En el seu discurs de presentació del juliol del 2019 davant del Parlament Europeu, la nova Presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va comprometre a convocar l’any 2020 una Conferència sobre el Futur d’Europa, oberta a la participació de tota la ciutadania europea. La Conferència s’encarregaria d’establir els grans objectius de futur de la UE, que serien implementats a partir del 2022. No es descarten reformes institucionals importants que necessitarien canvis en els Tractats de la UE, amb la idea de millorar el funcionament de les institucions europees, perfeccionar la democràcia a l’interior de la UE, recuperar la confiança dels ciutadans i avançar cap a la unió política. La Conferència ja s’ha constituït formalment a finals del 2019 en forma d’un nou organisme polític format per la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu.
Aquesta ambiciosa iniciativa s’ha vist oportunament avalada per la presentació el mes de novembre del 2019 d’un document informal (non paper) elaborat pels dos Estats clau de la UE: Alemanya i França. Aquest document proposa cinc principis guia per a la Conferència:
- Àmplia participació institucional.
- Tractament de totes les qüestions clau sobre el futur d’Europa: paper d’Europa en el món, defensa, veïnatge, migracions, model econòmic, estat del benestar, valors europeus, etc.
- Dues fases: una preparatòria (des de principis del 2020 fins a l’estiu del 2020, sota la presidència alemanya de la UE) i una definitiva (estiu del 2020 fins a primers del 2022, sota la presidència francesa de la UE).
- Plena participació de la ciutadania europea.
- Resultats esperats: document de recomanacions, debat institucional i execució de les conclusions per part del Consell Europeu.
Analistes i mitjans estan dividits sobre la possible transcendència de la Conferència. Els més proclius al projecte han escrit que estem davant d’un dels grans projectes de la Comissió d’Ursula von der Leyden, que ha arribat l’hora que la UE millori el seu funcionament institucional i avanci de manera decidida cap a la unió política; es veu clar que França i Alemanya volen reformes importants en el funcionament de la UE i per això mateix aquesta Conferència no pot fallar.
Els més crítics argumenten que estem davant d’un altre intent de reforma que podria acabar amb fracàs, com ja va ser de manera molt especial el cas del tractat constitucional que no va passar la prova dels referèndums en els Estats membres de la UE l’any 2005. Pensem que avui una revisió important dels tractats podria necessitar l’aprovació de 42 cambres parlamentàries i de 17 tribunals de justícia nacionals, a més de 21 referèndums en els Estats membres.
Un altre intent no reeixit, de menor transcendència que l’anterior, és el Llibre Blanc sobre el futur de la UE que va publicar la Comissió Juncker el primer de març del 2017. Contemplava cinc escenaris de futur: 1) Seguir igual, 2) Centrar-se en el mercat únic, 3) Els que vulguin avançar més, que ho facin (l’Europa de diferents velocitats), 4) Fer menys, però de manera més eficient, i 5) Fer molt més conjuntament i avançar de manera decidida cap a la unitat. La Declaració de Roma del Consell Europeu del 25 de març del 2017 es va mostrar favorable al tercer escenari, però no va ser capaç de fixar cap full de ruta precís.
Es miri com es miri, actualment hi ha quatre elements que pesen molt sobre el futur de la UE. Un és l’amenaça que el nacionalpopulisme suposa tant per a la legitimitat del projecte europeu en el seu conjunt com per a la pròpia continuïtat de la democràcia liberal representativa a Europa. El segon és la necessitat de gestionar el Brexit de manera que s’arribi a una nova relació satisfactòria amb el Regne Unit i, al mateix temps, permeti als Estats membres restants dins de la UE d’avançar de manera més decidida cap a la unitat. El tercer és que la UE està massa allunyada dels seus ciutadans i s’ha oblidat d’aquelles paraules tan esperançadores de Jean Monnet, segons les quals la integració europea venia a unir persones i no pas Estats. El quart element és que si la UE no avança de manera decidida cap a la unitat, el futur que li espera és la irrellevància. Enrico Letta, ex cap de govern d’Itàlia, ho va expressar així fa poc a Barcelona: “Si Europa no avança ràpidament cap a la unitat, només li quedarà decidir en darrer terme de qui vol ser colònia, si dels Estats Units o de la Xina”.
La plena participació de la ciutadania a la Conferència sobre el Futur d’Europa és una condició necessària per a l’èxit de la Conferència. Una altra és naturalment la voluntat política dels Estats membres de la UE per tirar endavant les recomanacions que arribarien a l’entramat institucional europeu provinents de la societat civil europea i fer sentir la nostra veu.
Ens trobem davant d’una qüestió important que haurem d’anar seguint amb atenció.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,
1 comentari. Leave new
A veure si aquesta Conferència sobre el futur d’Europa, té alguna utilitat pràctica. La intenció de moment sembla que hi és.