L’activista Julian Assange ha estat detingut a l’ambaixada de l’Equador després de que Quito li hagi retirat un asil que ha durat 6 anys i mig. Assange ha estat immediatament posat a disposició judicial, i la fiscalia fiscal nord-americana ha demanat immediatament la seva extradició.
Però qui i de què se l’acusa exactament?
La justícia nord-americana acusa Julian Assange de conspiració amb Chelsea Manning, una militar nord-americana, per trencar el xifratge i accedir a una base de dades confidencial dels Estats Units. Assange, un expert informàtic, hauria aconseguit falsejar codis d’accés que Mannning utilitzà per enviar milers de documents confidencials a Assange. Material que serví de base per donar a conèixer Wikileaks.
A pesar que no hi ha proves publicades que indiquin que Assange aconseguí trencar els codis, està documentat que Manning li demanà explícitament.
L’acusació assenyala Assange d’haver violat la Llei de Frau i Abusos Informàtics dels Estats Units, tot i que no la Llei d’Espionatge, com temien molts seguidors d’Assange i que preveu penes més dures.
Activistes que defensen la llibertat de premsa temen, no obstant, que el cas estableixi un precedent en la jurisprudència nord-americana i intimidi els periodistes.
Durant l’Administració Obama, els fiscals nord-americans acceleraren de forma notable les acusacions contra periodistes, fent que el nombre de casos oberts per violacions contra la Llei d’Espionatge arribés a una xifra record, segons relata Foreign Policy.
Julian Assange sempre ha defensat que el seu treball es limita al periodisme, i que les seves activitats haurien d’estar protegides per les garanties pròpies dels mitjans de comunicació.
A part d’aquest cas, Assange s’enfronta a dues altres acusacions.
Dirigents dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units l’han culpat de conspiració amb Rússia per publicar documents robats al Partit Demòcrata que serviren posteriorment per debilitar la candidatura de Hillary Clinton al 2016.
Suècia acusà Assange d’abusos sexuals. De fet fou aquest el cas pel qual l’activista es refugià al 2012 a l’Ambaixada d’Equador a Londres. La fiscalia sueca s’estaria actualment plantejant reobrir el cas.
Per la seva banda, Assange s’havia convertit en un refugiat insuportable per l’Equador. D’entrada, els diplomàtics estaven cansats de tenir que allotjar-lo a la cancelleria. Deixant de banda el fet que es despreocupava de la seva higiene i de la neteja dels locals, els diplomàtics apuntaven els elevats costos polítics de l’asil (els documents de Wikileaks revelaren nombrosos casos de suposada corrupció en quasi bé tots els principals països del món). Assange acabà signant un compromís on prometia no introduir-se en els afers interns d’altres països… i ser més net i ordenat.
Però la gota que ha fet vesar el vas ha estat la revelació d’un cas de possible corrupció del president Moreno de l’Equador amb una empresa xinesa. Les evidències en que es basa l’acusació provenen de Wikileaks.
