Per vies diferents, en el cas de Madrid per intervenció directa del govern espanyol, i en el cas de Catalunya per l’acció de la Generalitat, els dos grans motors de l’economia espanyola, que per si sols signifiquen el 39% del PIB de tot l’estat, es veuen ara “gripats”.
Si ens atenim a les dades de Pulso que registra quasi en temps real el moviment comercial amb targetes de crèdit, pot constatar-se que l’activitat a escala espanyola aquest passat dimecres 14 d’octubre es trobava al 90%, però amb una gran diferència entre sectors i per tant amb un impacte diferent en termes absoluts per a l’activitat econòmica. Perquè aquest 90% s’assolia gràcies a que l’alimentació es trobava en el 112% i el sector del bricolatge i la llar al 119%, en relació amb l’any passat. Però les benzineres, que són un bon indicador de l’activitat laboral, estaven al 68%, els transports al 50%, els hotels i viatges al 30%, i millor, però lluny de la normalitat, se situava la resta de l’activitat comercials, entorn del 80-81% i la restauració al 80%. Per tant espanya ni de lluny havia recuperat la normalitat.
Observem ara la situació de Madrid. Recordem que ens referíem al 14 d’octubre, primers dies del seu confinament. L’activitat de la comunitat considerada en el seu conjunt està en el 77,62%, però una vegada més és l’alimentació i el bricolatge els que estiven cap amunt la mitjana, perquè la resta de l’activitat està clarament per sota del 70%. Transports i benzineres no arriben al 50% i hotels i viatges estan en un pobre 13%. Les botigues de roba, per exemple, superen per poc el 50% i és possible que aquesta pèssima situació evolucioni a pitjor pel conjunt de la comunitat. Però si el focus el centrem en la capital estricta, que és el cor del sistema, els resultats encara són pitjor amb només un 67,6% d’activitat global en relació amb l’any passat.
En el cas concret de Catalunya la situació és clarament millor, però això és naturalment abans de les noves restriccions de la Generalitat. A partir de la setmana que ve podrem observar l’impacte. El nivell d’activitat per al conjunt de Catalunya estava en el 94,77% sobretot gràcies a l’alimentació que se situa en un 129,8% i el bricolatge i la llar en el 118,9%. Però, atenció, perquè el transport només registra un 68,48% i les benzineres un 63,25%. Per tant, també en aquest cas el nivell de recuperació, millor que el del conjunt espanyol, és degut sobretot a aquells dos sectors i principalment a l’alimentari. Però els que ens indiquen com pot anar el conjunt de l’activitat presenten nivells francament baixos. La mirada sobre Barcelona ens permet constatar una vegada més com la ciutat és el problema de Catalunya perquè la seva activitat total se situa en el 69,45%, és a dir, a poc més d’un punt i mig de distància de Madrid, malgrat que sobre la capital d’Espanya pesen les limitacions del confinament i a Barcelona encara no han entrat en vigor les noves mesures de la Generalitat, que ho faran a partir d’aquest divendres.
La setmana que ve serà crucial per veure com han afectat les restriccions addicionals en el cas de Catalunya i si la continuïtat del confinament de Madrid deteriora més o no l’activitat econòmica. En tot cas, el que sembla clar a hores d’ara és que les previsions per a l’últim trimestre de l’any ja poden qualificar-se de francament dolentes a no ser que es produeixi literalment un miracle. En aquest sentit, les previsions d’abans-d’ahir del Fons Monetari Internacional, molt dolentes, fetes abans de totes aquestes restriccions, sembla que es veuran confirmades. Una sola xifra pot donar idea de la magnitud del que ens ve a sobre. El dèficit de l’estat enguany superarà els 155.000 milions segons les dades de l’FMI. Per tant ell sol ja serà molt més gran que els 140.000 milions dels fons de la Unió Europea que han d’arribar en els pròxims anys.