L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) intenta mobilitzar els seus associats per dur a terme una concentració aquest diumenge 28 de febrer al matí a la Plaça de Catalunya de Barcelona. El motiu és “reclamar un govern de concentració independentista”, perquè considera que “la societat civil deixi clar quin és el camí que han de seguir les candidatures independentistes, després d’assolir el 52% dels vots independentistes en les eleccions al Parlament”.
L’opció que planteja l’ANC, implicaria un tripartit amb els dos partits grans de l’independentisme més la CUP, però òbviament exclou als comuns que queden fora dels que opten per la independència. La manifestació va acompanyada d’un manifest pel qual demanen signatures i que porta per títol Ara! Govern independentista per la urgència social i nacional. El manifest continua insistint en l’argument del 52% del vot per a l’independentisme i assenyala explícitament a les tres formacions, en realitat quatre perquè la CUP va anar amb aliança amb el petit partit de Guanyem, per compondre un govern de concentració nacional. Constaten les diferències d’estratègia per arribar i subratllen que l’objectiu és comú. Demanen “un govern que faci accions concretes que ens permetin culminar el procés d’independència el més aviat possible”. I clou expressant el desig d’aprofitar l’oportunitat històrica de la “majoria reforçada que ens ha donat el poble de Catalunya i avancem cap a una Catalunya independent”.
El plantejament de l’ANC, que no està precisament en el seu millor moment, tant per la pèrdua de capacitat de mobilització, com per divisions internes, expressa un desig, d’altra banda ben lògic donada la seva ideologia, si bé el fonementen sobre una base inexistent. L’argument del 52% és d’una feblesa notabilíssima, primer perquè equival a afegir als resultats obtinguts per aquells tres partits que no arriben al 50%, totes les altres petites opcions independentistes que no han tret representació al Parlament, i que de fet són antagòniques d’aquelles tres. És el cas del PDeCAT, del PNC, escissions totes elles del nucli inicial de JxCat-PDeCat, i també del FNC nascut per oposició a l’altre independentisme. En termes de representació parlamentària, l’independentisme no ha arribat el 50%.
Però tot i ser important, no veure l’error del seu plantejament (o no voler-lo veure), encara ho és més no prendre en consideració l’extraordinària abstenció que ha fet perdre 600.000 volts a l’independentisme. En realitat i sobre les persones amb dret a votar, aquelles opcions amb prou feines han superat el 26%. No hi ha un mandat del poble de Catalunya, no hi ha una majoria nacional, senzillament perquè les tres quartes parts estan fora d’aquest mandat.
Loading ...
