva el sòl i conserva el paisatge. L’agricultura és una gran generadora de béns comuns que són aprofitats pel conjunt de la societat i aquesta aportació, que és poc comuna entre els sectors productius, no es té en compte. El turisme, per la seva banda, té també un fort impacte ambiental. No només en les grans aglomeracions, sinó també en el transport de masses que genera, però a diferència de l’agricultura no genera aquestes externalitats ambientals positives, al contrari, és un consumidor de béns públics que en cap cas són comptabilitzats. Malgrat aquesta situació, quan s’ha de restringir per qüestions ambientals o ecològiques l’activitat, el pes recau sobre el sector agrari i no sobre el turisme. Ara mateix, en el cas de Catalunya les restriccions d’aigua són demolidores per al camp i de moment gairebé no tenen significació per als hotels, restaurants i serveis connectats al turisme. Aquest tracte desigual també es podria estendre cap a la petita minoria de màxims ingressos, diguem l’1% més ric, que és generador d’un impacte ambiental extraordinàriament més gran que la mitjana de la població; però, que no està ni de lluny sota el focus de normatives específiques com sí que ho està l’agricultura. Per exemple, a França la dècima part de tots els vols van ser amb avions privats, segons indica Bloomberg. En només 4 hores aquests avions generen tant diòxid de carboni com el que emet una persona de la UE en tot l’any. Però això tampoc està subjecte d’atenció dels nostres polítics. I és lògic perquè:
- Hi ha un menysteniment claríssim, fins i tot difamatori, contra els agricultors, que són presentats sovint com a reaccionaris o sospitosos de donar suport a l’extrema dreta. L’evidència és l’oposada. A França, on hi ha més dades i la revolta de la pagesia és més forta, voten menys a LePenn que la mitjana dels francesos. Tampoc reflecteixen la idea antieuropeista del populisme, al contrari, són uns ferms defensors de la UE perquè aquesta té com a fonament, ja ho he dit, la política agrícola comú. Malgrat aquests fets, la vocació de presentar-los com a reaccionaris perquè s’oposen als tòtems de la progressia de les elits governants, els hi resulta irresistible. Un sol exemple ho situa amb prou claredat. Una de les intel·lectuals orgàniques d’El País, Máriam Martínez-Bascuñán, directora d’opinió d’aquest diari, segons el seu currículum és politòloga especialista en teoria política i social i teoria feminista, escrivia un terrible article aquest diumenge a El País amb un títol que ja ho descrivia tot “Tractores ultres” i acusava els agricultors que amb les seves reivindicacions afavorien la paralització de l’agenda verda de la UE i els partits de dreta i de dreta radical. Els desqualificava amb un menysteniment que només pot procedir de qui es creu dotat de superioritat intel·lectual i moral i expressava prou bé aquesta mirada que des del poder es dirigeix, tant a Madrid com a Barcelona com a Brussel·les, a la pagesia. No és estrany que explotin.
Loading ...
