Malgrat l’abundància de problemes que té Catalunya, molts d’ells vinculats a una mala gestió de la Generalitat, i que poden anar des del fet petit, però significatiu, del pont de Verges sobre el riu Ter que, després de ser renovat resulta que no hi poden passar dos tractors a l’hora, vista la crisi de la policia catalana, passant pel col·lapse del sistema viari i del transport públic, per citar 3 referències, el govern català, en aquest cas per mitjà del singular departament d’Igualtats i feminismes, es dedica a presentar querelles contra els petits grups de persones que resen en un racó davant de les clíniques avortistes.
Aquest departament, que dirigeix la consellera Tània Verge, ja s’ha caracteritzat en el passat per la singularitat de les seves actuacions i campanyes que han refregat o sobrepassat clarament el ridícul i la inutilitat. És una forma de malgastar els diners públics per satisfer la dèria ideològica d’uns quants. És un departament que la seva principal finalitat és practicar, o almenys intentar-ho, el dirigisme cultural i el formatejat de ments.
Ara amb motiu de la campanya internacional “40 Días por la Vida”, que promou l’oració i el dejuni en relació amb l’avortament, el departament ha tingut l’acudit de presentar una querella a la fiscalia acusant-los d’assetjament i intimidació. Aquests dos conceptes estan ben definits en el Codi Penal i és evident que no cal ser un expert jurista per deduir de la seva lectura que està molt lluny de constituir un delicte d’aquesta mena el que fan les persones que resen, que ni tan sols tenen contacte amb qui entra-i-surt de les clíniques. Tampoc resen formant una cridòria, senzillament resen.
Aquest fet és tan evident que un precedent molt més modest que es va produir al País Basc on l’Ertzaintza, no una acció directa del govern sinó la policia, els hi va indicar que havien de retirar-se a una distància superior per resar, en concret a 90 metres. Els advocats de “40 Días por la Vida” van presentar un recurs contenciós administratiu que s’ha resolt negant el dret de l’Ertzaintza a procedir com ho havia fet i restituir al grup que pregava el lloc que havia escollit.
Per tant, no hi ha jurisprudència encara, però sí que hi ha un precedent clar d’allò que per a tots és evident: que pregar no pot ser mai considerat assetjament o intimidació.
La diferència amb el País Basc és notòria perquè aquí es va molt més lluny. S’implica a tot el govern perquè és una acció d’un departament encapçalat per la consellera, s’ha fet amb coneixement del president, mentre que al País Basc va ser una acció de la policia consistent a apartar el grup de la clínica, mentre que aquí es presenta una querella criminal contra totes les persones que participen en aquestes accions.
Els mitjans de comunicació partidaris del poder diuen que es tracta de grups “d’ultra religiosos i d’extrema dreta”. El que es posa de manifest és que per a determinades mentalitats pregar perquè les persones no avortin és ser un ultra d’extrema dreta.
És un fet lamentable sobretot quan són periodistes que en el marc de la informació la qualifiquen en aquests termes. Aprofitem per dir que és una deriva més de la crisi que viu la nostra societat en la qual un gruix important del periodisme en l’àmbit de la informació ha perdut del tot aquesta característica i només utilitza els fets per construir un relat ideològic interessat.
Cal afegir que la Generalitat és l’únic govern autonòmic que ha actuat en aquests termes. Ni tan sols ho han fet les delegacions del govern, malgrat que no fa tant es va aprovar una modificació el Codi Penal que està pensada per restringir precisament les presencies davant les clíniques. Una modificació sobre la qual pesa una greu sospita d’inconstitucionalitat perquè restringeix llibertats fonamentals. Un cop més el govern de la Generalitat, que no destaca precisament per la seva capacitat de resposta i resolució dels problemes del país, es dedica a la persecució d’aquelles idees que no li agraden.
Loading ...
