L’inesperat discurs de quasi 10 minuts de durada sobre els 35 minuts que va durar l’entrevista del Papa Francesc a la Delegació espanyola encapçalada pel president Sánchez, és tota una advertència a una sèrie de qüestions relacionades amb la situació interna espanyola.
El preludi del discurs reiterava el sentit de la política com a servei fins al sacrifici personal, i ho feia recordant Pius XI i Pau VI, dos papes que per poca cultura catòlica que tingui Sánchez, segur que estan molt lluny de les seves preferències. El Papa va qüestionar d’una manera indirecta, però clara, la forma com s’aborda la memòria històrica i també la “fantasia tradicionalista”. Va recordar que la política és una forma molt alta de la caritat i de l’amor que no és una qüestió de maniobres, sinó de servei. També va ser crític amb l’apropiació de la pàtria que no és propietat de ningú, sinó que és un llegat del passat. “Construir la pàtria on no ens és permès fer creu i ratlla en una empresa està permès, en la pàtria no perquè és quelcom que hem rebut. I tampoc ens és permès anar-nos-en a refugiar allà en el que va ser fa 50-100 anys”. També va afirm ar que és “molt trist quan les ideologies s’apoderen de la interpretació d’una nació, d’un país i desfiguren la pàtria”. Cal remarcar que entre el text del discurs oficial que ha estat publicat a la web del Vaticà i la intervenció del Papa que ha estat editada i difosa pels mateixos serveis vaticans, hi ha substancials diferències fruit d’una més gran extensió a causa de la improvisació que sobre la marxa va fer Francesc. Per tant, la visió completa es té més en el vídeo que en el text.
Malgrat els advertiments, Sánchez no ha dubtat ni un moment a impulsar un estat d’alarma, polèmic per la seva durada de quasi mig any que no respon a cap criteri tècnic perquè és impossible, donada la incertesa, preveure com serà la situació a tan llarg termini. Una suspensió de garanties encara que siguin parcials de tan llarga durada atempta contra l’estat de dret. El mon jurídic i empresarial per raons ben diferents ja s’ha manifestat en contra. Cal dir que en aquest llarguíssim període el missatge que el govern envia al consum interior, a les perspectives econòmiques i a la imatge internacional és tètrica. El que diu és que no hi haurà cap mena de possibilitat de recuperació per al Nadal, ni del turisme per a la Setmana Santa.
El PP fa una contraoferta més raonable en el sentit de mantenir-lo fins abans de Nadal i elaborar mentrestant la famosa legislació específica, que permeti aplicar restriccions sense acudir a instruments menys garantistes dels drets com és la declaració d’estat d’alarma.
El diàleg per part del moment i la negociació per formar la unitat que es desprenia del missatge papal brilla per la seva absència.
L’independentisme, com no podia ser d’altra manera, sembla que està dividit pel que fa a la seva acceptació o refús de la iniciativa de Sánchez. ERC i el PDeCAT votaran que sí. Aquest últim vot sembla difícil d’explicar per una lògica del seu electorat perquè la mesura castiga tot un sector comercial i turístic que és votant de l’antiga Convergència. JxCat i la CUP ho faran en sentit contrari. Aquesta última organització va convocar aquest passat dilluns concentracions contra l’estat d’alarma que van acabar amb incidents amb la policia i contenidors cremats. Malgrat totes aquestes reaccions, l’actitud de Sánchez, com és habitual, és la de tancar-se a negociar cap canvi en la seva proposta.
No és aquest l’únic punt de conflicte i de divisió que atia la posició del govern. La llei Celaá d’educació està en tramitació al Congrés, està generant una reacció negativa creixent en l’escola concertada que ja ha anunciat que convocarà manifestacions i no seran les primeres si bé les anteriors han tingut una repercussió relativa perquè s’han fet a través de la xarxa. Han estat manifestacions virtuals. La raó fonamental és que si la nova llei tira endavant tal com està redactada, l’escola concertada té el risc d’anar-se extingint perquè li retallin progressivament el nombre de places, ja que no hi hauria la possibilitat d’allò que es coneix com a “demanda social”, és a dir atorgar places en funció del que demanen els pares, sinó que la prioritat seria per a l’escola pública. La plataforma Concertados, que integra les organitzacions d’aquests tipus d’escola i els sindicats amb FSIE i USO i les organitzacions de pares de la CONCAPA i COFAPA, és qui organitza tota la mobilització. També el govern accelera la tramitació d’una altra llei ben conflictiva com és la de l’eutanàsia, que evidentment desperta una clara oposició en l’Església.
De tot plegat, més els comentaris filtrats per la Santa Seu porten a la conclusió que la idea de Sánchez d’explotar la seva visita al Vaticà presentant el Papa com una mena d’aliat seu de la mà de la seva última encíclica, Frattelli Tutti, ha sortit tan malament com expressen la fotografia de Francesc i Sánchez i la seva dona, en la qual el Papa manté una actitud tan seriosa com la de la trobada amb Trump i contrasta amb la imatge somrient de la reunió amb Felip VI.
Una de les conseqüències de l’entrevista és que sembla que en lloc d’afavorir una possible visita del Papa a la Cova de Manresa més aviat l’ha deixat en suspens, perquè a la Santa Seu no hi ha confiança en les actituds i instrumentalitzacions de Sánchez.