Un recent estudi coordinat pel pedagog Lluís Ballester i la catedràtica Carmen Orte de la Universitat de les Illes Balears reitera una evidència: la pornografia ha envaït la nostra societat i els joves accedeixen a ella en massa i cada cop a menor edat.
La mitjana d’edat en la que es consumeix se situa en els 14 anys en el cas dels nois i als 16 a les noies, malgrat que la seva prevalença en aquestes últimes és menor. Una quarta part però en fan ús abans dels 13 i es constata que l’edat s’ha anat avançant i ara ja s’enregistren primers inicis als 8 anys. La raó principal és el mòbil, que permet un accés fàcil i econòmic, donat la gratuïtat de molts àmbits pornogràfics.
La majoria dels homes han consumit pornografia. Un 87% n’han vist, i d’aquest, un 30% és una mica addicte o addicte del tot. Com aquestes dades procedeixen de les enquestes, és previsible que tant l’addicció com l’impacte sigui més gran.
El perfil dels continguts de la pornografia
L’actual pornografia té unes característiques ben delimitades. D’una banda no té límits, ni tan sols d’imaginació, perquè allà on no arriba la imatge pot arribar el còmic; tampoc té límits legals i es promouen pràctiques que són clarament delictives. Una d’elles, i aquesta és una característica molt estesa, és la violència declarada. Ara mateix, el vídeo més vist és el d’una violació en grup molt violenta, fet que ajuda a explicar el per què creixen agressions com les de “la manada”, malgrat que no és indiferent a aquesta proliferació, el tractament massiu i sensacionalista que li donen els mitjans de comunicació embolcallat amb un hipòcrita denúncia de la violència. Conscients que aquests temes ,per la morbositat, tenen un gran interès, cada vegada que es desferma un fet violent d’aquesta mena tots els mitjans competeixen per assolir la saturació.
Una altra característica és l’extraordinari increment assolit en els últims anys. La teoria pròpia dels anys 60 i 70 que la proliferació de les relacions sexuals, la llibertat absoluta en aquest camp, era la millor mesura per eliminar la prostitució i la pornografia, que eren fruit d’una hipotètica repressió, s’ha revelat escandalosament equivocada. Pornohop, una de les webs importants d’aquest món i de les poques que aporten informació, revela que té més de 3 milions de visites a l’hora; 72 milions al dia, la qual cosa la converteix en un lloc que mou un volum de dades 8 vegades més gran que Facebook. Aquesta referència dona una idea clara de la magnitud del problema.
Perquè la pornografia és un problema i greu. Fins ara molts sectors per raons ideològiques ho han volgut negar. Ara donada l’abundància de fets ho assumeixen tard i amb restriccions.
Conseqüències de la pornografia
No és endebades que hi hagi una estreta relació entre pornografia i prostitució, perquè les dades demostren que l’home educat en aquella cosmogonia cerca en la prostituta el que la seva parella no està disposat a atorgar-li. La correlació entre una i altra és molt alta, i alhora la derivada d’aquest efecte és l’augment de tràfic de dones i de màfies dedicades al seu comerç. Espanya és un dels llocs d’Europa on la prostitució ha assolit un nivell més gran degut a una legislació absolutament permissiva, i és també l’imperi d’organitzacions llatinoamericanes, nigerianes, russes i balcàniques dedicades sistemàticament a aquesta pràctica. L’altra característica és la creació de marcs mentals favorables a la violència contra la dona i el lligam entre violència i relació sexual. En caràcter general la pornografia el que fa és cosificar la dona. La tercera conseqüència negativa és l’augment de pràctiques de risc perquè totes les relacions sexuals en la pornografia es fan sense preservatius. Finalment, les enquestes també informen com influeix en el canvi de percepció de la relació home-dona.
La incapacitat del govern i dels partits per afrontar el problema pornogràfic
Les conseqüències negatives són evidents i el mal que s’infringeix sobre els joves per als qui ja s’ha convertit en la nova educació sexual, és gran.
Però, quina és la resposta que donen govern i partits polítics?
Oscil·la entre la inanitat i la més gran impotència. La resposta que ha donat la ministra Montón en els últims informes apareguts, que demostren la magnitud i gravetat del fet, és d’una pobresa extraordinària.
Abans de res anuncia el que és un principi progressista: de cap manera s’ha de prohibir, i a continuació afegeix una resposta com aquesta: “s’han d’emprendre accions concretes” però no n’anuncia cap, “s’ha d’augmentar la vigilància sobre els joves”, però no diu qui i com. Aquesta última es revela com una mesura altament improbable a no ser que decideixen retirar-los per llei els mòbils als menors d’edat. Cal anotar en aquest sentit que casi la meitat han rebut anuncis sexuals en el seu telèfon.
És interessant constatar com en tot el que està relacionat amb l’àmbit sexual, tant el govern com els partits polítics donen per desapareguts conceptes claus en la majoria de polítiques públiques com són educar, limitar, regular, prohibir.
Un altre capítol important és el de l’educació sexual. El 80% dels joves afirmen que no n’han rebut, però és que a més és dubtós que el tipus d’educació d’aquesta mena que s’imparteix a l’escola pública serveixi d’alguna cosa. Només cal consultar la web del departament de Salut de la Generalitat sexejoves.gencat.cat per veure com l’educació sexual que donen els poders públics allò que fa és incentivar la pornografia, és incentivar-la enlloc de restringir el seu accés.
Poden educar en relació a la pornografia uns adults, pares, mestres, majoritàriament pornògrafs? Perquè aquesta és una part important de la qüestió. És el conjunt de la societat qui té el problema, i això es tradueix en els joves. És impossible instal·lar-los en una bombolla protectora, educar-los sense l’exemple personal. D’altra banda el millor canal d’educació del jove a més de la família són els altres joves, i per aquesta banda també plora la criatura. Excepte les organitzacions confessionals, la majoria d’associacions i grups de joves, inclosos aquells que tenen pretensions educatives, tenen una visió de la sexualitat estrictament relligada al plaer sense altres consideracions que indefectiblement condueixen al consum del porno.
