A començaments del segle xv Europa s’esquinça entre la guerra dels Cent Anys, el cisma eclesiàstic i l’amenaça de l’imperi turc. Els conflictes familiars i les guerres sagnen els regnes de la península ibèrica on, pas a pas, una poderosa dinastia s’alça amb el poder: els Trastàmara.
Alfons V, conegut com El Magnànim, té un somni: recuperar les conquestes mediterrànies dels seus antecessors a la corona d’Aragó: Nàpols, Sicília i Sardenya. Fent front a la resistència dels nobles, emprèn un seguit de campanyes navals fins que aconsegueix conquerir Nàpols. Seduït per la Itàlia renaixentista, allà s’estableix fins al final dels seus dies, envoltat d’una cort esplèndida que ja no va voler abandonar.
Tot el poder sobre els seus regnes, Aragó, València i Mallorca, i el poderós principat de Catalunya, recau en la seva esposa: Maria de Trastàmara, reina d’Aragó i comtessa de Barcelona. Intel·ligent, culta i amant de la pau, emergeix com un personatge ferm i conciliador, «l’altre cos del rei», en qui el rei Alfons diposita tota la seva confiança… però no el seu amor. Maria governa amb energia i diplomàcia, capejant guerres, revoltes socials i pugnes de família, sempre fidel a la voluntat del seu espòs; sempre, també, esperant el seu retorn.
L’autora:
Nascuda a Lleida (1970) és llicenciada en Filologia Anglesa i des de molt jove ha compaginat la passió literària amb la seva tasca social. Redactora i directora de dues revistes, ha escrit guions per a programes de ràdio sobre valors humans, i imparteix xerrades sobre solidaritat i voluntariat. Actualment és co-directora de la Fundació ARSIS i voluntària a la parròquia de Sant Fèlix Africà. Ha escrit diverses novel·les, assaig i llibres de relats. Guanyà el Premio Minotauro 2011 amb Ciudad sin estrellas.
Contacte: montse@arsis.org
Blog literari: http://comollegarapublicar.blogspot.com
Punts d’interès de la novel.la
Maria de Trastàmara més coneguda com Maria de Castella, reina d’Aragó, València i Mallorca, i comtessa de Barcelona, és un personatge poc conegut ja que ha quedat eclipsada per la fama i la personalitat del seu espòs, Alfons V el Magnànim.
Tots dos eren cosins germans: ella, filla del rei Enric III de Castella; ell, fill de Ferran I d’Aragó, el d’Antequera, que va resultar elegit rei de la corona aragonesa després del compromís de Casp i d’una guerra en la qual va resultar vençut el candidat català, el darrer comte d’Urgell. Amb la unió de Maria i Alfons es refermava el poder de la família Trastàmara sobre els regnes hispans. El seu regnat es va veure trasbalsat per un seguit de conflictes de família, guerres internes i enfrontament amb els nobles, tant de Castella com de Catalunya.
Alfons V tenia com a model els herois clàssics: Juli Cèsar i Alexandre el Gran, i com a meta construir un imperi mediterrani. La seva visió amplia i conquistadora va topar amb la reticència i fins i tot l’oposició de la noblesa catalana, defensora dels seus privilegis i tradicions. En canvi, el poble ―la pagesia i la petita burgesia urbana, els menestrals i els artesans―, es va veure afavorit pel rei i va aconseguir importants avenços i llibertats. Tot i això, la pressió constant per aconseguir finançar les seves guerres i conquestes va espoliar les terres governades per Alfons. El rei es va enamorar d’Itàlia i va decidir establir allà la seva cort, a Nàpols, on es va envoltar d’humanistes, artistes i nobles desitjosos de prosperar al seu costat.
Maria, la seva esposa, va haver d’afrontar tota mena de conflictes interns als tres regnes i al Principat. Es va guanyar merescuda fama de dona justa, diplomàtica i perseverant. Durant el seu regnat, Alfons li va atorgar la lloctinència absoluta ―amb poders iguals als del rei― tres vegades, i la reina va presidir deu corts a Catalunya, algunes ben conflictives, on es van aprovar lleis i reformes importants. Al llarg de la seva vida es va mantenir ferma en els seus principis i mai no es va deixar comprar ni subornar, a diferència del seu espòs, de qui era fàcil obtenir favors a canvi de diners. Maria també va afrontar dues guerres amb Castella i es va mostrar valenta i decidida a l’hora de lluitar per la pau i el compromís, en contrast amb l’actitud més batalladora del seu espòs i dels seus cunyats, els famosos infants d’Aragó.
En l’àmbit personal, Maria estimava la lectura, la música i les arts. Tenia una biblioteca d’uns 75 volums (important en aquell temps), tant en català com en castellà i llatí. Era profundament religiosa i la fe possiblement li va donar forces en els moments més difícils. La seva salut física era molt fràgil i sovint estava malalta, però això no li va impedir una intensa activitat com a governant, com es reflecteix en la seva nombrosa correspondència. Gaudia de l’amistat de moltes dones ―nobles, abadesses, religioses, beguines i donzelles que s’educaven a la seva cort. Es preocupava per què fossin cultivades i autònomes econòmicament. Va ser una gran defensora de les dones i els més vulnerables, fins i tot els jueus, els moros i els estrangers que vivien als territoris de la corona.
La reina no va tenir fills, però es va ocupar com una mare dels tres fills de mare desconeguda que va tenir el rei. Estava enamorada del seu espòs i l’aspecte més tràgic de la seva vida és que no va ser corresposta. Va morir a València i el seu cos es conserva al convent de la Trinitat, fundat per ella, incorrupte. Es l’únic membre de la corona d’Aragó el cos del qual es conserva, a dia d’avui (els altres van ser espoliats quan els francesos van saquejar les tombes reials de Poblet).
La novel·la està basada en fets reals, recollits a les cròniques, a la correspondència de la reina i a d’altres documents de l’època. Tots els personatges i gairebé tots els detalls, fins i tot els anecdòtics, van succeir i estan documentats. La novel·la és deutora i s’inspira en la monumental tesi doctoral sobre la reina Maria escrita per la historiadora Montserrat Toldrà, mare de l’autora, i publicada a la pàgina de la Universitat de Barcelona sota el títol La reina Maria, dona d’Alfons V el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458) http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/50744?mode=full
Publicada per EDHASA
