Adaptació al canvi i a l'austeritat

L’adaptació al canvi i a l’austeritat

Quan res canvia, quan tot és sempre igual, sembla que les rutines es petrifiquen i  ens trobem còmodes en un marc on tot és previsible.

Però quan es produeix un canvi que modifica substancialment l’entorn, aleshores cal una anàlisi de la nova situació, i generar estratègies d’adaptació.

Si no ho fem, si ens deprimim, perquè no sabem que passarà demà,  veiem que de cop se’ns desfà un ordre, i l’ordre nou encara està per fer. De res serveix mirar enrere, perquè el passat no tornarà. Alguns però, s’entossudeixen a repescar allò que ja ha passat, sense veure que això és com allargar l’agonia.

Readaptar-se a la nova situació, exigirà posar en marxa talents i competències, que segurament tenim i no posem en pràctica. Hem d’estar preparats per adaptar-nos als canvis. Aquests són continus a la història de la humanitat. La societat en què vivien els nostres avis no era igual a la que vivien els nostres pares, ni la que vivíem  nosaltres, a la que viuen els nostres fills o els nets.

L’evolució de formes i costums és permanent. Però la velocitat de canvi és cada vegada més ràpid. La generació dels avis és la que té més dificultat per adaptar-se a les noves situacions i a les noves tecnologies, però aquest sector que sovint es considera com una càrrega social, resulta bàsic i necessari per al funcionament de moltes famílies.  Dificultats econòmiques, produïdes per l’atur d’algun dels seus membres, generen solidaritat intrafamiliar, d’ajuda mútua per poder tirar endavant, i és aquí on els avis poden ser un ajut.

Aquesta situació, certament incòmoda, és especialment educativa per les noves generacions. Cal explicar de forma entenedora, que està passant i que cal fer. És en aquests moments de crisi, que cal recuperar el valor de l’austeritat, com una manera de viure alliberada del desig de posseir, i d’exhibir les possessions. Al mateix temps, activem els sentiments d’altruisme, de donació, d’ajuda mútua, de cooperació…

Així com l’hiperconsum, tanca la persona en el seu món d’interessos i desitjos, l’austeritat obre als altres vincles afectius per ajudar-se mútuament. En les situacions de necessitat, cal despertar dues virtuts. La humilitat, per superar l’amor propi per demandar ajuda, i la generositat, per atendre aquesta petició.

Així com l'hiperconsum, tanca la persona en el seu món d’interessos i desitjos, l'austeritat obre als altres vincles afectius per ajudar-se mútuament Click To Tweet

Creus que la Generalitat de Catalunya és responsable del mal tracte donat a les residències de gent gran?

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.