El conseller Felip Puig vol treure una nova Llei del Comerç amb l’argument que podria augmentar el nombre de treballadors de Catalunya. No obstant, la iniciativa arracona els petits comerços tradicionals i censura l’activitat familiar. Aquesta llei ofereix la possibilitat als comerços a obrir com a màxim 72 hores setmanals i vuit diumenges i festius, sumant-hi que els ajuntaments podran escollir si volen obrir dos dies més.
Pels comerços de grans dimensions suposa un avantatge, ja que s’incrementaria el nombre de vendes i el nombre de treballadors. Es calcula que si s’obrís els dies festius d’estiu fins a les vuit del vespre, per exemple, es crearien uns 10.000 llocs de treball, segons afirma la cambra de comerç. En canvi, per les petites botigues implicaria contractar un altre treballador i la majoria no s’ho podrien permetre econòmicament.
D’altra banda, la proposta de llei provocaria uns costos socials que no s’estan tenint en consideració. Respecte a l’augment d’hores que implicaria aquesta llei provocaria una dificultat en la vida familiar, és a dir, l’augment d’hores de feina provocaria repercussions en la família i la seva economia a llarg termini. Tanmateix, la destrucció del petit comerç acabaria originant uns barris amb poca socialització, ja que aquests comerços no només mantenen una tradició comercial, sinó que tenen una missió social, enriquir la vida urbana dels barris.
La imatge de Barcelona serveix de justificació?
Michael Goldenberg, director corporatiu de Value Retail PLC, empresa que té la Roca Village i Las Rozas Village, destaca la importància de reforçar la imatge de Barcelona com a ciutat de comerç. Goldenberg insisteix que “actualment el 50% dels turistes, quan decideixen un viatge, tenen molt en compte l’oferta comercial del lloc que trien i no només el sol, la platja o l’oferta cultural”.
Goldenberg assegura que més del 50% dels visitants de La Roca Village són turistes. En aquest sentit, molts dels qui estan d’acord amb aquesta nova llei, com Goldenberg, expressen que volen que Barcelona imiti a les grans ciutats, com Londres o Nova York, que tenen “un outlet com a part de l’oferta turística”.
El 53,2% de ciutadans, en contra que es liberalitzin els horaris
La ciutadania es mostra dividida, gairebé la meitat de la població està en contra i, l’altra, a favor. El 53,2% de ciutadans estan en contra de la liberalització dels horaris comercials a tot Barcelona; el 43% està d’acord; i el 4% restant no sap o no contesta, segons l’estadística presentada al diari La Vanguardia.
D’altra banda, només el 31,2% dels ciutadans de Barcelona creuen que les botigues emblemàtiques han de pagar el lloguer a preu de mercat, com totes les altres; en canvi, el 60,8% dels ciutadans creuen que l’Ajuntament hauria de prendre mesures per evitar el tancament de les botigues emblemàtiques.
El patiment de les petites botigues
A Barcelona ja han hagut de tancar vàries botigues emblemàtiques. A finals del 2013 es va obligar a tots aquests comerços a actualitzar els lloguers, a partir d’aquí, un gran nombre de comerços van haver de tancar les seves portes després de tota una vida. A l’antiga i tradicional llibreria Catalònia (1924) actualment hi ha un McDonalds, i on hi havia El Palacio del Juguete (1936) hi ha una botiga de sabates Geox.
Els comerços més grans i les multinacionals s’estan quedant amb tot el sector
El petit comerç, generador de vida social, i l’impacte sobre la família no tenen rellevància a l’hora de crear i modificar lleis. El factor econòmic i la imatge corporativa global simulen ser elements fonamentals per la societat i el seu desenvolupament. Però on queden els costos socials? Al cap i a la fi, a llarg termini també acaben afectant l’economia.
