En la seva intervenció, un cop elegit president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell va fer palesa la voluntat del nou govern corporatiu d’orientar la seva acció incidint sobre la promoció de l’independentisme entre els empresaris, abordant qüestions que poden considerar-se que formen part de l’àmbit polític, però que, des de la seva perspectiva, són qüestions de país. Un eufemisme per no afirmar la seva condició de nacionals i, per tant, no poden quedar recloses en allò que tracten només els partits.
L’acció de l’organisme corporatiu se centrarà molt en els autònoms i els petits i mitjans empresaris, per dues raons fonamentals. Per raons òbvies, no compten facturació, és a dir, la importància econòmica de les empreses, sinó vots, o sigui, nombre de persones. També perquè creuen que el futur de la república s’ha de construir sobre aquell teixit emprenedor. D’aquí que no tinguin cap interès en el retorn de les empreses que varen canviar de seu social, 4.220 segons el Col·legi de Registradors, o 3.700 segons la Consellera d’Empresa, Àngels Chacón, amb una facturació de 100.000 milions d’euros.
Ara l’ANC consuma una altra dimensió de la seva acció sobre l’empresariat, el cercador d’empreses favorables a la independència, presentat com a empreses favorables al país, per sectors i àmbits empresarials. No sembla que sigui una iniciativa que assoleixi massa potencial. Ho fa pensar el fet que es neguin a donar la xifra d’empreses que s’han acollit a la iniciativa, i també que per Girona són 39 les empreses, i xifres inferiors per Tarragona, 34 i Lleida 29.
Però més enllà de la seva dubtosa eficàcia, la qüestió que planteja és doble. Per una banda, el risc d’iniciatives simètriques i contràries a Espanya, que vulguin “castigar” empreses amb seu a Catalunya. Aquest seria un efecte bumerang que podria ser colpidor. Només cal recordar el recent balanç del sector del cava i els seus mals resultats el darrer any en el mercat espanyol, amb unes vendes que s’han reduït un 1,21% durant els primers sis mesos d’enguany. La seva naturalesa notòria de producte català a facilitat la via de creixement dels seus competidors espanyols. Molts productes, sobretot agroalimentaris podrien córrer la mateixa sort.
La segona qüestió és que una vegada més l’independentisme demostra posseir una relat, una estratègia i uns objectius concrets en el seu procés de conquesta social, en aquest cas de l’empresariat, que executa amb fermesa. No l’importa el refús de les empreses més grans, perquè el que cerca és la majoria, i també perquè disposa de recursos econòmics per actuar, òbviament de la Generalitat: la plataforma digital que ha implantat, no únicament serveix per votar sinó que és una eina de participació i intervenció sobre els empresaris, massiva i també, one to one. Aquesta acció no té alternativa. PIMEC no ho serà perquè comparteix, en part, punts de vista, i Foment del Treball, la històrica patronal catalana, no va més enllà de fer declaracions que poc signifiquen. La manca d’acció alternativa al projecte independentista és notòria també en aquest àmbit de l’empresa.
