La qualitat de la persona humana es mesura per la seva forma de relacionar-se amb els altres. Som persones, en la mida que la nostra relació és amorosa, i ens destruïm com a persones en la mesura que ens aprofitem i abusem dels altres.
Per això és tan important la vida de grup, de comunitat, de família, perquè és en la convivència on surten aquells aspectes nostres, que no coneixem prou, i que gràcies a les topades es posen de manifest.
Quan ens deixem portar per una empipada, o per la ira, el resultat és que ens separem dels altres, no ens parlem, trenquem la relació, o aquesta és de mala qualitat.
Reconciliar-se és arreglar allò que s’havia trencat, unir el que s’havia separat, tornar a la cordialitat. Per això, la vida de família o en comunitat, és una escola que ens mostra tant els aspectes d’alegria i benestar, com les dificultats de la pròpia convivència.
Quan s’han de prendre decisions i cadascú vol imposar el seu criteri, sovint genera discòrdia i dificulta la convivència. Per això és molt adient la reflexió que va fer el periodista i polític tarragoní, Rovira i Virgili, que deia que “per conviure cal la mesura i el límit ” I afegia que “el límit no l’hem de veure com un retall de llibertats, sinó com la construcció d’aquell equilibri, perquè la meva llibertat no perjudiqui la llibertat dels altres”.
Aquesta és una visió pràctica i senzilla de com generar una bona convivència. Aquesta exigeix interdependència.
Res del que interessa als altres ha d’ésser aliè per a mi. Res del que m’interessa a mi ha d’ésser aliè per als altres. Cap paraula ha d’ésser interrompuda. Cap opinió ha d’ésser silenciada. Això seria l’ideal.
Però que cal fer quan un va a la seva, o no assumeix les responsabilitats que li pertoquen? En aquets casos, cal trobar un moment de tranquil·litat, per parlar bonament de les molèsties que ocasiona el comportament inadequat, i proposar unes alternatives que millorin la cohesió i el funcionament del conjunt. Amb una idea clara.
Els episodis passats no tenen perquè enterbolir el moment present. Si som capaços de superar els “egos” que portem a dins, i donem pas a l’actitud generosa que intenta afavorir als altres, veurem que això genera reciprocitat, i augmenta el benestar emocional dels membres de la família.
