La feblesa de la sanitat catalana

Amb una indescriptible tristesa escric aquestes reflexions que em veig  obligada a manifestar després de més de 40 anys treballant per la que creia ser una de les millors Sanitats del món, la catalana, i que en pocs dies tots hem  pogut comprovar que s’aguantava en uns peus de fang.

Els sanitaris érem molt conscients des de fa anys que la feblesa del sistema no podia aguantar.

Ningú ens va escoltar. Tothom va confiar en la bona fe i dedicació total de tot el personal sanitari, metges, diplomats d’infermeria, auxiliars, administratives, zeladors. Tots els que amb gran orgull formem part de la Sanitat Catalana.

Malauradament hem necessitat arribar al límit. Només reaccionem davant la catàstrofe i estem davant una verdadera catàstrofe de tota mena, sanitària, econòmica, social, incomptables professionals sanitaris contagiats o infectats per el Covid-19, morts, patiments físics i mentals de tots els ciutadans de Catalunya.

A causa de la situació excepcional que estem vivint s’han anul·lat totes les visites i intervencions. Que passarà quan superem la gran crisi del coronavirus? De cop i volta la resta de malalties han desaparegut. Ningú ha pensat en això?  Com ho resoldrem? Els ciutadans demanaran responsabilitats i respostes i malauradament també les haurem de donar els que estem a les trinxeres, si se’m permet l’expressió.

Em  venen constantment al pensament les paraules de Churchill “només puc oferir esforç, sang, suor i llàgrimes”.

Ho haguérem pogut evitar?

Només em referiré a la situació de la Sanitat Catalana que és la que conec i em faig moltes preguntes:

Per què tants sanitaris afectats? S’haguera pogut evitar? Estic segura que sí. Des del principi ha fallat el que era essencial: material bàsic de protecció, mascaretes, guants, equips de protecció integral; on són els termòmetres làser? És possible que en un CAP només hi hagi  dos termòmetres dels que es venen a les farmàcies per tots els pacients?

Per què no s’ha procedit a fer tests massius?

Per què no s’ha fet una desinfecció de tots els centres, carrers, supermercats, contenidors,  etc.?

En el moment que escric això comencen a haver-hi moltes Residències afectades de persones dependents i  que precisen especials atencions mèdiques. Residents que per altra part des de fa dies no poden veure els seus familiars i que molt probablement alguns no els veuran mai més.

És ciència-ficció el que escric? No, doctor, no, és la realitat, la que vius cada dia, si ets afortunat i no acabes perdent la vida.

Si no aprenem la lliçó, quelcom molt i molt greu està passant. Prescindim d’ideologies de tota classe i posem-nos a treballar seriosament perquè la Sanitat Catalana sigui realment pionera i forta.

Una Sanitària de Girona molt preocupada

En pocs dies tots hem pogut comprovar que la sanitat catalana s’aguantava en uns peus de fang. Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Ciutadà També Preocupat
    28 març, 2020 10:12

    Va bé conèixer la realitat des de dins. Molt bones les preguntes que planteja aquesta reflexió, tant pel que fa a la situació actual com per al futur immediat, quan s’hagi resolt aquesta pandèmia.
    Per sintetitzar, hi ha dos pilars fonamentals de la societat als que s’ha de donar prioritat absoluta:
    El Sistema Sanitari, dotant-lo tant de personal com de recursos materials.
    I el Sistema Educatiu, entés com a “formació continua”. No es tracta de rebre coneixements fins als setze anys. Hem de ser aprenents cada dia!!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.