Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, sorprèn amb un discurs impactant i directe

El Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) actua com a servei diplomàtic de la UE. Consisteix en una xarxa de més de 140 delegacions i oficines desplegades per tot el món, que fomenta i protegeix els valors i els interessos de la UE. Es va crear l’any 2010 i està subjecte a l’autoritat de l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, càrrec que ocupa actualment Josep Borrell.

El SEAE treballa en estreta col·laboració amb els serveis diplomàtics dels Estats membres de la UE i  els coordina. El seu objectiu principal consisteix a donar suport i assistir en l’exercici de les seves funcions a l’Alt Representant, màxim responsable de l’acció exterior de la UE.

És el primer servei diplomàtic multinacional i un dels més grans del món. Està integrat per personal especialitzat provinent dels serveis de la Secretaria General del Consell i de la Comissió, institucions de la UE, i per personal diplomàtic dels Estats membres en qualitat de serveis especials.

La setmana passada ha tingut lloc a la seva seu de Brussel·les, la Conferència Anual d’Ambaixadors de la UE, la primera presencial des de l’esclat de la pandèmia. Ha reunit als responsables de totes les delegacions i oficines exteriors de la UE. Borrell ha pronunciat el discurs inaugural, un discurs que ha anat més enllà de les pràctiques diplomàtiques tradicionals.

Des del primer moment, Borrell ha volgut sacsejar els seus subordinats.

“No som aquí per tirar-nos flors, dir-vos que sou guapos, que bé que treballeu,  que contents que estem, que som una gran família, etc. Estem aquí per a entendre millor la complexitat preocupant de què està passant en el món avui i, sobretot, per a fer-nos el propòsit de treballar millor i d’obtenir millors resultats  de la nostra feina“.

“Primer tractaré de les qüestions què i després tractaré de les qüestions com.  Dedicaré la primera part de la meva exposició a fer  un diagnòstic de la situació internacional, tot preguntant-nos què està passant, què pot passar i com hem de reaccionar nosaltres, els europeus. La segona part consistirà  a contestar-nos a preguntes com aquestes:  Com treballem aquí a la seu? Com treballeu a fora? Com podem obtenir més i millors  resultats  tots plegats?“

Borrell ha començat afirmant que “el món actual es caracteritza per una incertesa radical“. Aquesta ha estat la proposició central del seu discurs.

“Vivim un món en el qual la velocitat i l’abast del canvi són excepcionals. Esdeveniments que pensàvem que no passarien mai estan succeint un darrere l’altre. Amb aquest ritme, el cigne negre es converteix en majoria. Ja no hi haurà cignes blancs, tots seran negres, perquè han anat succeint coses que tenien poques probabilitats d’ocórrer i, malgrat tot, s’han produït i han tingut un impacte molt fort. La invasió russa d’Ucraïna és un d’aquests cignes negres, igual que la inesperada resistència de Kíev. Tampoc estava a l’agenda europea l’escalada de tensió a Taiwan entre els Estats Units i la Xina, ni la crisi energètica, ni la pujada de tipus d’interès per part de tots els bancs centrals seguint l’estela de la Reserva Federal dels Estats Units“.

Tot seguit ha volgut diagnosticar el que ens està passant a nosaltres els europeus.

“Jo crec que  estem afrontant una situació dins de la qual estem patint les conseqüències d’un procés, que ha durat anys, en el qual hem desacoblat les fonts de la nostra prosperitat de les fonts de la nostra seguretat“. 

Ha afegit que aquest diagnòstic, manllevat del politòleg francès, expert en defensa, Olivier Schmitt, podria ser el titular de la seva presentació.

“La nostra prosperitat ha estat basada en energia barata provinent de Rússia. El gas de Rússia era barat i suposadament assequible, segur i estable. S’ha provat que  no era cert. Al costat d’això, hem gaudit de  l’accés al mercat de la Xina per a exportacions i importacions, transferències tecnològiques, inversions i  per a disposar de béns barats. La nostra prosperitat ha estat basada  en la Xina i Rússia, és a dir, en  un mercat gran exterior  i energia barata (reflexió particularment adreçada  al model econòmic alemany avui en entredit).

Hem de cercar noves fonts d’energia a l’interior de la UE, tant com puguem, perquè no hem de canviar una dependència per un altre (referència  a la dependència energètica creixent dels Estats Units; frase també utilitzada per Macron a la recent reunió informal del Consell Europeu a Praga). La millor energia és la que es produeix a casa. Això requerirà una reestructuració profunda de la nostra economia“.

Ha passat després de l’energia a la seguretat.

“Nosaltres hem delegat la nostra seguretat als Estats Units. Ha arribat l’hora  que nosaltres mateixos assumim més responsabilitats en defensa. Els Estats Units s’ocupava de la nostra seguretat, mentre que la Xina i Rússia propiciaven la base de la nostra prosperitat: aquest és un món que ja no existeix“. “Per altra banda, la dreta radical està pujant fortament dins de les nostres democràcies. En conclusió, tenim un còctel  ben difícil, tant intern com extern.  Les velles receptes ja no serveixen. Tenim reptes de seguretat creixents i la nostra cohesió interna està amenaçada“.

“Què ha passat els darrers mesos? S’ha produït  una concatenació d’esdeveniments: invasió russa d’Ucraïna, competència descarnada entre la Xina i els Estats Units,  crisis alimentària i energètica a escala europea i mundial a conseqüència de la guerra d’Ucraïna.  Una tempesta perfecta, en  primer lloc, perquè els preus creixen, segon per les pujades dels tipus d’interès i pot arribar una recessió global. A més,  tenim problemes de seguretat més enllà d’Ucraïna, els tenim en el nostre veïnat:  Sahel, Mali, República Centre Africana, Burkina Fasso… No ens fixem només en la crisi ucraïnesa.“

Borrell ha dedicat una especial atenció a la rivalitat amb la Xina i els autoritarismes.

“Existeix  una lluita entre els sistemes democràtics i els sistemes autoritaris.  L’autoritarisme, malauradament, s’està desenvolupant molt. No solament és la Xina, no solament és Rússia.  Existeix una tendència autoritària al món sencer. A vegades, alguns països porten encara  el vestit  d’una democràcia, però ja no són democràcies. N’hi ha que no són democràcies en absolut, ni tan sols tenen la pietat de semblar democràcies“.

L’Alt Representant ha demanat als seus Ambaixadors  que siguin capaços d’explicar millor “els vincles entre  llibertat política i una vida millor“.

“Quan diem que la Xina és el nostre rival sistèmic, això significa que els nostres sistemes estan en rivalitat. Els xinesos estan tractant d’explicar al món que el seu sistema és molt millor,  perquè  -diuen- potser no escolliràs al teu cap de govern, però tindràs menjar, calefacció i serveis socials, milloraràs les teves condicions de vida. Moltes persones, en el món,  voten i escullen el seu govern, però les seves condicions materials no estan millorant. I al final, el que vol la gent és viure una vida millor. La nostra lluita és intentar explicar que la democràcia, la llibertat i la llibertat política en especial no són coses que es puguin canviar per prosperitat econòmica o cohesió social. Ambdues coses han d’anar juntes. Si no ho aconseguim, el nostre sistema morirà, no podrà sobreviure en aquest món“.

“Les dues grans potències -els Estats Units i la Xina- estan competint i aquesta competència estructurarà el futur. La seva competició és la força estructurant més important del món. Això coexistirà amb un marc més ampli de lluita de democràcies contra autocràcies. Però jo no insistiria molt en això perquè al nostre costat hi ha molts règims que són autoritaris. No podem dir que nosaltres som les democràcies i que els que ens segueixen també són democràcies, perquè això no és veritat“.

A continuació s’ha referit als principals megatrends  (grans tendències) que caracteritzen el món actual: guerra  d’Ucraïna, multipolaritat desordenada, món competitiu, auge del nacionalisme, pujada de tipus d’interès, expectatives dels països en vies de desenvolupament que formen  l’anomenat “Sud Global”, afectat per terribles conseqüències alimentàries i energètiques de la guerra d’Ucraïna. “El món no és purament bipolar, existeixen múltiples jugadors, cadascun defensant els seus interessos i valors (Turquia, Índia, Brasil, Àfrica del Sud, Mèxic,  Indonèsia…)“.

La segona part de la presentació s’ha dedicat al  “com actuar millor“. Borrell ha començat dient “no sempre em sento satisfet de com treballen les meves delegacions”.

Ha retret als Ambaixadors no estar a l’altura dels desafiaments.  “No són capaços de reaccionar a la successió de  crisis en temps real. Vull ser informat per vostès i no per la premsa. A vegades, sé més sobre el que està passant en el món llegint els diaris que no pas  els seus informes, que sovint arriben tard. Jo sóc el “ministre d’Afers Exteriors d’Europa” i hauria de ser una  de les persones millor informades del món, com a mínim igual que qualsevol ministre d’afers exteriors. Cal informar bé i ràpid“. “Heu de comportar-vos com si fóssiu una ambaixada: envieu un telegrama, un cable, un correu, ràpidament. Per favor, reaccioneu de pressa“.

“A més de conquistar un espai, cal conquistar les ments. Els russos i els xinesos són molt bons en això.  Hem d’escoltar més i evitar exercicis de superioritat moral.  Prenguin més la iniciativa. Preparin-se per ser audaços.  Han de tenir capacitat de reacció les 24 hores del dia.  Vull que siguin més reactius. Estem vivint en crisi, per tant, cal  viure en mode crisi“.

“Tots hem de fer autocrítica. Prenem per exemple la invasió russa d’Ucraïna. Haig de reconèixer que aquí, a Brussel·les, els nord-americans ens deien “els russos atacaran, atacaran“ i nosaltres érem força reticents  a creure-ho. No pensàvem que això podria arribar a produir-se i tampoc  vàrem ser capaços de preveure que Ucraïna estava preparada per a resistir amb tanta ferocitat i èxit com ho està fent”.

Borrell ha tancat així el seu discurs: “Compto amb vosaltres, la tasca no serà fàcil, i segur que tots nosaltres ho podem fer millor“.

Nombrosos analistes han aplaudit l’autocrítica i la franquesa de Borrell.  El seu discurs ha causat  sorpresa a Brussel·les, acostumada a un llenguatge  menys impactant i directe.

L’equip de Biden reconeix obertament que Rússia és l’afer urgent i la Xina l’important

Gairebé al mateix temps que se celebrava la reunió d’Ambaixadors de la UE a Brussel·les, els Estats Units feia pública la seva esperada Estratègia de Seguretat Nacional. En aquest important document s’afirma que la Xina  “és l’únic rival que té la intenció, i cada vegada més, la capacitat de remodelar l’ordre internacional; la Xina altera a favor seu  els poders econòmics, diplomàtics, militars i tecnològics“.  Es reconeix explícitament que  l’única gran potència capaç de desafiar realment Washington, l’única que pot “inclinar a favor seu el camp de joc global“, és la Xina. L’equip de Biden reconeix obertament que Rússia és l’afer urgent i la Xina l’important.

Aquests dies s’inaugura  a Pequin el Congrés del Partit Comunista Xinès, amb el nomenament previst  de Xi Jinping com a líder suprem del país per a un tercer període consecutiu de cinc anys. Continuarà dirigint una Xina a la qual Occident qualifica de “rival sistèmic“, i a la que considera  “la gran nació  competidora dels Estats Units per a remodelar el món”.

El paper de la UE  en aquest nou món que s‘albira, caracteritzat per la  pugna per l’hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina, continua estant obert. La UE encara no és un vertader actor global per no haver estat capaç d’arribar a la seva unió política i de dotar-se de polítiques comunes en matèria d’afers exteriors i defensa. Per aquest motiu alguns prestigiosos analistes consideren que “la gran pel·lícula està a punt de començar i la UE encara no té clar el seu paper“.

 Loading ...