The Lancet acaba de publicar un nou estudi que desqualifica la política seguida per Espanya en precipitar la desescalada, sense haver adoptat les mesures necessàries. Per tant, el govern espanyol no només s’hauria equivocat en no preveure l’impacte veient la situació italiana i l’alerta de l’OMS de finals de gener, sinó que després d’haver adoptat per necessitat una de les mesures més radicals a Europa, la del confinament total, després no va aprofitar els seus resultats a causa d’una desescalada sense previsions.
Aquest estudi compara l’actuació dels governs d’Espanya, el Regne Unit, Alemanya, Noruega, Hong Kong, Japó, Nova Zelanda, Corea del Sud i Singapur, i conclou que dos països ho han fet francament malament: Espanya i el Regne Unit. La situació espanyola és pitjor que la britànica, donat que el nostre país presenta més de 120 casos notificats per cada 100.000 habitants, mentre que el Regne Unit encara està per sota dels 60 casos.
L’estudi mesura cinc àrees que s’han de considerar a l’hora de reconduir les restriccions:
- Coneixement real dels nivells d’infecció.
- Participació de la ciutadania.
- Capacitat del sistema per seguir els contagis.
- Capacitat del sistema sanitari.
- Mesures del control fronterer.
Espanya suspèn rotundament en quatre dels cinc paràmetres en comparar el comportament amb altres països. Només aprova el de la implicació ciutadana relacionada amb l’ús de les mascaretes i el distanciament social, encara que sobre aquest punt podien haver-hi observacions crítiques degut a la continuïtat, en una part minoritària però significativa de la població, d’incompliment sistemàtic de les mesures.
Una de les crítiques sobre la situació espanyola és l’evident mancança de criteris clars sobre els llindars a partir dels quals s’ha de produir les intervencions. L’estudi explica que Espanya ha publicat diversos pànels d’indicadors, però que en cap cas s’han fet servir per explicitar compromisos concrets en la presa de decisions, aquest fet unit a l’organització autonòmica fa que hi hagi una dispersió de criteris i un anar per darrere sempre del problema. El govern espanyol, i en concret el Ministeri de Sanitat, ha renunciat a establir, com si s’ha fet en altres països, criteris clars i concrets que necessàriament han d’aplicar-se, a partir dels quals entren en joc mesures i restriccions. També ha fracassat en la capacitat de rastrejar els casos. Al juliol hi havia un rastrejador per cada 12.000 habitants, quan eren necessaris 1 per cada 5.500 habitants. Aquest punt ha millorat d’aleshores ençà. Però ara el problema consisteix en la qualitat d’aquest rastreig i en l’eficàcia per part dels afectats de les instruccions de seguir la quarantena. Per a l’estudi, la gran feblesa espanyola ha estat el sistema sanitari a causa de dos factors. Per una banda perquè s’ha vist molt afeblit per les baixes entre el seu personal durant la primera onada, quan van arribar a emmalaltir 15.000 treballadors de la salut. També la feblesa en llits de cures intensives, 10 per a cada 100.000 habitants, davant els 34 d’Alemanya. Assenyala com un altre causa, l’estrès del sistema de salut a conseqüència dels anys de retallades. Per últim, Espanya va ser l’únic país que no va imposar quarantenes ni restriccions pels viatgers d’altres nacions en obrir les seves fronteres l’1 de juliol. Aquest punt té el correlat necessari de voler salvar una temporada turística, que d’altra banda tampoc ha funcionat.
En el cas concret de Catalunya caldria afegir, entre altres raons, el baix nivell salarial dels metges de la sanitat pública. Pel que fa al sou màxim són els que menys cobren de tot l’estat, amb 61.705 euros l’any quan la mitjana està en 65.276 euros. I també se situa a la cua, si bé d’una manera no tan destacada perquè darrere Catalunya hi ha Astúries, Navarra i Andalusia, pel que fa als sous mínims dels metges de primària, situat en el cas català en els 37.375 euros, mentre que la mitjana espanyola està en els 43.956. Això explica que els metges joves tendeixen a desplaçar-se a l’Aragó i València, comunitats on la retribució d’entrada és singularment més elevada que la catalana, entre 5.000 i 7.000 euros més l’any pels sous mínims.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Espanya suspèn rotundament en quatre dels cinc paràmetres en comparar el comportament amb altres països Share on X
Loading ...
