Un formatge Gruyère suís. Així es podria descriure metafòricament el conjunt de dotze paquets de sancions de la Unió Europea contra l’economia de Rússia per castigar la seva invasió d’Ucraïna ara farà dos anys. Per cert, un tretzè ja està en preparació.
Quan el president rus Vladímir Putin donà l’ordre d’envair el seu país veí, els organismes internacionals pronosticaren un esfondrament del sector productiu rus, amb nombrosos experts apostant que el PIB del país es contrauria entre un 10 i un 20%.
Però ja el desembre del 2022 es feu clar i evident que l’economia russa depenia molt menys d’Occident del que els analistes havien calculat: l’any de la invasió, el PIB rus caigué un molt moderat 2,1% (xifres de la Universitat de Harvard).
L’any passat aquesta petita sagnia no sols s’aturà, sinó que Rússia experimentà una remuntada espectacular tenint en compte la gravetat de les seves accions empreses contra Ucraïna i la dura reacció occidental que se seguí: segons el Fons Monetari Internacional, Rússia enregistrà un creixement entorn del 3% per al conjunt del 2023. Així doncs, ja ha depassat el seu PIB de preguerra.
És també una xifra per la qual els països europeus signarien de bon grat (l’eurozona se situa al 0,9% segons les dades preliminars de l’OCDE), i que depassa igualment el 2,5% de creixement anual del PIB dels Estats Units.
Sens dubte, el PIB és un indicador imperfecte, ja que entre altres raons, permet inflar artificialment la producció de béns i serveis comptabilitzant la despesa pública feta sota condicions d’endeutament. Però que una institució internacional independent (i a la pràctica alineada amb el bloc occidental) admeti l’èxit de l’economia russa en temps de guerra resulta revelador.
Però, és que els fets destacables de l’economia russa no acaben aquí.
El mateix FMI ha revisat les previsions de creixement del PIB rus pel 2024, i les ha millorades substancialment de l’1,1 al 2,6% de creixement. Es tracta de la revisió a l’alça més important del conjunt de les economies del món.
En terrible contrast, les previsions econòmiques per Alemanya i França han, en canvi, minvat fins al 0,5 i l’1% respectivament. La previsió per a l’eurozona en conjunt també ha caigut de nou fins al 0,9% per a l’any que encara està tot just començant.
Per a més inri, la previsió de creixement de Rússia segons l’FMI és més elevada que les elaborades pels mateixos organismes oficials del país: el Banc Central preveu un creixement d’entre el 0,5 i l’1,5% per al 2024, mentre que la del Ministeri d’Economia se situa en el 2,3%.
Consultat pel Financial Times, l’economista en cap de l’FMI Pierre-Olivier Gourinchas apunta que si bé l’economia russa ha demostrat una resistència remarcable, els bons resultats s’expliquen també pel “fort estímul generat per la despesa pública en l’economia de guerra”. Però el mateix es podria dir d’Europa i els Estats Units, on la despesa i endeutament públics se situen en xifres de rècord. De fet, segons un informe recentment publicat als Estats Units i difós per Negocios TV al nostre país, per cada dòlar de creixement el 2023, el país n’ha fiat 2,5 a l’endeutament.
Mentrestant, l’economia ucraïnesa continua esfondrada després d’haver perdut entre un 30 i un 40% del seu PIB el 2022, i sense la més petita perspectiva de recuperació a la vista.
Els responsables de la UE eludeixen les seves responsabilitats
Un fet que resulta particularment preocupant és la desconnexió entre els paquets de sancions llançats regularment per Brussel·les i els efectes, o més aviat, la manca d’aquests, que produeixen sobre l’economia russa.
Dit resumidament, malgrat les dotze salves de sancions, Rússia continua exportant hidrocarburs i matèries primeres al món sencer, i important components tecnològics occidentals que necessita per a la seva indústria de guerra. D’altra, el seu recurs a la Xina ha servit per acabar de trencar els llaços comercials restants amb Europa i Estats Units.
Malgrat que Rússia té corda econòmica sobrada, l’alt representant de la UE pels afers exteriors, Josep Borrell, gosava afirmar encara l’agost passat que “les sancions contra Rússia estan funcionant”. Davant una falta d’autocrítica i elusió de responsabilitats tan brutal, ben poca cosa positiva es pot esperar de les institucions de Brussel·les en aquests moments difícils.