És necessari per evitar la destrucció física i humana d’Ucraïna aturar la guerra, que ja a hores d’ara es fa evident que una gran part de la població no vol prosseguir. Aquest fet és el que explica la terrible dificultat del govern ucraïnès per rellevar a les forces que fa més de 2 anys que lluiten. El retard en fer una llei per mobilitzar noves lleves ha estat motivat per les dificultats a posar-se d’acord sobre aquest punt i quan finalment la llei s’ha produït els resultats són mínims. Molts joves en edat de ser cridats han marxat o fugit a l’estranger, fet que obliga a mesures dràstiques com la no renovació dels seus passaports. També s’han generalitzat les patrulles que cerquen persones en edat militar per verificar si la seva absència al front està justificada o no. La notícia que l’exèrcit podria utilitzar voluntaris procedents de les presons és un altre indicador d’aquest problema.
Al llarg de la guerra, la capacitat militar ucraïnesa, i no només en armament, sinó també en homes, ha minvat mentre que la russa ha crescut en tots els nivells, també en els de caràcter tàctic i estratègic. Si a l’inici de tot, l’Occident va cometre l’error de sobrevalorar l’exèrcit rus, ara està caient en l’equivocació oposada, l’està subestimant i això pot tenir conseqüències molt greus per a l’estabilitat del front, ja que una cosa és l’estratègia des dels despatxos occidentals i una altra la visió que tenen els combatents ucraïnesos.
En realitat, com assenyala Eric Maskin, acadèmic de Harvard i premi Nobel d’economia 2007, “l’Occident hauria d’haver abraçat Rússia als anys 90”. I aquest error garrafal ha de ser corregit encara que sigui tard i després de costos tan extraordinaris, els de la guerra que viuen els ucraïnesos. L’aliança forçada entre Rússia i la Xina, que ni tan sols en l’època del règim comunista s’havia produït, és mortal a llarg termini per a Europa.
La UE, impulsada pels EUA, va cometre després un altre gran error en el fervor de la guerra. Va considerar que amb les seves sancions econòmiques estrangularia l’economia russa. Alguns exegetes econòmics de la banda demòcrata, com Paul Krugman, van cantar aquesta caiguda russa. El resultat ha estat tot el contrari. El règim de Moscou s’ha acomodat a la situació, ha obert noves vies d’aprovisionament i d’exportació i en l’actualitat l’economia s’ha refet, alhora que el seu potencial industrial militar, que era feble, s’ha multiplicat. El tercer gran error que comet Europa, acostumada a viure sota el paraigua de l’OTAN, és el d’una desordenada despesa en l’àmbit militar pesant en Rússia.
En l’actualitat l’exèrcit rus ha desenvolupat habilitats que no tenia com la guerra en la utilització massiva de drons que li ha permès superar l’avantatge inicial d’Ucraïna. Fins ara els recursos especials, com els carros de combat que havien d’inclinar la balança, han fracassat davant la capacitat de defensa russa i ara tot indica que és el potencial ofensiu el que està generant greus problemes a les línies d’enfrontament d’Ucraïna. Els dos pròxims mesos poden ser decisius i, per tant, les negociacions de pau de les quals la UE n’ha de fer bandera, haurien de començar ara perquè a la tardor la situació de Kiev serà molt pitjor i la destrucció, que ja és molt gran en el sector energètic, per exemple, serà terrible i necessitarà un llarg procés per a la seva recuperació.
De cap manera es pot córrer l’aventura que està insinuant els EUA de tenir el Regne Unit com a cap de pont per facilitar i permetre que el material militar occidental sigui utilitzat per atacs d’Ucraïna dins del territori rus. Primer perquè això no canviarà el curs de la guerra. Servirà per fer publicitat, però per a res més. Perquè no seran tots els massius que caldria, perquè aquesta massivitat només pot sorgir d’una guerra oberta entre l’Occident i Rússia que és el que cal evitar de totes totes.
🕊️ L'escalada de tensions a Ucraïna és un recordatori urgent de la necessitat de la pau. Cal una resposta diplomàtica immediata per evitar més conflictes i sofriment. #PauPerUcraïna Share on X
Loading ...
