En realitat, no ens enganyéssim, qui governa a Catalunya, és a dir decideix les polítiques que es fan, és la CUP. Aquesta realitat, que és evident des de la fenestració d’Artur Mas, s’ha fet palesa aquests darrers tres dies d’una manera esclatant.
La negativa del conseller d’Economia, Jaume Giró, d’utilitzar l’Institut Català de Finances (ICF) com a avalador de les fiances dels inculpats pel Tribunal de Comptes era conseqüència que coneixia les dificultats en el si d’aquell organisme, i concretament del seu consell, per tirar-ho endavant. Sabia que l’oposició interna era molt forta i volia evitar problemes a l’única institució financera que depèn de la Generalitat.
El seu canvi sobtat d’actitud 24 hores després té un origen molt concret: la CUP, que va fer arribar a ERC, el seu aliat de referència, que no revalidaria el decret llei quan arribés al Parlament. Aquesta decisió va fer entrar en pànic no només a ERC, sinó també a JxCat temorosos de ser vistos com els que no saben fer front “a la repressió”. Ara el resultat està a la vista: El Consell de I’ICF, segons informa La Vanguardia, ha votat totalment dividit i només el vot de qualitat del president ha permès aprovar la mesura. És remarcable que els que han votat a favor, junt amb el president, d’ERC, Albert Castellanos, han estat els tres membres d’adscripció política, mentre que tres més han votat en contra, i la resta s’ha abstingut, entre ells el molt rellevant vot del conseller delegat Víctor Guardiola, que és en definitiva el màxim executiu de l’entitat. Un problema de fons sobrevingut als dubtes sobre el decret és que per estatuts l’ICF no pot concedir avals que no vinguin contraavalats, i en aquest cas es fa una excepció que també pot resultar jurídicament reprovable. Crida l’atenció que l’única signatura que apareixerà a l’expedient serà la del seu president i cap més, cosa insòlita en una tramitació d’aquesta mena.
Junt amb aquesta demostració de poder de la CUP se n’hi afegí ahir mateix una segona amb el sempre conflictiu tema de l’avortament. La CUP va presentar una moció formada per diversos punts sobre l’avortament que intenta liquidar el dret a l’objecció de consciència i castigar les institucions sanitàries que l’acullen. El primer punt era que s’apliqués la gratuïtat de l’avortament a totes les dones que es troben a Catalunya, amb independència del seu arrelament, fet que implica un factor d’atracció de persones d’altres comunitats autònomes perquè vinguin a avortar a Catalunya. Només Vox i PP es van oposar a aquesta mesura. El PSC, junt amb l’únic diputat d’Units, hi van votar a favor.
El segon punt és particularment greu, perquè demana que el departament de Salut anul·li els convenis i contractes amb els centres sanitaris on es practica l’objecció de consciència, com a mandat institucional. És una acció dirigida específicament contra l’Església. Es va aprovar per 50 vots a favor, perquè només van votar en contra Vox, Cs i PP, mentre que el PSC i una vegada més el diputat d’Units junt amb JxCat, van decidir que amb ells no anava la cosa i es van abstenir.
El tercer punt aprovat és el que estableix que s’impedeixi que es produeixin objeccions institucionals, que també és un altre dirigit contra els centres de l’Església i tots aquells que considerin que cal respectar la vida humana. A favor d’aquest punt van votar tots, excepte Vox i PP, i es va abstenir Cs. Aquesta triomfant iniciativa de la CUP s’insereix en un objectiu més ampli que és començar a liquidar l’objecció de consciència dels professionals que és un dret abastament reconegut. Quasi la meitat dels metges a Catalunya es neguen a fer avortaments. Aquesta acció de la CUP al Parlament va comptar amb la col·laboració de TV3 que, en el Telenotícies del migdia va obrir la informació i va dedicar un ampli reportatge a tractar aquest fet, que és que hi havia llocs en els quals no es podia avortar a causa de l’objecció. La CUP té un fort aliat en la televisió pública de Catalunya. Però és que a més aquest reportatge, presentat com una investigació pròpia, reproduïa fil per randa un altre publicat a la revista La Drecera de l’entorn cupaire. El fil conductor i l’estratègia és palesa.
Per si no fos suficient, també la CUP ha imposat la seva tesi a la Generalitat i als advocats que defensen als Mossos i que depenien del departament d’Interior. Ara passaran a dependre de Presidència, de manera que serà el criteri polític i no el professional el que guiarà la defensa d’aquests professionals de la nostra seguretat. La USPAC ja ha manifestat el seu rebuig per aquest fet que considera inacceptable, i critica al conseller d’Interior perquè “accepti els xantatges polítics a canvi de mantenir la seva cadira”. Assenyalen perquè és negatiu que es produeixi aquest fet. Concretament, eviten que es pugui seguir l’acció dels advocats per part del consell de la policia, es perd el caràcter d’especialistes dels advocats que defensaven els Mossos i, com apuntàvem al principi, les defenses queden supeditades al criteri d’oportunitat política.
Cal recordar en aquest sentit que Junqueras va acompanyar, junt amb la portaveu d’ERC Marta Vilalta, al jove Pol Serena al Palau de Justícia malgrat estar acusat per llençar objectes contra els Mossos, un delicte pel qual la Fiscalia demana 8 anys de presó. Pol Serena pertany a les joventuts d’ERC. En aquest marc polític és fàcil deduir que cada vegada més els Mossos es convertiran en una policia residual instrumentalitzada per la política.
Loading ...
