Per primera vegada en la seva història, la UE es va posar en modus “guerra”. El que no va fer durant el llarg conflicte dels Balcans, que va necessitar la intervenció directa dels EUA per posar-hi fi, ara ha actuat militarment però sense intervenció directa en la invasió russa d’Ucraïna.
Els Balcans van ser un gran fracàs per a Europa. Ara que ha fet el contrari, ha estat un encert? Tot depèn de quina sigui la finalitat que es pretén. Si és la de forçar la pau, cal dir que la Comissió Europea i la majoria dels governs ho estan fent molt malament. Si la finalitat, alineada amb el propòsit dels EUA, és desgastar a Rússia a expenses de la destrucció ucraïnesa, aleshores la valoració ha de ser diferent.
Perquè la realitat és que Ucraïna està quedant esmicolada en termes materials, sobretot a l’est del país, però també en allò que és més important, en capital humà. Els homes joves estan morint o quedant discapacitats com a causa de la guerra. A la qual cosa s’hi afegeixen la xifra cada vegada més elevada dels que han marxat per evitar anar al front.
Ucraïna no dona xifres sobre les seves baixes, com tampoc ho fa Rússia. El Pentàgon ha fet una avaluació recent fins a aquest mes d’agost situant les baixes ucraïneses en 190.000 entre morts i ferits i 300.000 per part de Rússia. La proporció de 2 a 3 no és bona per a Kíev. Primer perquè el que ataca, Rússia, ha de tenir moltes més baixes que el que defensa, i segona perquè l’exercit i població de Rússia és molt més gran que la ucraïnesa. I si es manté aquesta proporció, la guerra esdevindrà insuportable per al país més petit.
La causa fonamental de l’elevat nombre de baixes ucraïneses és la contraofensiva que han emprès contra les línies russes. El mes de febrer d’enguany la xifra estava situada en 100.000, que són moltes, però que ara s’han doblat sense que les línies del front defensat pels russos s’hagin mogut significativament, i el que és pitjor, s’ha perdut gran part del material pesant, tancs inclosos, lliurat per Europa i els EUA. I és que hi ha una realitat espectacular i menystinguda. Ucraïna fa una contraofensiva moderna sense suport aeri. Això va contra les més elementals normes tàctiques i estratègiques i només pot significar un continuat desgast. Amb l’agreujant que el govern dels EUA calcula que a la contraofensiva li queda un marge de 6 setmanes fins que comencin les pluges de tardor i després l’hivern, que fan molt difícil totes les operacions
En aquest context, sembla evident que si es vol evitar aprofundir la gran destrucció humana i material d’Ucraïna, Europa hauria de treballar per la pau i no per la guerra. Perquè les conseqüències no només les paguen els ucraïnesos en la seva carn, sinó també de manera menys tràgica el conjunt d’Europa.
Ara mateix s’ha produït un gran trencament en declarar Polònia que no continuarà lliurant material militar a Ucraïna com a resposta a l’entrada massiva de blat i altres cereals que enfonsa el mercat polonès. De fet, la UE ja va establir que el gra d’Ucraïna podia transitar per aquest país de l’est, ja que no pot utilitzar la via marítima del Mar Negre, però no el podia vendre. Però, vet aquí, que el divendres passat la CE va anunciar que aixecava aquest veto. Polònia Hongria, Txèquia, els més afectats pels productes agrícoles ucraïnesos, s’hi van oposar. Zelenski va criticar a les Nacions Unides el que va entendre que era una falta de solidaritat i el govern polonès ha reaccionat retirant la seva ajuda militar, que ha estat molt important. En aquesta actitud també hi pesa la proximitat de les eleccions generals en les quals el pes dels agricultors és molt important.
La guerra d’Ucraïna castiga també a la població europea, perquè no només drena diners, sinó perquè estimula la inflació i el tancament de l’aixeta del gas rus, ha trastocat el fonament industrial de països com Alemanya i qüestiona la transició energètica. És una altra manera de pagar la guerra d’Ucraïna.
Els menysteniments a Putin, amb qui tard o d’hora s’haurà de negociar, és un altre error que té en Borrell un protagonista destacat. Tot plegat fa que la CE en la novença de països com França, Alemanya, Espanya i Holanda ens condueixi per un carreró que en cap cas té bona sortida i està plegat de riscos.
Loading ...
