Cada dia que passa l’activitat econòmica espanyola i la vida de les famílies s’enfonsa una mica més. Les empreses pateixen quatre grans efectes negatius:
- La crisi del preu de l’energia.
- La crisi de costos, no només a causa del preu del gas i del petroli, sinó també per les ruptures de la logística d’aprovisionament.
- El desproveïment efectiu d’aliments i productes que si bé no és crític, ja genera alarma. No és estrany veure com hi ha persones que compren grans packs de llet perquè temen la seva absència dels supermercats. És un signe.
- La dificultat en aquest context de les empreses per retornar els crèdits Covid.
En aquest context la vaga de transports creix amb la incorporació de dues de les patronals que fins ara mantenien la seva activitat regular. La vaga dels pescadors, si bé no general, és suficient per afectar el proveïment dels mercats. Les plantes embotelladores de llet no tenen primera matèria i el problema es fa sentir. La construcció està paralitzada tant en obra començada com en nous projectes i no només pel proveïment, sinó pels costos creixents de béns bàsics. El cas de l’acer i la ceràmica són paradigmàtics.
Nous riscos s’afegeixen al panorama. El sector agrari està debatent afegir-se a la vaga dels transportistes i està prevista una gran manifestació de taxistes i conductors d’autobusos a Madrid.
En aquest context Sánchez espera a la reunió del Consell de la Unió Europea, i l’única cosa que aconsegueix és que la bola de neu sigui cada cop més gran. Paradoxalment, en altres àmbits el govern sí que es manté actiu, el que passa és que aquesta activitat no és la que esperen i necessiten els ciutadans. El cas més espectacular és la iniciativa amb el Marroc que hem comentat a bastament a Converses. Algèria ja ha informat que està preparant una resposta global a la iniciativa espanyola.
El govern no s’està de desqualificar la vaga de camioners amb una acusació molt greu, que és que estan al servei de l’extrema dreta. I alhora afegeix que els agricultors estan “infiltrats” per Vox i el PP, un concepte democràticament molt perillós, perquè vol dir que aquests dos partits no estan legitimats per participar en les protestes. Cal recordar que no fa tants mesos que el govern va despenalitzar l’acció dels piquets de vaga, per tant, que les vagues només les feien “els seus”. I com una cosa crida a l’altra, la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, avisa a Vox que parlar de violència intrafamiliar causarà “més assassinats masclistes”. Mentrestant a força de no tractar aquest tipus de violències, la pederàstia que té en aquest àmbit una de les seves màximes representacions, continua campant sense límits.
No té disponibilitat econòmica per donar una resposta ràpida a les demandes i necessitats d’empreses i autònoms. Però sí que la té per dedicar diners a la “digitalització” del sector agrari. Aneu en aquests moments als agricultors i ramaders a parlar-los de digitalització. I com Sánchez és sobretot brillant, en l’últim consell de ministres en el qual no hi ha hagut temps d’ocupar-se de les necessitats de la gent, ha acordat una injecció de 220 milions d’euros (sí, aquesta és la xifra) per a despeses aeroespacials. La raó literal és aquesta: “ha començat la batalla per conquerir l’univers i Espanya no es pot quedar enrere”.
Mentrestant la contrapartida del Marroc, oficialitzada en un document, de renunciar a la reivindicació sobre Ceuta, Melilla, les aigües territorials de les Illes Canàries i el control de fluxos d’immigració, no hi és ni se l’espera.