La nova moral del Butlletí Oficial

Un dels principals problemes de la política i de l’ordenament jurídic contemporanis és que, com que els governants ja no creuen en la llei natural, ni en una moral amb fonaments prepolítics, se senten amb el dret o el deure de legislar-ho tot. Hi ha un abús dels poders públics per modular la moral de la ciutadania segons els nous corrents ideològics, a força de lleis, reglaments, ordres i resolucions publicades en els diaris oficials de torn.

Així com el principi filosòfic estableix que “l’obrar segueix el ser”, la negació dels fonaments prepolítcs en la comprensió de la persona porta al nihilisme.  Aquest en el segle XX va adquirir la forma de relativisme moral; i ara, al segle XXI, ja esdevé obertament dictadura del relativisme. Si les normes morals es fan i desfan en el BOE, molts governants s’acaben sentint legitimats per convertir el mal en bé i el bé en mal. En l’inici del nou mileni a moltes democràcies occidentals s’ha accelerat aquesta perillosa temptació del poder polític. Fins el punt que ha quedat obsoleta la clàssica formulació de Jean Louis de Lolme referida al constitucionalisme anglès: “El Parlament ho pot fer tot menys convertir un home en dona”.

Els nostres parlaments han pres per costum aprovar lleis que responen a una òptica ideològica i a un sistema de valors molt peculiars, oposats a l’ètica i als valors que es volen deixar enrere. I així, quan aquestes lleis s’han d’aplicar entren en conflicte amb la consciència individual d’una part important de la ciutadania. Això és el que ara està passant en l’aplicació en els centres sanitaris públics de les lleis que regulen l’avortament i l’eutanàsia: molts professionals de la sanitat no volen liquidar el fetus que viu en el si de la seva mare o aplicar l’eutanàsia al malalt.

La llibertat de consciència és inherent a la dignitat de la persona i un dret fonamental present a totes les constitucions democràtiques i a la Declaració Universal del Drets Humans. Els “nous drets” a avortar, a canviar de sexe, o a provocar-se la mort, són modes ideològiques del nostre temps convertides ràpidament en dret positiu. Ara la vida del fetus, la nostra condició sexual i la mateixa mort queden en mans de la voluntat individual, convertida en norma suprema, per sobre de cap altra consideració moral i per sobre de la nostra pròpia naturalesa corporal.

Quan la llibertat de consciència i els “nous drets” entren en conflicte, un legislador sensat i prudent hauria de ponderar el que hi ha als dos costats de la balança, i veure que el que hi ha en un plat pesa molt més que el que hi ha a l’altre. Hauria de concloure que de cap manera, ni directa ni indirectament, es pot obligar a metges i infermeres a actuar professionalment contra la seva consciència per garantir l’aplicació de les noves lleis. Al governant ni se li hauria de passar pel cap fer llistes dels metges que fan objecció de consciència, quan si el que pretén és garantir l’avortament i l’eutanàsia, el que necessitarà serà llistes dels metges que estan disposats a aplicar-les.

L’amenaça actual al dret fonamental a la llibertat de consciència ha estat molt ben tractada per Lorenzo Bernaldo de Quirós en el magnífic article de premsa “Objecció de consciència i avortament”, que es pot trobar a la xarxa, i que fa una ponderació acurada dels béns jurídics que es contraposen en aquesta qüestió. Clarament, el valor superior de la vida humana, sigui del fetus o del malalt terminal, té un fonament més ampli que la moral cristiana, en contra del que sovint sostenen els promotors d’aquests canvis legislatius.

Bernaldo de Quirós conclou que no fa falta regular l’objecció de consciència en el cas de l’avortament, que l’única restricció raonable a tal objecció seria quan hi hagués un risc objectiu per a la vida de la mare; i que el requisit d’inscriure’s en un registre per ser objector no s’ajusta al dret constitucional a no ser obligat a declarar sobre la pròpia ideologia, religió o creences.

G.K. Chesterton afirmava: “Hi ha gent que té el poder no només de castigar crims sinó d’inventar crims que castigar”. La frase es del tot aplicable a una altra manifestació d’aquests dies de la dictadura del relativisme: la modificació del Codi Penal que el parlament espanyol està tramitant per criminalitzar les reunions de persones a prop de les clíniques avortistes.

Resulta que fa pocs mesos el mateix parlament va modificar el Codi Penal despenalitzant les accions del piquets de vaga. Avui les actuacions dels piquets, que poden arribar a ser molt contundents i molt lesives per la llibertat dels que no volen seguir la vaga, ja no son delicte. Però d’aquí a poc els voluntaris que pacíficament resen, faciliten informació i ofereixen ajuda a les dones que van a avortar podran ser castigats amb penes de presó. Són les contradiccions de la nova moral del BOE, que discrimina segons les filies i fòbies ideològiques dels governants.

Publicat al Diari de Girona, el 25 d’octubre de 2021

 Loading ...