La solució (I)

No podem esperar més. Necessitem ara mateix la solució política a les nostres crisis i problemes col·lectius. Resposta per a la crisi polí­tica espanyola, que va prenent forma de crisi d’Estat. Solució també per al conflicte català, que està destruint els nostres fonaments: la unitat d’un sol poble i progressar junts, substituïts per la formació de dos pols confrontats, i retrocedir separats. Necessitem la resposta per proporcionar un bon govern a Catalunya i a Espanya. La clau de volta, el comú denominador de tot plegat, és a Catalunya.

Cal una nova opció electoral que compleixi simultàniament amb totes les exigències de la bona solució: 1) Capacitat per a governar Catalunya des de la catalanitat i, per tant, com a alternativa a l’independentisme. 2) Procurar una nova estabilitat política, fonamentada en la regeneració i una més gran cohesió social.

Cal aixecar una veritable alternativa de govern a l’independentisme del procés

Una alternativa política que salvaguarda les institucions de l’autogovern català al servei de tothom, en el marc de la Constitució, i defensa els drets de tots els seus ciutadans, i que amb el seu estil i el seu projecte de país, basat en la concòrdia, i el respecte mutu, construeix ponts, desfà la polarització, i és capaç de superar el­ ­conflicte del procés i la desunió dels ca­talans. Construeix un projecte rigorós i de llarg abast per al país, i l’explica amb ­claredat. I com a projecte real que és, no oblida necessitats vitals menystingudes, tals com la família i la descendència, o el paper dels pares en l’educació dels fills, o la importància de les fonts de la nostra ­cultura, per a citar-ne només tres de ­rellevants.

Configura una alternativa que cerca integrar votants situats fins ara en el camp independentista, junt amb els catalanistes que han votat opcions contràries a la in­dependència. Aquesta és la clau de l’èxit: situar abans que res la prioritat de refer i enfortir Catalunya i el benestar dels ca­talans, amb una visió compartida i solidària vers Espanya, Europa i el món.

Una alternativa disposada a involu­crar-se decisivament en la governació espanyola, superar les situacions de bloqueig, i desarmar la rendibilitat política de l’anticatalanisme.

Una força electoral que disposa de presència territorial, capil·laritat social, està acompanyada per un estol de persones de reconegut prestigi, i ha assolit una posició sòlida a les xarxes socials, on és aclapa­rador el domini de l’independentisme més agressiu. Tot això fa possible escollir el lideratge electoral més oportú i procurar el finançament necessari.

I d’on ha de sorgir la força renovadora capaç de fer tot això? És obvi: de la realitat primer; per millorar-la tot seguit. Ha de sorgir de les forces polítiques fraccio­nades, disperses, que des de l’afirmació catalanista malden per exercir a fons l’au­togovern. Són partits, associacions, grups. Cada un d’ells massa petit per a ser alternativa de res, però que reagrupats amb ­solidesa en constitueixen la base. En són la condició necessària, encara que no la suficient. Perquè no es tracta de construir una petita minoria, sinó d’aixecar una veritable alternativa de govern a l’independentisme del procés.

I com aconseguirem aquest reagrupament del nou catalanisme social i la seva condició de suficiència? Creant les con­dicions que estimulen la seva constitució. Donant-los suport en la tasca, facili­tant-los l’acord racional des de les seves ­diferències. Perquè si no són capaços d’as­solir-lo, quina credibilitat tindran per ­presentar-se com a competents per su­perar les diferències entre catalans, que són més grans?

Tres instruments fan possible el reagrupament polític i el doten de força: 1) L’aliança electoral que per ser eficaç, necessita reduir, com a molt a dos, els subjectes polítics que pactin; han de produir-se fusions. 2) Un programa comú a quatre anys, clar, concret, centrat a sortir de l’atzucac, millorar el país i regenerar la política. 3) Un catalitzador que dinamitzi el reagrupament i el reforci, dotant-lo de la condició de suficiència. Un catalitzador que actua com a servei i sense vocació partidista. No constitueix un subjecte polític en el mateix pla dels partits, sinó que és l’expressió organitzada de la societat civil que fa un pas endavant per contribuir a la solució, formant un corrent social de caràcter cívic, amb el fi d’enfortir l’alternativa electoral des de fora d’ella, i contribuint a procurar solu­cions per a les seves necessitats.

I com es concreta aquest corrent social regenerador amb vocació de servei? Doncs com un rassemblement, un agrupament d’independents. Una entrada en joc de persones que no militen en partits, impulsades per la vocació d’ajudar de manera concreta a la sortida de l’atzucac. Aquest rassemblement transformarà el marc po­lític actual, aportarà més credibilitat a la solució envigorint-la, i generarà perspec­tives avui inexistents.

A formar aquest encontre d’inde­pendents cal dirigir les passes sense més espera.

Article publicat a La Vanguardia