Les urgències del moment provocades per la segona onada, la necessitat d’assolir la recuperació econòmica i les dificultats que comporta regir en aquesta tasca, i l’horitzó que ens han fixat que s’acaba amb la vacuna, no permet ni als polítics, ni als mitjans de comunicació, ni a la ciutadania prendre en consideració l’evidència que la Covid-19 no desapareixerà almenys durant dècades i dècades.
La vacuna, quan hagi estat aplicada en una mesura suficient, permetrà un millor control dels contagis i donarà més garanties a la població de risc en la millor de les hipòtesis. Però aquest virus respiratori continuarà circulant com ho fan els altres virus que conviuen amb nosaltres. El cas més evident és el de la grip, que està perfectament integrat en la nostra vida, com també passa amb els virus que provoquen els refredats o amb un altre especialment greu, però de transmissió molt més difícil donat que no és de caràcter respiratori, com és el VIH. Potser amb el pas del temps i amb una població immunitzada d’ordre creixent acabi quedant pràcticament extingit, però aquest és un horitzó llunyà. La conseqüència és evident: la Covid-19 es cronificarà i tota la nostra activitat, inclosa l’econòmica, s’ha de preparar des d’ara per conviure amb ell.
La convivència té dos punts febles. Un que sembla en camí de resolució, el de la vacuna, malgrat que com és lògic encara planen moltes incerteses sobre ella, però el consens majoritari del món científic considera que entre l’estiu del 2021 i el final d’aquest any, la vacuna haurà arribat a la població en una proporció suficient per eliminar els principals riscos, i això vol dir grosso modo un terç de la població de cada país, centrada en els grups de risc: personal mèdic, persones de més edat i els que pateixen patologies que agreugen la Covid-19.
Però hi ha un altre punt feble que encara no té una resolució clara: el tractament. Requerim fàrmacs eficaços que puguin actuar a dos nivells diferents de l’evolució de la malaltia. El primer a l’inici de la transmissió quan aquesta és incipient, de manera que dilueixi les seves pitjor conseqüències, la converteixi, per entendre’ns, en una “grip suau” com a molt. Els altres fàrmacs necessaris se situen en l’àmbit hospitalari per evitar les pitjors complicacions, les que deixen seqüeles o porten a la mort, d’una manera eficaç.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
1 comentari. Leave new
Como médico: si se hubiesen protegido los grupos de riesgo adecuadamente, algo que los chinos nos dijeron desde el principio, las muertes hubieran sido como las de cualquier gripe ( de 3 a 6 mil defunciones /año ) y son las que tendremos por este motivo en el futuro, especialmente en pacientes de riesgo ( especialmente los mayores ). Es así de triste, pero es una realidad que los medios no quieren informar por motivos ” políticos” y es lo que vemos es estos momentos. PCR + asintomático no es enfermedad o es enfermedad leve en los jóvenes y es protección de grupo para la población. Confinar una escuela con muchos positivos, es abrirla dos semanas más tarde con niños/jóvenes con inmunidad. Pasar la enfermedad sin padecerla es habitual en esta población y da la mejor inmunidad posible. Esta es la información que debería saber la población. El problema son los mayores de las familias. Ay si se dejara a los técnicos de sanidad dirigir la pandemia y los políticos se didicaran a… ( lo que sepan hacer, si saber hacer algo de utilidad)