L’article “Súbdits o Ciutadans” defineix dos col·lectius contraposats:
a) Els que accepten el sistema actual democràtic, tot i admetent les seves limitacions i inoperància per resoldre els problemes de les nostres societats –la Desigualtat principalment–
b) Els d’a baix de l’escala social que comença amb els treballadors sense poder organitzatiu fins als més desfavorits, per als quals tenir Treball i Digitat resoldria tots els seus problemes com a éssers humans.
El segon col·lectiu forma un majoria absoluta en el país, però no saben utilitzar el seu poder potencial. Dèiem: “Però en conjunt són un col·lectiu passiu que no és conscient de la seva força com majoria que és. Tanmateix seguirà les consignes una vegada s’assabenti dels beneficis personals de la implantació de la proposta (La HUMANA DEMOCRÀCIA).”
Es pot dir que el col·lectiu b) està discriminat en tant que no pot ser un agent de poder. Però si introduïm el concepte discriminació, apareix el col·lectiu de les dones que des de fa molts anys estan lluitant per aconseguir els mateixos drets que els homes. Les manifestacions mundials del Dia internacional de la dona, el 8 de març de 2019, ho proclamen. Dones que es trobem realment en els dos grups esmentats a) i b) amb majoria evidentment en el segon.
La conseqüència d’aquesta situació, és que la majoria de la població resultarà beneficiada amb un canvi de sistema que no es basi en la tinença de poder sinó en d’altres valors de justícia social i de solidaritat. Per aconseguir-ho, cal “empoderar” a la població.
Però què és “empoderar”? Una nova paraula que no hi és al diccionari. Jo l’entenc com prendre el poder un mateix, sense rebre´l dels que el tenen. L’eròtica de poder és molt poderosa i juga a tots nivells, el poder de tota mena crea una satisfacció intima -conscient o inconscient- que ens diferencia dels que no el posseeixen, i que no es vol perdre voluntàriament. I el poder polític encara menys, atès que és precisament el terreny de joc dels professionals de la política. Tampoc els propis “poderosos”, gaudint de la força econòmica, volen cedir-ho voluntàriament.
Així doncs, la població haurà de guanyar-se el poder per sí mateixa, “empoderar-se”, seguint una opció política que li asseguri aconseguir-ho. Tanmateix, avui en dia la majoria d’aquesta població no està formada per comprendre l’abast de la seva força, ni pot discernir el que més l’interessa votant amb criteri les diferents ofertes polítiques en una elecció democràtica. Ni poden esdevenir ciutadans conscients. amb la capacitat d’entendre les propostes i els principis i valors de la HUMANA DEMOCRÀCIA com nova opció política.
Es deia també en l’escrit esmentat anteriorment:
“Per arribar-hi, caldrà que persones rellevants vulguin empènyer-la. Ja no només pels beneficis personals immediats, sinó que tenint una mirada llarga, acceptin que el sistema actual té defectes intrínsecs, que la desigualtat no té aturador, i que estem destinats a ser súbdits i només ciutadans per un dia cada quatre anys!”
És molt probable que una minoria suficient del primer grup, potser principalment dones, acceptin la funció de treballar per a la proposta i prenguin la responsabilitat de passar el missatge al segon grup, i per extensió a d’altres persones votants potencials que fins aleshores no han sentit la necessitat d’un canvi substancial que els ha de beneficiar, mestresses de casa, o no han vist la seva possibilitat, els estudiants en general.
Es pot considerar que hi ha persones Singulars que mouen les coses i que el gruix de la població són Anodins, en el sentit que no aporten res d’especial a la societat, tot i que es poden identificar diversos graus d’activitat en el seu comportament.
La Implantació de la HUMANA DEMOCRÀCIA, en tant que ha d’esdevenir una ideologia, serà una Idea Forca per als seus impulsors, que els atorgarà la constància i el dinamisme necessaris per lluitar contracorrent als usos actuals de la nostra societat. El quadre següent explicita les diferents fases de l’empoderament:
Totes aquestes persones actives s’adrecen al gruix de la població, Anodins passius, amb els missatges més adients segons les característiques de cada grup destinatari.
De “L’ENLAIRAMENT Cap a la Nova Societat”, pàg. 51:
“L’empoderament és crea per aquest mecanisme esglaonat d’informació al gruix de la població, en una via d’anar i venir en les dues direccions, evidentment.
Tot i que la formació social i econòmica s’estendrà al gruix de la població, està clar que ho farà en diferents graus, i inclús moltes persones no estaran realment interessades en el joc polític. Potser els activistes polítics, els que veritablement participaran del fet polític, seran una minoria del 15 al 20% com indiquen els anàlisis del CEO en les seves enquestes. Malgrat això, la ciutadania adquirirà el poder polític, l’empoderament, però cada persona individual tindrà de delegar-ho als responsables designats per governar des del seu propi coneixement de la situació. Per tant, es resol com fer que l’empoderament sigui una realitat.
Tenint els ciutadans ja formats en els nou valors de comportament, no solament informats, i acceptat el sistema d’empoderament, es disposarà d’un gruix de la població que optarà conjuntament per un nou sistema que ofereix un canvi dràstic de les relacions població // poderosos”.
Això es podrà aconseguir implantant la HUMANA DEMOCRÀCIA per la potencialitat dels seus principis i de les seves eines a emprar:
El Ciutadà és el Protagonista de l’acció política
La Plena Ocupació és la Prioritat del Govern
La Riquesa es crea i es distribueix
El Bé Comú és la Norma a seguir
Les eines són Nova Fiscalitat, Transparència i SOLIDARITAT
Oferint a tothom TREBALL i DIGNITAT
Una Transformació inclusiva en la qual les elits també hi participen.
