Aquest passat dimarts en la corresponent sessió al Congrés, ON es va debatre i aprovar el sisè estat d’alarma, es va fer palès que el ministre d’Interior Grande-Marlaska no dimitiria, malgrat l’evidència escrita que Pérez de los Cobos va ser destituït per no informar de l’actuació de la Guàrdia Civil en les diligències judicials relacionades amb les manifestacions feministes del 8 de març.
No només no hi va haver dimissió, sinó que hi va haver un suport fort per part de Sánchez que va tenir la desafortunada idea de proferir un “visca la manifestació feminista del 8 de març” en la mateixa sessió en la qual es posava en relleu l’elevat nombre de morts d’Espanya, que el situa com a primer país del món en defuncions per la Covid-19 en relació amb la seva població.
En assumir la defensa pública del ministre, Sánchez assumeix també totes les ramificacions del cas i les seves greus implicacions polítiques. En aquesta sessió Marlaska va sorprendre tothom afirmant que ell no havia destituït Pérez de los Cobos, sinó que havia estat la directora general de la Guàrdia Civil, fet que formalment és cert, però en termes reals i polítics és inversemblant.
El problema del cessament continua estenent-se com una taca d’oli, perquè tot seguit s’ha sabut que el tinent general Laurentino Ceña, que va dimitir com a senyal de protesta pel cessament del coronel, va llegir una carta als alts comandaments de la Guàrdia Civil en la que s’especificava que no s’havia donat l’audiència corresponent a Diego Pérez de los Cobos per poder replicar els arguments que s’esgrimien per la seva destitució, com és habitual en aquests casos, a fi de conèixer l’altra part i després indagar si havia existit o no mala praxi. Des d’aquest punt de vista la interpretació és que s’havia tractat d’una destitució política.
Cal recordar que Laurentino Ceña era el Director Adjunt Operatiu de la guàrdia Civil, és a dir, el rang militar més important en el comandament d’aquesta força. És un dels 5 tinents generals que té la Guàrdia Civil, que a més compta amb 71 generals, 21 de brigada i 50 de divisió. Tots ells, com és lògic, formen part de l’exèrcit de terra que al mateix temps disposa d’11 tinents generals, que són en definitiva el vèrtex de les forces armades.
Per tant, estem davant d’un conflicte, el de Grande-Marlaska i Sánchez, que irradia sobre el generalat, i malgrat que aquest ha mantingut sempre una exquisida neutralitat política i una obediència complerta al govern de torn, ara es produeix un fet nou, com és la intromissió en la línia de comandament de la Guàrdia Civil, en remoure un dels seus elements, el coronel Pérez de los Cobos, precisament per complir estrictament amb l’obligació de no revelar les diligències encarregades per la justícia. Cal recordar en aquest punt, que 3 de les 4 organitzacions representatives dels jutges també han criticat amb duresa Grande-Marlaska. Només Jueces para la Democracia, organització molt vinculada al partit socialista, ha mantingut el silenci.
El tercer element d’aquest escenari crític és l’absurd entossudiment de Sánchez per defensar que la irresponsable concentració de masses de les manifestacions del 8M va ser una bona decisió, quan es veu clarament el seu impacte sobre la ciutat de Madrid. Tot seria més senzill si amb un gest de sinceritat haguessin reconegut que es va tractar d’un error fruit de la manca d’experiència sobre la malaltia. Però pel que es veu a aquest govern una de les coses que li costa més és reconèixer els seus errors, malgrat que puguin arribar a ser descomunals.
En tot cas, el problema de Grande-Marlaska no està resolt, i el mínim que es pot dir és que deixa una ferida oberta en dos sectors tan sensibles com la Guàrdia Civil i la magistratura.
