La dimensió de la tragèdia: més de 40.000 morts

Amb el ball de xifres i canvis de criteris continuats, que el doctor Simón insufla a les dades, es fa impossible esbrinar quin ha estat el nombre real de víctimes i quina ha estat l’evolució seguida, perquè des de mitjans de març s’han operat fins a nou canvis de criteri en la forma de donar les dades, malgrat que aquesta és una qüestió bàsica, perquè no coneixerem l’abast del problema fins a comptar tots els nostres morts.

Sembla mentida que aquells que més clamaven per una restitució necessària, com era conèixer el nombre de víctimes de la Guerra Civil mal enterrades, ara manifestin un menyspreu tan gran per conèixer l’abast de la tragèdia. Tant menyspreu que, a aquestes alçades, no han donat la xifra de gent gran morta a les residències, possiblement perquè aquest serà un dels grans estigmes de l’inútil paper com a responsable màxim dels serveis socials durant l’estat d’alarma del vicepresident Pablo Iglesias.

Però malgrat el ball, sí que podem conèixer dos fets. Primer, que el nombre de morts reals és molt més gran que els 27.000 que ens diuen, i que intenten sigui com sigui que no arribin a la xifra simbòlica dels 30.000 morts. La segona consideració és que amb tota certesa podem saber que la xifra supera els 40.000 i té un sostre que se situa al voltant dels 45.000. Les dades que assenyalen aquest abast són de fonts diferents.

Una d’aquestes fonts més fiables és les generades pel sistema MoMo. Aquesta anàlisi de dades va ser establerta per identificar les morts addicionals que podien produir determinades alteracions, i en concret la seva posada en marxa es deu a les últimes onades de calor. És el sistema de monitorització de la mortalitat diària, i determina el nombre de morts per sobre del que seria esperable en un període determinat de l’any.

El sistema directament no assigna una causa específica, en aquest sentit és indeterminat. Però precisament les circumstàncies extraordinàries són les que permeten aquesta atribució causal. Si durant una sèrie de dies hi ha unes temperatures asfixiants i la mortalitat creix per sobre l’esperada, aquesta diferència pot ser atribuïda a l’excés de temperatura.

Feta l’explicació, anem a la dada. Pel període que registra la pandèmia, l’excedent de morts és 43.034. No totes aquests serien directament fruit de la Covid-19, però sí la major part. Després també hi hauria els morts per causes indirectes de la pandèmia. Serien el resultat de patologies greus, mal ateses a causa del col·lapse hospitalari.

Una segona xifra és afegir al nombre de morts oficial 27.118, els estimats que s’han produït a les residències a partir de les dades aportades en cada cas i que el Ministeri de Sanitat oficialment no recull. Es tractaria de 19.000 morts, malgrat que possiblement en un recompte definitiu n’hi hagi més. Aquest agregat situaria la xifra total de morts en 46.118, per tant una magnitud molt consistent amb la del MoMo.

I encara ens quedaria una última referència. La insòlita caiguda del nombre de prestacions per jubilació, que per primera vegada són negatives, amb 38.508. Algunes d’aquestes baixades poden ser degudes a persones que han aplaçat la seva jubilació malgrat correspondre’ls-hi, però evidentment, no tots els morts per la pandèmia  són persones més grans de 65 anys, encara que sí ho són la gran majoria. Aquella xifra també expressa un ordre de magnitud proper a les 40.000 persones i resulta  consistent amb les xifres anteriors.

El resultat de tanta mort, és la pèrdua de l’esperança de vida. Un estudi dut a terme per Patrick Heuveline i Michael Tzen, investigadors en dinàmica de població i estadística de la universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA), classifica els 14 països on s’han produït el 85% de totes les morts per Covid-19 i determina com a conseqüència, la pèrdua d’esperança de vida. El cas d’Espanya resulta especialment negatiu perquè denota una caiguda important donat que perd pràcticament 9 mesos i baixa dels 83,6 anys d’esperança de vida (referida al 2015) als 82,9.

En realitat, la pèrdua és més gran perquè aquest càlcul està fet a partir de les dades oficials. Espanya, junt amb Bèlgica i el Regne Unit són els països més perjudicats. Però si utilitzéssim les dades reals, les que ens diuen que les morts se situen com a mínim en els 40.000, la pèrdua seria superior a l’any, de uns 15 mesos i ens situaríem en una expectativa de només 82,3 anys. És un resultat insòlit per la seva magnitud. Podria descriure ben bé les conseqüències d’un episodi bèl·lic pel nombre de baixes, que en aquest cas estan concentrades sobretot en la gent més gran. Aquesta mortaldat i pèrdua d’expectatives de vida estaria a més concentrada a Madrid, Catalunya, en particular a l’àrea metropolitana i Barcelona, i Castella-la Manxa i Castella i Lleó, com a més importants.

Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...