ERC, que en les enquestes ve obtenint un bon resultat, s’enfronta, però, a un horitzó molt complicat. La seva estratègia es fonamenta bàsicament en dos punts: demostrar que és un partit amb capacitat de gestió i que la negociació amb el govern espanyol aporta resultats des de la perspectiva del votant independentista.
Pel que fa al primer punt, la gestió, la pandèmia que posa al límit a persones i institucions i mostra totes les seves mancances i febleses, ha fet palesa la incompetència del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani Lesfar, i la consellera de Sanitat, Alba Vergès. La seva incapacitat per abordar els problemes amb un mínim de solvència, la seva flaquesa comunicativa i, en definitiva, els mals resultats que han obtingut en dos departaments fonamentals, revelen que o bé ERC no té bons equips, o que si els té fa alineacions equivocades. La falta de valor polític per remoure’ls dels seus càrrecs demostren una vegada més el partidisme estèril que és característica dels nostres dies.
La tercera peça del trípode social d’ERC al govern, el conseller d’educació Bargalló, ha servit per fer pales que no tenen cap resposta per les greus mancances de l’ensenyament a Catalunya, una veritable crisi educativa en termes de fracàs i abandonament escolar, baixa qualificació de la majoria d’alumnes, i poca presència en els nivells alts dels resultats PISA. En aquest cas, no es pot adduir que el coronavirus tingui cap responsabilitat, sinó senzillament que ERC no té un projecte educatiu sòlid.
El segon eix de l’estratègia, que va començar bé amb la primera reunió de la taula de diàleg i amb algunes enteses entre la representació al Congrés i el govern, ha acabat navegant pel mar de la inanitat. La nova reunió entre governs s’arrossega i s’acabarà fent a contracor aquest mes, sense una especial perspectiva de resultats. Els senyals previs són decebedors en un tema tan sensible com és el dels empresonats.
Ara mateix, el Ministeri de Justícia, en contra del que preveia, descarta presentar enguany la reforma del Codi Penal. Una iniciativa bàsica perquè una peça decisiva d’aquesta nova legislació era la revisió dels delictes de rebel·lió i sedició que hauria comportat amb molta probabilitat deixar pràcticament nets als líders independentistes i en tot cas reduïts a un problema de desobediència, el que hagués significat fer desaparèixer la qüestió dels presos polítics de l’agenda.
L’altra qüestió que desdibuixa totalment la relació d’ERC amb Sánchez, és la prioritat del primer per arribar a acords amb Cs, un objectiu que fins i tot avala ara Pablo Iglesias com ha formulat públicament en el míting d’abans d’ahir al País Basc. Com és possible per a un partit que es manifesta independentista participar en el mateix conglomerat polític en el qual és peça destacada un altre partit, que no és que no sigui independentista, és que va fomentar el seu èxit passat en l’anticatalanisme?
És evident que el votant independentista té una fe religiosa que ho suporta tot, però està per veure que els últims embats, almenys pel que fa a ERC, no tinguin conseqüències electorals.
És evident que el votant independentista té una fe religiosa que ho suporta tot, però està per veure que els últims embats, almenys pel que fa a ERC, no tinguin conseqüències electorals Share on X
Loading ...
