La Comissió Von der Leyen (II) arranca de manera diferent a la primera. Els eixos centrals ja no són el Pacte Verd (Green Deal) i la digitalització, com fa cinc anys. Ara són uns altres: perfeccionar el mercat interior tractant de superar les seves imperfeccions i fragmentacions; recuperar la competitivitat, la productivitat i la innovació econòmiques perdudes els darrers anys en relació amb els Estats Units i Xina; assolir l’autonomia estratègica en qüestions de seguretat i defensa.
Els tres informes
La UE ha invocat la saviesa d’un trio de velles glòries – l’ex primer ministre italià, Enrico Letta, l’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i l’expresident finlandès Sauli Niinistö – per elaborar tres informes que marquen el full de ruta d’Europa per al següent quinquenni: el primer dedicat al mercat interior, el segon a competitivitat i el tercer a seguretat i defensa.
Els tres personatges han estat escollits pels estats membres de la UE i per la mateixa presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula Von der Leyen, perquè “marquin el camí a seguir al bloc comunitari, tot salvant el model social i econòmic que el caracteritza”. Draghi s’ha concentrat en la manera d’“impulsar la indústria comunitària i la seva competitivitat”, Letta en “potenciar el mercat interior únic” i Niinistö en “recuperar sobirania militar i preparar-se davant el perill que suposa Rússia”.
La idea central del tercer informe, “elaborat en temps de guerra”, consisteix a “impulsar la sobirania militar de la UE, fer possible la seva autonomia estratègica, deixar de dependre dels Estats Units, incrementar la despesa en matèria de defensa i la capacitat de fabricar armes per part del bloc comunitari”. Niinistö aposta per “seguir els passos de Finlàndia”, el seu país d’origen, que s’ha incorporat recentment a l’OTAN, al costat de Suècia, “canviar la mentalitat civil i militar dels ciutadans europeus” i “preparar-los per a un possible conflicte dins d’un estat membre”.
“cal estar preparats per al pitjor escenari”
L’expresident finlandès, assessor de Von der Leyen, creu que “la millor manera de dissuadir Rússia de potencials ofensives o d’atacs híbrids contra els estats membres és tenir una UE amb poder militar suficient i amb ciutadans comunitaris capaços de defensar-se a si mateixos”. En el discurs de presentació del seu informe, ha declarat solemnement que “cal estar preparats per al pitjor escenari”.
La nova Comissió Europea
La nova Comissió von der Leyen ha començat a caminar a primers de desembre, després que el Parlament Europeu donés el seu vistiplau als nous comissaris. Ho ha fet amb el pitjor resultat de la història (54 % de vots a favor i 41 % en contra) i amb la mirada posada a més de 6.000 quilòmetres de distància.
Els reptes són ingents per a l’Executiu comunitari més escorat a la dreta de la història, dins d’un continent molt polaritzat, que confronta greus problemes de competitivitat i productivitat, amb un mercat interior incomplet i que perd influència en un context global incendiat per la guerra de Rússia contra Ucraïna, la crisi de l’Orient Mitjà i la formació de nous eixos de poder, més o menys controlats per la Xina, la gran potència reemergent.
Des de Washington, a més de 6.000 quilòmetres de distància, pot arribar una gran tempesta el mes de gener vinent, quan Trump prengui possessió de la seva segona presidència dels Estats Units. Ja ha anunciat nous aranzels que poden provocar una guerra comercial. Trump és al·lèrgic a les organitzacions multilaterals, no se sap si s’avindrà a treballar amb la UE o si donarà l’esquena a l’OTAN. Se’l considera imprevisible.
La UE viu un moment especialment delicat. El motor francoalemany ha deixat de funcionar. Alemanya, primera economia de l’euro, ranqueja a l’espera dels resultats d’unes eleccions generals convocades pel primer trimestre de l’any que ve. La seva paràlisi actual es pot agreujar fins que s’arribi a formar nou govern. França, la segona potència, està travessant una crisi política i econòmica d’alt voltatge que fa trontollar la mateixa continuïtat del president Macron. El partit d’ultradreta liderat per Marine Le Pen podria arribar al poder l’any 2027. Putin accelera el seu esforç bèl·lic abans que Trump s’instal·li a la Casa Blanca.
Von der Leyen vol recuperar “prosperitat i seguretat”, passant pel rearmament, que considera urgent, però que no sap com finançar. Fa temps que sobrevola la idea de llançar algun nou tipus d’eurobons, estil Next Generation aplicat a la covid, però Alemanya i els Països Baixos, entre altres estats membres, els anomenats “frugals”, s’hi oposen. La presidenta ha promès presentar un llibre blanc sobre la defensa abans de març de l’any que ve. Sembla una proposta retòrica si es té en compte la urgència del rearmament que ella mateixa predica.
La nova alta representant per la Política Exterior i Seguretat, l’estoniana Kaja Kallas, i el nou comissari específic de Defensa, el primer de la història de la UE, el lituà Andrius Kubilius, tenen ganes d’acció i tenen pressa. Ha merescut crítiques el nomenament d’un comissari específic per a la guerra. L’Alta Representant s’hauria pogut fer càrrec perfectament de les seves competències. La UE tem quedar-se sola en el suport a Ucraïna.
“la UE és essencialment i des de la seva fundació un projecte de pau; avui se sent descol·locada en un món de carnívors perquè ella és herbívora”.
Sobre l’anterior Alt Representant, Josep Borrell, el mínim que es pot dir és que, en mig d’evidents i sostinguts nyaps, hi ha posat bona voluntat i ha anat aprenent la feina durant els cinc anys de càrrec. Una frase metafòrica que ha pronunciat en deixar el càrrec el redimeix: “la UE és essencialment i des de la seva fundació un projecte de pau; avui se sent descol·locada en un món de carnívors perquè ella és herbívora”.
S’observa el predomini del món bàltic i escandinau en els nomenaments i moviments relacionats amb la guerra d’Ucraïna, amb una forta bel·ligerància històrica de Polònia en contra Rússia i a favor d’Ucraïna. El drama està servit. L’enemistat amb Rússia és una tragèdia per a la UE i també per a Rússia. El més natural seria arribar a algun tipus d’entesa o d’associació, en funció de la complementarietat de les seves economies i el fet de compartir cultura i civilització, però els Estats Units no ho veuria de bons ulls.
Rússia no acceptarà mai la pertinença d’Ucraïna a l’OTAN.
Kaja Kallas està decidida a plantar cara a Rússia. Sobre ella pesa una ordre de cerca i captura llançada pel Kremlin. El socialista portuguès, Antonio Costa, nou president del Consell Europeu, acompanyat de Kaja Kallas, han començat el mandat amb una visita a Kíiv. Han reiterat al president Zelenski el suport i el compromís de la UE amb Ucraïna. Acabi com acabi la guerra d’Ucraïna, una cosa és clara: Rússia no acceptarà mai la pertinença d’Ucraïna a l’OTAN.
Unida en el suport a Ucraïna, una UE molt escorada a la dreta ha hagut d’acceptar fins i tot que en el seu òrgan executiu hi hagi comissaris d’extrema dreta. L’onada ultra i euroescèptica s’ha estès pel continent. En un moment decisiu de la guerra d’Ucraïna, Europa de l’Est aposta per líders pro Putin, mentre que els països bàltics i Polònia són la punta de llança d’una oposició per tots els mitjans al líder actual del Kremlin.
Von der Leyen encapçala una Comissió, molt virada cap a la dreta, formada per 11 dones i 16 homes. Gairebé un terç dels nous eurodiputats pertanyen a partits qualificats d’extrema dreta. Davant quatre socialdemòcrates i cinc liberals, hi ha 14 comissaris conservadors (15 amb Von der Leyen), un independent i dos pertanyent a l’extrema dreta, entre ells un vicepresident, l’italià Raffaele Fitto, del partit de Giorgia Meloni (Conservadors i Reformistes).
L’espanyola Teresa Ribera, socialista, és la primera vicepresidenta i la número dos de Von der Leyen. És responsable d’una Transició Neta, Justa i Competitiva. El PP no ha pogut evitar aquest nomenament. Ha ignorat, una vegada més, que les qüestions relacionades amb la UE són una qüestió d’estat i no partidista.
“la UE ha d’estar preparada per rebre l’any 2030 tots aquells països de l’est candidats a l’adhesió que estiguin preparats”
Per altra banda, la UE contempla il·lusionada però també amb preocupació l’assignatura pendent d’una nova gran ampliació cap a l’est. Es tracta d’un total de nou estats a l’espera de l’adhesió, entre ells Ucraïna. Això necessàriament implica procedir a reformes institucionals prèvies, entre elles l’eliminació de la regla d’unanimitat en decisions estratègiques. L’anterior president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, ha declarat que “la UE ha d’estar preparada per rebre l’any 2030 tots aquells països de l’est candidats a l’adhesió que estiguin preparats”.
El gran escriptor libanès Amin Maalouf, resident a París, secretari perpetu de l’Academie Française, acaba de ser honorat a Barcelona amb el Premi Internacional de Catalunya. En una entrevista ha declarat el següent: “Últimament estic obsessionat amb Europa. Estem en una fase extremadament delicada de la història europea. La UE pot aconseguir una cosa més coherent o enfonsar-se. Hi ha un risc d’enfonsament d’Europa, que afronta molts més desafiaments que la resta del món. Corre el perill de ser marginada, d’esclatar. La meva esperança és que el període actual sigui de construcció accelerada, encara que hi hagi un component populista, no un enfonsament complet”.
Von der Leyen vol recuperar “prosperitat i seguretat”, passant pel rearmament, que considera urgent, però que no sap com finançar Share on X
Loading ...
