La batalla dels decrets llei. Guanya JxCat, perden ERC i Díaz, mentre Sánchez salva els mobles

El titular pot servir per resumir el balanç de les votacions d’ahir sobre els diferents decrets llei, amb els quals arrencava l’acció de govern.

El guanyador clar ha estat Junts. Si Sánchez compleix… els compromisos anunciats són importants, si bé, només coneixem la versió de la gent de Puigdemont perquè el PSOE va optar per callar i, per tant, no sabem la seva. És evident que resulta una mala pràctica democràtica que el govern no expliqui a què s’ha compromès.

En realitat estem davant un cínic exercici de joc pel poder que és insostenible a mitjà termini, perquè si a cada votació parlamentària el govern ha de fer concessions d’aquesta magnitud, la legislatura no podrà arribar al seu final.

JxCat ha aconseguit una competència molt important sobre la immigració, que és exclusiva de l’estat. Per aplicació de l’art 150.2 de la Constitució li transferirà tota l’autoritat que té l’estat en aquesta matèria i se la dotarà econòmicament. És un canvi revolucionari en un tema sensible, cada vegada més. Significa que tot el que decideixi el govern espanyol en matèria migratòria, per exemple com distribueix els immigrants que arriben a Canàries, no tindrà efecte en el cas de Catalunya si la Generalitat no vol, i en el mateix sentit els compromisos internacionals que pugui assolir. A més, s’ha recuperat una via de l’autogovern que havia quedat tancada des del govern Pujol i a partir de la segona legislatura d’Aznar. Pujol sempre havia vist en aquest article de la Constitució el camí a seguir per guanyar en sobirania sense necessitat d’entrar en grans batalles ideològiques, com es va produir amb el nou Estatut que es va impulsar amb Maragall.

Aquest fet es veu reafirmat si es concreta un altre guany anunciat. El reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local. Aquest fet situa un precedent en l’acceptació dels drets històrics catalans, mai reconeguts, a diferència del País Basc. I unit a l’altra qüestió apuntada de recuperació de la via del 150.2 de la Constitució, defineix un potencial d’autogovern molt gran. Han redescobert la via pujoliana a l’autogovern.

Òbviament, això no desdiu que, a diferència de Pujol, Junts proclami l’horitzó de la independència. El que passa és que, per aquest camí pas a pas l’acaba per fer innecessària perquè configura una situació de bilateralitat entre Catalunya i Espanya, una mena de fórmula a cavall de la federació i la confederació, o per donar-li una altra aproximació, la construcció progressiva d’una mena d’estat lliure associat, que acaba tenint la major part de les competències, algunes determinants com pugui ser la defensa i compartir l’autoritat del mateix cap de l’estat.

Ja fa anys vaig escriure un llibre en aquest sentit, “Més enllà de l’autonomia“ , en el qual assenyalava les tres vies possibles i els pros i contres de cadascuna d’elles. L’aprofundiment de l’Estatut, el guany en sobirania per mitjà dels drets històrics i de les possibilitats que confereix la Constitució i la independència, que resultava la més costosa i inviable de totes.

JxCat també ha obtingut, i s’ha de veure com es concreta, una modificació de la legislació actual en matèria mercantil, de manera que les empreses tinguin l’obligació de tenir la seu oficial allà on despleguen la seva activitat més gran. Veurem com s’acaba de descabdellar aquest punt. També han aconseguit la supressió de l’article 43-Bis de la llei d’enjudiciament civil que, fins ara, fa poques hores era considerada pel govern Sánchez una obligació imposada pels compromisos amb la UE; ja es veu el que valen. L’IVA zero per a l’oli és un detall, però important, davant els actuals preus.

També, i és més que un detall, l’assumpció per part de l’estat de tot el cost de la bonificació en el transport públic. I finalment, la publicació de les dades sobre balances fiscals silenciades des del 2016 i que pot ser l’anunci d’una futura ofensiva en matèria de finançament autonòmic, basat en el dèficit fiscal.

Sánchez ha guanyat perquè ha tirat endavant els decrets per la mínima, però demostra la seva enorme fragilitat. De fet, és tan mínima la seva victòria que si Coalición Canaria, que no és un partit ben bé del bloc de la investidura, no hagués votat a favor del govern, el resultat li hauria estat advers. I CC és una baula feble de tot aquest sistema perquè, recordem que governa a aquelles illes amb el suport del PP. També ha demostrat la feblesa de Sumar i amb ella de Yolanda Díaz. Les especulacions sobre que es tracta d’una operació política frustrada tornen a agafar força, perquè a la deserció d’UP s’hi afegeix la pèrdua de pes electoral a Catalunya dels comuns després de la derrota de Colau. Si Yolanda Díaz no fa un bon resultat a les eleccions de Galícia i el País Basc, Sumar estarà ferit de mort.

ERC queda en evidència perquè demostra que Junts és capaç d’obtenir amb menys diputats moltes més compensacions que no Esquerra, malgrat tenir la força de la Generalitat i portar mesos i anys negociant. Fins i tot, el traspàs més important teòricament assolit, el de Rodalies, ha entrat en una via de converses, comissions i comitès, d’anuncis de la “complexitat” del tema, que fa pensar que aquesta legislatura pot acabar sense que res canviï en els ferrocarrils de l’estat a Catalunya.

 Loading ...