És digna d’elogi la solidaritat que commou Europa per acollir els refugiats ucraïnesos. Destaca sobretot l’esforç polonès, que està molt vinculat a la seva enemistat històrica amb Rússia, però també Hongria, un país molt més amical amb Moscou, que està fent un gran esforç. És de totes maneres un fet general.
Per aquesta raó, encara és més rellevant el contrast hipòcrita amb el tracte que continuen donant a immigrants d’altres procedències. Ara mateix s’ha viscut una nova tragèdia en les aigües territorials espanyoles en naufragar una pastera i desaparèixer gairebé tots els membres que hi anaven. Són desenes de morts que alimenten el continu que s’ha produït, tant a l’Atlàntic per arribar a Canàries com al Mediterrani, des de fa anys, sense que Europa hagi sabut o volgut donar una solució humana. Perquè una cosa és regular l’entrada d’immigrants i en els quals es barregen refugiats, i una altra ben diferent no articular mesures més eficaces per evitar tanta mortalitat.
Però, segurament, el contrast més gran l’aporta Dinamarca, un país especialment propens a la discriminació cap a la immigració de tota condició. Les seves mesures han estat tan excepcionals que fins i tot la mateixa justícia danesa ha procedit contra una de les seves ministres responsable d’aquesta temàtica. Però, el què resulta realment dramàtic és que, alhora que es produeix l’acollida d’ucraïnesos, Dinamarca, seguint les petjades del Regne Unit, està negociant amb Ruanda per enviar immigrants que té en territori danès a aquell país africà. El precedent de Londres en aquest sentit crea escola. El Regne Unit dedicaria 144 milions d’euros per deslliurar-se dels immigrants que li arriben a través del Canal de la Mànega, remetent-los a Ruanda i deixar-los en mans d’aquell govern.
Dinamarca ja va aprovar el 2020 una llei que permet el trasllat de refugiats a centres d’acollida d’un tercer país, però encara no ho havia aplicat. De fet, la política del país nòrdic li ha valgut les crítiques del defensor dels drets humans de Nacions Unides. Les pràctiques daneses no són compatibles amb les lleis de la UE, no obstant això, les aplica. Ho ha fet a la frontera i ho fa creant guetos dins del mateix país, sotmesos a una legislació discriminatòria, però al mateix temps la Comissió, que manté un pols permanent amb Polònia i Hongria, ignora sistemàticament les pràctiques xenofòbiques dels diversos governs danesos. Aquí també hi ha un factor de discriminació. Si ets un “pobre” de l’est, has d’estar disposat a obeir fil per randa el que et mani la Comissió Europea, però si ets d’un país nòrdic o de l’eix francoalemany, pots tirar pel dret amb el complet convenciment que ningú a la UE t’assenyalarà amb el dit.
Europa no es pot construir sobre aquests desequilibris, injustícies i hipocresies.
