Un dia més la nit de Barcelona es va veure tristament il·luminada per les flames. En aquesta ocasió, però, no van ser només els contenidors els que varen cremar, sinó que per primera vegada els partidaris de la independència varen utilitzar taules i cadires de les terrasses dels bars. També per primera vegada es va produir l’assalt a una entitat bancària i a una botiga de roba que va ser saquejada. És un petit pas més en l’evolució d’aquesta violència bàsicament nocturna.
Les informacions diuen que es tracta d’un gruix d’unes 1.500 persones, molt joves en la seva gran majoria, i un nucli professional de 500 persones més format sobretot per gent procedent dels grups de l’independentisme radical, i també, en menor mesura, de l’anarquisme, si bé aquests últims com a organització han decidit no intervenir deixant en llibertat als seus membres. La continuïtat d’aquests fets incendiaris al llarg de la setmana els ha convertit ja, per desgràcia, en la cloenda de l’acció reivindicativa de naturalesa cívica. Sembla com si una no es pogués dissociar de l’altra.
En aquesta ocasió, la policia va canviar radicalment de forma de procedir, bé com a tàctica, bé perquè els seus efectius manifestessin signes de fatiga. El fet és que ja no perseguien en molts casos als grups que incendiaven mobiliari i contenidors, com es va veure clar en un lloc tan cèntric com la Rambla Catalunya, i deixaven que cremessin. Això no vol dir que no es produïssin enfrontaments, però van ser menors i no van reproduir el model del gat i la rata dels dies anteriors.
Possiblement aquesta forma d’actuació rebaixa la duresa de l’enfrontament i el conflicte, i per tant la reactivitat dels grups incendiaris. Però té un greu inconvenient, deixa la ciutat a les seves mans i són els veïns, els bars i restaurants els que en paguen les conseqüències. Els casos del veïnatge llençant aigua des de finestres i balcons per intentar apagar el foc, mentre eren vituperats pels grups independentistes per la seva acció, ja està esdevenint un clàssic.
Els que sí que van fer acte de presència van ser els bombers, però la seva activitat va ser llastimosament molt limitada pel seu propi comportament. Quan arribaven a una barricada encesa, si podien acostar-s’hi amb normalitat, l’apagaven, però n’hi havia prou que una o dues persones es posessin davant del camió barrant-los el pas perquè els bombers de Barcelona es quedessin mirant com el foc cremava.
TV3 un cop més va il·lustrar que no és un servei públic, sinó un protagonista polític servint escassa informació del que succeïa i a més convenientment maquillada. Es tractava de minimitzar la imatge dels espais de la ciutat sotmesos a la violència. En realitat, si un vol informar-se amb imatges i no amb discursos dels moments crítics de Barcelona, ha d’acudir paradoxalment a un canal espanyol, el “24 horas”. També Betevé en feia un seguiment, encara que més limitat donats els seus menors mitjans.
També es va produir ahir un conflicte que es va iniciar a la plaça Artós de Barcelona entre un petit grup de neofeixistes i un altre d’antifeixistes. Un cordó policial va mantenir la separació entre els dos grups, però al final per raons que no són ben conegudes, cadascun d’ells va poder emprendre el recorregut per rutes diferents al centre de la ciutat donant lloc a altercats. El grup neofeixista va apallissar a una persona al carrer Balmes. També hi va haver una altra pallissa, en aquest cas per part dels antifeixistes.
El que és evident és que s’està produint una dinàmica creixent d’odi mutu.
