Tots parlem col·loquialment de l’acord sobre finançament entre ERC i el PSC-PSOE, però en realitat el text acordat té un contingut molt més ampli, com per exemple el que fa referència a la llengua, la cultura i a la projecció exterior. Llegit amb un mínim de reflexió, aquesta part unida a la del finançament, s’entén que Sánchez no expliqui l’acord a la comissió federal del PSOE ni que el document es posi a debat perquè està farcit d’elements conflictius desde la perspectiva d’una federació socialista d’Extremadura o de Madrid o de Castella.
El text parteix de l’afirmació que Catalunya és una nació i el català ha de continuar sent la seva llengua comuna. Això sol en si mateix ja li plantejaria fortes discrepàncies en el món socialista.
Per cert, que per primera vegada en un text governamental català es reconeix que l’ús social de la llengua està en retrocés. Almenys en aquest cas s’assumeix un principi de realitat.
A partir d’aquí se situen com a mínim 24 objectius; sí, 24, que caldrà seguir perquè és dubtós que es compleixin. La qüestió serà qui té interès a fer-ne un seguiment. En aquest cas el paper de les institucions civils seria determinant i, en especial, per part d’Òmnium Cultural perquè és el seu terreny.
Els 24 punts poden resumir-se així:
- Enfortiment de les polítiques encaminades a potenciar l’ús social de la llengua com a millor forma d’assegurar la cohesió de la societat.
- Defensa dels models d’escola catalana.
- Creació del departament de Política Lingüística, cosa que ja s’ha dut a terme.
- Aprovar el pacte nacional per la llengua en un termini de 100 dies a partir del nou govern; això voldria dir que d’aquí a Reis hauria d’haver-se assolit aquest objectiu i dotar-lo de 200 milions d’euros en aquesta primera anualitat.
- Garantir el català com a llengua d’ús normal a les administracions i institucions catalanes, i en la relació entre elles i en les comunicacions dirigides a persones físiques i jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret d’opció lingüística de cada ciutadà en la seva relació amb l’administració.
- El català com a llengua vehicular del sistema educatiu i molt remarcat de l’acollida de l’alumnat acabat d’arribar. També es garantirà la competència oral i escrita tant de català com de castellà al final de l’etapa educativa obligatòria.
- Hi ha, però una matisació important, en l’ensenyament no universitari les llengües oficials pel que fa al seu ensenyament es guiaran exclusivament pels criteris pedagògics recollits en el projecte lingüístic de cada centre, el que atorga una notable flexibilitat en la pràctica.
- Es vol garantir sobretot que aquelles persones que no tenen com a llengua habitual i familiar el català puguin aprendre-la en igualtat de condicions. Un punt que pot comportar polèmica, perquè el caràcter vehicular del català s’estén a totes les activitats extraescolars, esportives i d’oci adoptant la metodologia de la inversió lingüística.
- Desenvolupar l’impuls del català en l’audiovisual i l’entorn digital.
- Rellançar els mecanismes d’acollida ensenyament i minimització lingüística per a les persones adultes a fi d’afrontar el repte migratori.
- Calendari de capacitació del personal dels departaments de Salut i Drets Socials per a la capacitació i normalització de l’atenció activa en català. En aquest punt crida l’atenció que s’exceptuï d’aquesta capacitació els Mossos d’Esquadra, que precisament és un dels cossos de relació directa amb la ciutadania que de forma més generalitzada utilitza el castellà.
- Garantir el compliment de la legislació en matèria de drets lingüístics a l’empresa i al comerç.
- El professorat d’ensenyament de Catalunya haurà de tenir la titulació de C2 en català en el grau d’educació primària. I potenciar la seva obtenció en altres graus, sobretot els més orientats a la docència.
- Garantir que tots els graduats de les universitats catalanes en graus lingüísticament estratègics, com salut, dret, treballadors socials, ciències de la comunicació, assoleixen el C1.
Ara es tracta de veure si aquests bons desitjos es converteixen en realitat.