Veient el que passa a Gaza, la sanya sagnant amb què es persegueix tot el que es mou, i que està costant desenes de milers de víctimes i molts nens, és legítim preguntar-se si aquell Estat s’ha tornat boig i creu, ell, precisament ell, que l’extermini del contrari o de qui és considerat com a tal és una solució a llarg. Un estat no pot viure només a força de matar. Ni l’URSS en va ser capaç.
La guerra no distingeix temples ni innocents. L’única parròquia catòlica de Gaza, l’Església de la Sagrada Família, ha estat escenari d’una tragèdia més al mig del conflicte. A l’interior, unes 600 persones —cristians i musulmans de la mateixa manera— cercaven protecció. Entre ells, un grup de nens amb discapacitat que hi havien trobat el seu darrer refugi. L’atac ha deixat tres persones mortes i almenys vuit ferides, dues en estat crític.
Entre els ferits hi ha el pare Gabriel Romanelli, rector de l’església, conegut pel seu compromís amb la comunitat i pel contacte diari amb el Papa Francesc, que seguia de prop la situació. La parròquia havia resistit anteriors atacs; la seva escola va ser destruïda setmanes enrere. La basílica de la Sagrada Família a Barcelona, amb qui comparteix nom i esperit, ha donat fons per ajudar en la reconstrucció del centre escolar.
No és el primer temple cristià atacat pels bombardejos. A l’inici del conflicte, l’Església ortodoxa de Sant Porfiri -la més antiga de Gaza, fundada al segle V- també va ser atacada, deixant víctimes i destrucció. La comunitat cristiana, minoritària, però profundament arrelada a la Franja, viu ara sota amenaça constant.
Les reaccions no s’han fet esperar. El papa Lleó XIV va expressar la seva «profunda tristesa» i va renovar la seva crida a un alto el foc immediat. El cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, persona rellevant al si de l’Església, va confirmar una tercera víctima mortal i va condemnar l’atac amb fermesa. Per la seva banda, el patriarca ortodox grec va denunciar un «afront a la dignitat humana i una violació de la inviolabilitat dels llocs sagrats».
Des d’Europa, la primera ministra italiana Giorgia Meloni va ser l’única veu política que va condemnar obertament l’atac i el va qualificar d’«injustificable sota qualsevol argument militar». En contrast, altres figures, com el president espanyol Pedro Sánchez —habitual defensor de la causa palestina—, han guardat un escrupolós silenci.
L’Església de la Sagrada Família a Gaza, més que un lloc de culte, havia esdevingut un símbol de resistència i acollida. Avui, el seu nom ressona amb dolor i esperança truncada, sota les ruïnes d’una guerra que sembla no perdonar ni el més sagrat.
Només assenyalar una nota extraordinària, perquè és inhabitual que el govern israelià per boca del Ministeri d’Afers Estrangers publiqués una nota, en què “expressava el seu profund pesar pels danys soferts per l’Església de la Sagrada Família a Gaza i qualsevol víctima civil”. El fet que sigui el Ministeri d’Afers Estrangers qui faci pública aquesta posició i no sigui una simple nota de l’exèrcit, lamentant-ho, assenyala la importància que concedeix al fet el govern israelià, i la seva implicació amb les relacions amb la Santa Seu.
El fet que la parròquia ara atacada sigui fraterna de la molt coneguda basílica de Gaudí a Barcelona, pot elevar l’atenció sobre el succés, que altrament seria un més dels fets sagnants d’un exèrcit cada vegada més dedicat a matar civils.
Mentre que líders callen, les bombes cauen sobre hospitals, escoles i ara esglésies. Gaza crida. Qui escolta? #CrisiHumanitària #GazaNoEstàSola Share on X
Loading ...
