En el fosc procés de negociació de JxCat amb el PSOE ha sorgit, segons informava la bona font de La Vanguardia, una “imaginativa solució” per part de Puigdemont. La de considerar a Catalunya una minoria nacional dins l’estat espanyol.
Seria, evidentment, com reclamava Puigdemont en la seva intervenció del 5 de setembre, un acord històric però evidentment com a error, com un gran error. Només interessos molt subjectius o una persona allunyada dels paràmetres del catalanisme polític, com podria ser l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, i és una hipòtesi, pot engendrar tal parida, que transmutaria l’afirmació de Catalunya com a realitat nacional i la transformaria en una minoria. I això ho faria perquè d’aquesta manera es podria acollir al marc de protecció de les minories nacionals d’Europa de 1998. D’aquesta manera seríem com els moraus de Txèquia, els alemanys a Dinamarca, els danesos a Alemanya o els suecs a Finlàndia.
Gràcies a la iniciativa de Junts, els catalans “ascendirem” a la categoria dels samis als països nòrdics o dels albanesos a Macedònia del nord. Fantàstic. La reivindicació nacional de Catalunya, independentista o no, mai ha volgut presentar-se com una minoria amb el sentit que habitualment se li dona a aquesta paraula a Europa, sinó com una nació.
Algú s’imagina els escocesos presentant-se com una minoria en lloc de fer-ho com la nació escocesa? És clar que no. Que hi hagi un marc europeu per a les minories des de fa molts anys, ja es veu el que dona de si, és un marc per protegir-les de la discriminació, però no hi ha cap minoria a europea que tingui la capacitat, reconeixement i competències, malgrat que ens semblin poques, que té Catalunya. Als bascos mai se’ls hi ha passat per la imaginació presentar-se com una minoria nacional, malgrat que una part important del seu país roman en territori francès, en una proporció molt més gran que la que significa el Rosselló i la Cerdanya francesa per al conjunt de Catalunya.
Segons la informació feta pública, sembla que una raó per inclinar-se per aquesta aberrant solució és que el Tribunal de Justícia de la UE, que va retirar amb la seva sentència la immunitat com a europarlamentaris a Puigdemont i altres, feia una referència a la possibilitat que un estat denegui l’extradició d’una persona si es demostra que aquesta pertany a un “grup objectivament identificable” i és clar, aquest grup identificable, que ara no queda clar quin és, faria més evident si Puigdemont pogués dir que pertany a la minoria nacional català i s’acull a l’ordenament jurídic de la UE. L’explicació no és nostra, és, com hem vist, la que apareix en diversos mitjans i si fos exacta seria una manifestació terrible de com els interessos personals se situen per sobre els interessos de Catalunya d’una manera clamorosa.
La confusió política que es generaria, si prosperés la idea de JxCat de proclamar Catalunya com a minoria nacional, seria demolidora i liquidaria tot el procés històric, iniciat amb el catalanisme cultural, de recuperar l’afirmació nacional de Catalunya.
No seria disparar-se un tret al propi peu, sinó tallar-se les dues cames per sobre els genolls. I és que els somnis de la raó produeixen monstres.
Loading ...
