Crisi, quina crisi? El Barça ha guanyat la lliga de manera sobrada. Avui es veurà si el Barça arriba a la final de la Champions i és el candidat per guanyar la Copa. Fa anys que guanya lligues sense parar. És un equip d’excel·lència del futbol mundial i Messi és l’estrella de l’univers futbolístic. Com es pot parlar de crisi del futbol català? És evident que aquesta és una dimensió ben real però n’emmascara una altra que encara està més arrapada a la realitat. La del futbol que no és el FCB.
Repassem la situació. Catalunya té habitualment dos clubs a primera divisió. Aquesta temporada 3 amb el Girona, en risc de descens. Però és que Madrid, amb tot un Real Madrid ,en té 5 i un d’ells descendirà. València en té 3 i no baixarà cap d’ells i l’any que ve superarà Catalunya, igual que el País Basc que en té 4, sense cap baixa cara la propera temporada. Només Andalusia en té 2, i aquest és el nivell del futbol català.
La realitat més enllà del Barça és prima. Amb un afegit: el factor Messi ha estat i és decisiu per a l’èxit del club, mentre que la pedrera després d’aquell jugador, Busquets i Piqué ,té un paper ja molt testimonial en el club.
És evident que el futbol és un gran negoci econòmic i televisiu, però també és un fet que és un esport practicat per milers i milers de nois. Quina importància li dona el país aquesta segona dimensió?
La feina del Barça sense dubte és fer un bon equip i guanyar, encara que li podríem afegir un segon deure que no compleix, que és generar sinèrgies amb els altres clubs catalans. Però si aquesta és la feina del Barça, la de les autoritats de la política esportiva és tota una altra. És la de vetllar per l’esport com a pràctica i això és el que no funciona.
Fa anys que el govern de Catalunya juntament amb la televisió nacional, han abandonat la política esportiva dels equips catalans que es mouen més enllà del Barcelona, i així en pràcticament tots els esports d’equip, Catalunya va perdent la posició capdavantera que tenia. En tot això, TV3 i esports 3, que en definitiva són la mateixa família, tenen una gran responsabilitat perquè en la seva programació tot el que no porti samarreta blaugrana és marginal.
