El 28 d’abril del 2025, Espanya va patir l’apagada elèctrica més greu de la seva història, que va afectar tota la península Ibèrica i parts de França i Andorra.
Els seus efectes negatius van més enllà del dia dels fets, tenen seqüeles tècniques i en els serveis ferroviaris, digitals; costos econòmics, i sobretot un gran dany reputacional, el més gran que ha patit Espanya, com a mínim des de la crisi econòmica amb Zapatero, perquè, i això ha alarmat als socis europeus i la Comissió, tota Europa sembla haver estat a segons de patir una apagada continental.
La freqüència de la xarxa elèctrica a tota Europa continental va caure fins a 49,85 hertzs, només una mica per sobre del llindar del col·lapse de la línia vermella. La freqüència de funcionament normal de la xarxa elèctrica europea és de 50,00 Hz, amb un marge extremadament estret de ±0,1 Hz. Qualsevol valor fora de ±0,2 Hz desencadena importants accions d’emergència. Si la freqüència hagués caigut només 0,3 Hz més (per sota de 49,5 Hz), Europa podria haver patit una apagada en cascada que afectaria tot el sistema.
En aquest llindar, els relés de protecció automàtics desconnecten les principals centrals elèctriques i el col·lapse s’accelera. I és inquietantment fàcil imaginar múltiples escenaris en què això podria haver ocorregut. I la causa és a Espanya, Portugal ja l’ha patit, i tal com asseguren els experts pot repetir-se. Aquesta és la gran qüestió.
Per aquesta raó, la Comissió Europea ha sol·licitat un informe del que va passar i ha donat un termini de 3 mesos al govern perquè el presenti, però al mateix temps ella mateixa realitza un altre informe en paral·lel, cosa que demostra la poca confiança que inspira Sánchez.
Com funciona el sistema elèctric espanyol
L’electricitat es genera mitjançant recursos renovables –que són intermitents i variables– amb plantes tèrmiques de diversos tipus– i energia nuclear. A aquesta complexitat d’origen de característiques diferents; les renovables no hidràuliques no són modulables pel que fa al seu aportament d’energia, s’hi afegeix la necessitat que la producció ha d’encaixar exactament amb la demanda pràcticament al segon, i els preus de cada tipus són molt diferents; molt baixos per a les renovables, els més cars els de l’energia tèrmica, la majoria de fuel i gas; hi ha previsions, però també hi ha imprevistos.
D’altra banda, la xarxa ha d’administrar fluxos d’energia en ambdós sentits a causa dels abocaments excedentaris dels petits productors de renovables (llars en la seva majoria), cosa que suposa un esforç extra de la xarxa.
Tot això dota de gran complexitat el sistema.
REDEIA (l’antiga Red Eléctrica de España) és la responsable de la distribució de l’energia generada.
El gran augment d’energia renovable està provocant una desestabilització del sistema, donada la seva importància, representa, de mitjana, més de la meitat de la generació total i quan es va produir la fallada sistèmica entrava a la xarxa elèctrica en una proporció del 70%.
Les plantes de generació amb recursos fòssils són necessàries per la seva flexibilitat per cobrir situacions que no abasten les renovables a causa de les hores sense sol, o demandes imprevistes; per això han de ser remunerades en tot moment, cosa que contribueix a elevar substancialment el preu de mercat.
L’aportació massiva d’energia fotovoltaica i eòlica abocada a la xarxa pot provocar oscil·lacions severes d’energia en les xarxes actuals, que no estan preparades per transportar quantitats desmesurades d’energia de manera puntual (una de les causes que es consideren com a causa de l’apagada).
El gran interrogant: pot el sistema de generació actual satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més àvida i fluctuant? La resposta és no. Perquè no només la demanda d’electricitat és cada vegada més dinàmica i fluctuant, sinó que la generació d’electricitat també és més diversa en la seva composició i origen.
Diagnòstic: què va passar i per què?
La qüestió clau és què va passar i per què. A hores d’ara, Sánchez, l’únic que parla pel govern, perquè els tres ministeris concernits, Transició Energètica, Indústria i Transports estan desapareguts, no només diu desconèixer les causes sinó que la seva darrera intervenció desmenteix l’explicació tècnica aportada per REDEIA, que situa el focus del problema en les renovables no hidràuliques, encara que potser hi ha molt més en qüestió.
Els fets són coneguts: A les 12:33 hores, es va produir una pèrdua sobtada de 15.000 megawatts (MW) de potència, equivalent al 60% de la demanda elèctrica nacional, en tot just cinc segons. Aquest fenomen, conegut com a “zero energètic”, va provocar la desconnexió automàtica d’Espanya del sistema elèctric europeu, deixant sense subministrament milions de persones.
Les causes exactes encara estan sota investigació, però hi ha tres hipòtesis bàsiques sobre l’apagada elèctrica:
- Desajust entre generació i demanda: L’alta penetració d’energies renovables intermitents (solar i eòlica) sense suficient capacitat d’emmagatzematge o suport síncron podria haver generat oscil·lacions de tensió i freqüència, desestabilitzant la xarxa. Aquesta és la conclusió que assumeixen els tècnics i que Sánchez rebutja, perquè significa reconèixer que alguna cosa molt greu fa temps que es fa malament. Amb l’agreujant que el 2024 es van produir cinc incidents semblants a l’actual, però que van ser controlats per evitar el “zero energètic” que ara s’ha produït.
La mateixa empresa controlada majoritàriament pel govern afirmava en el seu informe anual publicat al febrer d’enguany “les desconnexions de generació per la penetració de les renovables” i “una major dificultat d’operació del sistema, la qual cosa repercuteix en un major risc d’accidents”. Un advertiment semblant havia estat fet formalment fa cinc anys. De fet, entre els tècnics existeix un gran consens sobre dues qüestions: el problema que ocasiona la gran dimensió de l’aportació renovable sense haver adoptat les mesures pertinents, i la insuficiència de la xarxa elèctrica per una inversió inferior a la prevista en el decurs dels darrers cinc anys.
- Una segona hipòtesi ha estat la de la Fallada en les interconnexions amb França: S’especula que un incendi al sud de França podria haver afectat una línia d’alta tensió, encara que aquesta versió ha estat desmentida per les autoritats franceses.
- Ciberatac: El Centre Criptològic Nacional va detectar activitat inusual procedent del nord d’Àfrica dies abans de l’apagada, però fins ara no hi ha evidència concloent d’un atac cibernètic. I la mateixa REDEIA en la seva darrera versió ho descarta totalment, així com la Comissió Europea.
