El president Sarkozy va dir que calia re fundar el Capitalisme, però els abusos del sistema que han estat la causa primera de la crisi actual, provenen dels responsables del poder econòmic actuant amb cobdícia i buscant grans guanys a curt termini. El poder polític s’ha vist desbordat, molt depenent del poder financer, i no ha estat capaç d’evitar l’enginyeria financera com a instrument del desastre econòmic. El Capitalisme no és un sistema moral, solament és el mitjà més eficaç per crear la riquesa del país.
He citat dues vegades la paraula “poder”, i és la clau dels nostres problemes com a ciutadans.
Dues qüestions bàsiques han de respondre’s:
Els diners són un mitjà o una fi en si mateix? Els governants es deuen als ciutadans o els ciutadans es deuen als governants?
Abans de contestar-les, vegem alguns comportaments usuals en la nostra societat:
- És acceptable i normal que es busqui el màxim rendiment dels diners estalviats. L’especulació no està malament vista. En canvi, l’increment salarial segons l’índex d’inflació, és l’objectiu buscat. (Salari real constant).
- Els impostos no són voluntaris (la paraula ja ho diu). Qui pot eludir-los, ho fa.
- Exercir poder en una entitat civil o en un grup, causa satisfacció personal, i es tendeix al seu abús.
- Una posició econòmica per sobre de la mitjana, és envejada i admirada al mateix temps.
- La caritat són uns cèntims, l’aperitiu uns quants euros.
- Es manté allunyats als indigents.
La Democràcia és el govern dels ciutadans. Però, Quina Democràcia ens mereixem?
Som sensibles al poder, aquest sentiment prové de la lluita ancestral per la vida, que ha marcat l’evolució de la humanitat. Per aquest motiu, la resposta a les dues preguntes inicials són actualment les segones alternatives. No obstant això, la crisi econòmica ha tingut de moment un efecte beneficiós: els ciutadans hem vist clarament que es compleixen aquestes alternatives, i que, en conseqüència, estem greument perjudicats. Hi ha un sentiment creixent de rebuig entre ells i nosaltres, els que posseeixen el poder i els ciutadans. S’estan produint múltiples actes de solidaritat i de suport als més necessitats: en les famílies, plataformes de suport a desnonats, menjadors socials, ajudes a la gent gran… Es comenta obertament que la Democràcia està segrestada i que els grups del poder central: alts funcionaris, partits polítics, entitats financeres i grans empreses, tracten de perpetuar-se en el poder i no actuen en bé de la població.
Així succeeix que:
- Les mesures econòmiques necessàries s’endarrereixen per futures eleccions, per interès partidista.
- Es prenen totes les mesures necessàries per protegir a ultrança les entitats financeres.
- Les entitats financeres i grans empreses conserven les seves quotes de beneficis.
- La mala gestió no és castigada amb l’exigència de responsabilitats.
- Exercir la política és una professió, es progressa recolzant al capdavanter de torn. Les lleialtats es paguen a posteriori amb càrrecs en empreses públiques o que comparteixen el poder.
- Corrupció i nepotisme generalitzats. Cessaments i dimissions pràcticament inexistents.
- Un oligopoli amb caps de diferent naturalesa, però que es complementen entre si, governa el país amb mà de ferro.
I en tot això, la desocupació creixent és admesa com un mal necessari, però no afecta als que posseeixen el poder. El ciutadà que encara conserva l’ocupació s’està empobrint, i qui té diners, els incrementa.
És que els ciutadans ens podem comportar de manera diferent? Podrem canviar la situació? Per saber-ho, cadascú ha de fer-se un pregunta i respondre sincerament:
La prova del cotó
Si tinc l’ocasió d’exercir el poder d’aquesta oligarquia, tindria jo el mateix comportament?
Si la resposta és positiva, el país no té solució.
Coneixent ara la situació actual i les nul·les expectatives de solució, la resposta ha de ser negativa, amb un sentiment de rebuig a no preocupar-se pel bé dels ciutadans. No obstant això, salta la pregunta: què fer per solucionar el futur immediat i a llarg termini?
La resposta és lògica: el ciutadà ha de millorar perquè “el seu” Govern es degui als governats. L’economia individual ha de permetre que la lluita “per” la vida es converteixi en lluita “per a” la vida. Per a això, és necessari re fundar la Democràcia, de manera que el nou ciutadà sigui el protagonista. No hi ha una altra solució.
La HUMANA DEMOCRÀCIA és una resposta
El Ciutadà és el Protagonista de l’acció política
La Plena Ocupació és la Prioritat del Govern
La Riquesa es crea i es distribueix
El Bé Comú és la Norma a seguir
Les eines són: Nova Fiscalitat, Transparència i SOLIDARITAT
Oferint a tothom TREBALL i DIGNITAT
Per implantar-la és necessari que la ciutadania sigui conscient de la força del seu vot majoritari i sàpiga exercir aquest poder. Aconseguir-ho és factible.
