La cultura hegemònica. Perspectiva de gènere, wokisme i cancel·lació cristiana: la destrucció de les nostres societats occidentals i la urgència de construir l’alternativa

A les societats Occidentals hi ha una cultura dominant, que aplica aquesta hegemonia a l’espai polític sorgida d’un conglomerat dominant format per la perspectiva de gènere, el wokisme i el laïcisme excloent, que tenen un factor d’aglutinació a l’autodeterminació personal sense límits, i constitueixen la màxima expressió de la cultura de la desvinculació . Aquests corrents ideològics, nascuts a la matriu cultural anglosaxona, han provocat una fragmentació moral, cultural i social que destrueix els fonaments de les societats democràtiques, especialment a Europa occidental i Espanya, i amb ells a les pròpies societats.

1. La destrucció del pensament racional i científic

El pensament racional i científic, que ha estat el motor del progrés occidental, ha estat reemplaçat per un constructivisme ideològic que redueix la veritat a una construcció social i política. La ciència ja no s’entén com un esforç per adequar la ment a la realitat (Aristòtil), sinó com un discurs més dins una batalla cultural. Això ha desdibuixat els criteris de falsabilitat, consens científic i correspondència empírica.

Aquest nou paradigma ideològic soscava la confiança en el mètode científic i col·loca l’activisme per sobre de la recerca de la veritat, generant un discurs subjectiu i autoreferencial que destrueix la possibilitat d’un debat honest.

2. Els pilars de la ideologia hegemònica

La ideologia dominant s’assenta en quatre pilars fonamentals:

1. Autodeterminació il·limitada: L’individu s’entén com una entitat autònoma, deslligada dels seus condicionants biològics, familiars i comunitaris.
2. Feminisme de gènere: Transformat per la teoria queer, destrueix categories naturals i culturals tradicionals, convertint les excepcions en norma.
3. Wokisme: Es manifesta a través del revisionisme històric, la cultura de la cancel·lació i el moralisme digital.
4. Laïcisme excloent: Elimina la dimensió religiosa de l’espai públic, desarrelant la societat de la seva herència cristiana.

Aquests pilars no operen de forma independent, sinó que es reforcen mútuament, generant un sistema ideològic coherent en aparença, però profundament contradictori a la seva pràctica.

3. Societat desvinculada i autodeterminació sense límits

L’ autodeterminació sense límits ha creat una societat desvinculada, on els llaços comunitaris tradicionals han estat reemplaçats per una autonomia individual hipertrofiada. Aquesta ruptura beneficia tant l’Estat intervencionista com el mercat consumista, que troben en la fragmentació social una oportunitat per exercir un control més gran.

Les identitats s’han convertit en productes de consum, i la individualitat s’ha atomitzat en una infinitat de categories, cadascuna exigint reconeixement públic i drets específics, cosa que debilita la cohesió social.

4. Impacte de la perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere, impulsada pel feminisme radical i la teoria queer, ha redefinit les institucions socials i culturals. Les excepcions han esdevingut la norma, criminalitzant la masculinitat, devaluant la maternitat i reemplaçant la família natural per estructures artificials.

A l’àmbit legislatiu, les polítiques de gènere han distorsionat l’objectiu del bé comú, prioritzant els interessos de grups específics. A més, aquesta perspectiva ha generat inseguretat jurídica, especialment amb lleis sobre autodeterminació de gènere, que afecten àmbits com l’esport, els espais segregats i les quotes de representació.

5. Wokisme i la cultura de la cancel·lació

El wokisme, nascut de la cultura anglosaxona, ha derivat en una cultura de la cancel·lació que funciona com una eina de control ideològic. Aquest fenomen es manifesta a través de:

• Activisme digital: Les denúncies i campanyes de boicot es viralitzen ràpidament a xarxes socials.
• Moralització del discurs públic: S’estableix una línia divisòria contundent entre allò «correcte» i allò «incorrecte».
• Zero tolerància: S’exigeix ​​una resposta dràstica i immediata davant de qualsevol comportament considerat ofensiu.
• Efecte exemplificador: Les cancel·lacions busquen dissuadir futurs comportaments similars.
• Context ahistòric: No es consideren els matisos històrics o culturals dels actes jutjats.

El moviment #MeToo exemplifica aquesta dinàmica. Tot i que va sorgir amb una finalitat legítima, ha evolucionat cap a un sistema on la presumpció d’innocència és sacrificada a favor de judicis mediàtics i condemnes socials irrevocables.

6. Aliança estratègica entre feminisme de gènere i wokisme

Hi ha una aliança estratègica entre el feminisme de gènere i el wokisme, encara que plena de contradiccions. El feminisme radical, especialment el representat per les TERF ( Trans-Exclusionary Radical Feminists ), rebutja la inclusió de dones trans als espais femenins, especialment a l’esport.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha intentat establir regles per evitar que les dones trans competeixin en igualtat amb les atletes biològiques, admetent implícitament una diferència biològica insalvable, però aquesta lògica utilitària oculta una contradicció central: si les dones trans no són iguals a les dones biològiques, ¿per què els homes trans sí que ho serien?

Aquestes tensions no resoltes generen un conflicte continu, que fragmenta encara més el discurs ideològic dominant.

7. Cancel·lació del cristianisme i la dimensió religiosa

El laïcisme excloent ha eliminat activament la presència del cristianisme de l’espai públic, no sols com a fe, sinó també com a pilar cultural i històric d’Occident. Això es manifesta en episodis com la prohibició de símbols religiosos en espais oficials i la negativa a reconèixer el paper històric del cristianisme a la construcció d’Europa.

Aquesta cancel·lació no és neutral: ha estat reemplaçada per una sacralització de les ideologies seculars, on el wokisme, el feminisme de gènere i el punitivisme woke actuen com a dogmes irrefutables, sense espai per al perdó, la redempció o el diàleg.

8. La paradoxa del secularisme

La societat moderna, en intentar ser neutral, ha imposat una moral fragmentada i contradictòria. Cap societat és realment laica, doncs totes funcionen al voltant d’una visió moral comuna. Tot i això, la narrativa laïcista ha debilitat els llaços comunitaris i ha generat una crisi de sentit profund.

L’espai públic no pot ser monopolitzat per una moral secular que exclou les conviccions religioses, ja que això atempta contra el pluralisme autèntic.

Cal afirmar amb Jürgen Habermas:

1. El reconeixement del valor social de la religió: Les societats contemporànies no tenen molts dels valors defensats i preservats per la religió. La història de la raó humana és, en gran mesura, la història duna raó configurada per la religió i pels valors humanistes que aquesta ha defensat al llarg dels segles.
2. El dret dels creients a participar en l’espai públic: Aquest dret està al mateix nivell que el dels que no creuen. L’espai públic, per definició, és de tots, i excloure les conviccions religioses equival a tractar les persones de manera desigual.

I és que, com deia CS Lewis, amb una amarga ironia: «Fins i tot Llucifer creu en Déu.»

9. Reflexió final

En aquesta hegemonia és a l’arrel de la policrisi dels països de l’Europa occidental, sobretot. Davant d’ella és necessari i urgeix:

1. Les minories tenen dret a protecció, però no a imposar-ne la visió sobre la majoria.
2. El bé comú ha de prevaldre com a criteri rector a la legislació. No es pot sacrificar l’equilibri social per demandes ideològiques o pressions mediàtiques.
3. No tot canvi legislatiu és positiu pel simple fet de ser inclusiu. Limpacte en el bé comú ha de ser avaluat acuradament.
4. El respecte als drets individuals no pot derivar en la desestructuració d’institucions socials essencials.
5. El debat ha de ser honest i lliure d‟imposicions ideològiques, tant des de sectors conservadors com progressistes.

6. Si no es fa una revisió profunda de l’actual marc legislatiu i polític, la fragmentació moral i cultural provocada per la perspectiva de gènere, vinculada a les tensions polítiques a Occident, continuarà accentuant les ruptures internes que generen polarització i debiliten el consens social. El feminisme de gènere i les seves identitats LGBTQ+ actuen com una ideologia dominant que tendeix a excloure altres perspectives, limitant el pluralisme i erosionant els fonaments democràtics.

La societat necessita un ordre moral compartit per evitar la fragmentació perpètua i la crisi estructural. Sense una visió compartida de bé, sense un diàleg sincer entre perspectives diverses, la societat seguirá enfrontant-se a una policrisi cultural, moral i política, amb conseqüències impredecibles per al seu futur.