Era un 17 de febrer de l’any 1993, quan el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat de tots els grups de la cambra, una Resolució per la qual els Segadors era declarat Himne Nacional de Catalunya i vuit dies més tard va ser publicada la llei 1/1993 en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Els Segadors era una cançó popular catalana del segle XVII, que va sorgir al voltant de 1640 en el context de la Revolta dels Segadors, què es va iniciar com a resposta als abusos del Compte Duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, contra el poble català. Aquesta cançó del romancer català, animava als catalans a fer front a les tropes del monarca i no defallir davant les injustícies.
La cançó es refereix a la Guerra dels Segadors, els abusos del Compte Duc d’Olivares i l’entrada dels camperols i segadors a la ciutat de Barcelona durant el Corpus de Sang del 7 de juny de 1640.
Amb el pas del temps va anar adquirint caràcter d’himne, però va ser amb la Renaixença i el moviment de sentiment catalanista sorgit en el segle XIX quan va anar adquirint el veritable caràcter d’Himne Nacional de Catalunya.
No va ser fins al 1882 quan algú va recollir la lletra d’aquella cançó popular, va ser Milà i Fontanals en el seu “Romancerillo Catalán“. Deu anys més tard va ser Francesc Alió el que la va incloure en el seu recull de “Cançons Populars Catalanes”.
A les acaballes del segle XIX, l’any 1899 la revista “La Nació Catalana” a proposta de la Unió Catalanista, convoca un concurs per tal de fer una lletra més curta i més reivindicativa per l’Himne de Catalunya i Emili Guanyavents guanya el concurs, amb la lletra actual.
Versió antiga recollida per Milà i Fontanals en el seu “Romancerillo Catalán” – 1882
Ai, ditxosa Catalunya / qui t’ha vist rica i plena.
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:
“Ara és hora, nostre rei / ara és hora que fem guerra”.Contra de los catalans / ja ho veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n’han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de la iglésia,
Don Lluís de Furrià / i els àngels i fan gran festa.El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo davan an als cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a assolar la terra.A presència dels seus pares / deshoraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“Llicència els he donat io / molta més se’n poden prendre”.
A vista de tot això / s’és esvalotat la terra.Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com eren a temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren el virrei / a l’entrant de la galera.
Mataren als diputats / i als jutges de l’Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra:
“On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.
Versió antiga publicada per Francesc Alió en el seu recull de Cançons Populars Catalanes – 1892
Catalunya, comtat gran
qui t’ha vist tan rica i plena
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.Bon cop de falç!
bon cop de falç
defensors de la terra!
Bon cop de falç!Lo gran comte d’Olivars,
sempre li burxa l’orella;
-Ara es hora nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-Contra tots els catalans
ja veieu quina n’han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d’Arenes;N’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’esglèsia,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n’hi toren les dependències.A vista de tot aixó
s’és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han mort a la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.Aneu alerta,catalans;
catalans,aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran vostres terres.Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l’esquerra;-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.-Aquí es nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes,catalans,
que ens han declarat la guerra!
Versió actual d’Emili Guanyavents – 1899
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Font: Magradacatalunya.cat
