La resposta al devastador atac del grup terrorista Hamàs contra Israel ha acabat per arribar. El primer ministre Benjamin Netanyahu deixà ben clar des del primer moment que aquesta passaria per “l’aniquilació” de Hamàs.
Setmanes més tard, i com nombrosos analistes preveien, la resposta s’ha concretat efectivament en una ofensiva terrestre de les forces armades israelianes en el si de la franja de Gaza. Al nord d’aquesta, la mateixa ciutat de Gaza està actualment encerclada i el Tsahal o exèrcit israelià avança lenta però fins ara inexorablement.
No obstant això, més enllà del primer objectiu, que és aconseguir el control de la zona nord, densament construïda i poblada en temps de pau per aproximadament la meitat dels 2,3 milions de palestins residents a Gaza, els objectius estratègics d’Israel estan envoltats de dubtes fins i tot per a molts israelians.
A més, cal tenir en compte que a mesura que les baixes civils augmenten, la pressió internacional sobre Israel perquè posi fi a les hostilitats o almenys declari un alto el foc no paren d’augmentar. Fins i tot des dels Estats Units, els ferms defensors de la resposta d’Israel els dies que seguiren a l’atac de Hamàs.
El cap d’estat major conjunt dels Estats Units i primer càrrec militar del país, el General Charles Brown, ho ha presentat des de l’òptica següent: “el més de presa que es pugui arribar a un alto de les hostilitats, menys temptada estarà la població civil de convertir-se en el proper combatent de Hamàs”.
Però a Israel els sentiments estan a flor de pell i el trauma del passat 7 d’octubre segueix massa viu per frenar les operacions militars. La resposta a les massacres indiscriminades del passat mes ha estat fins ara la campanya més mortífera i devastadora que les forces armades d’Israel han fet contra Gaza des que s’hi retiraren l’any 2005.
El problema rere la idea, comprensible, de voler destruir completament Hamàs, és que aquest grup no sols disposa d’una branca armada que envia accions terroristes, sinó que arribà al poder de forma democràtica i administra la franja de Gaza des de fa 16 anys. Què es considera, doncs, aniquilar-lo completament?
El mateix ministre d’afers estratègics d’Israel, Ron Dermer, afirmà la setmana passada no tenir una resposta encara formada a què vol dir concretament acabar amb Hamàs. Però sí que insistí que la seva eliminació és una condició indispensable per canviar la realitat de la gent que viu al sud del país.
Israel ha, doncs, de trobar una resposta a aquesta pregunta crucial en un context polític especialment tens. El primer ministre Benjamin Netanyahu es troba molt qüestionat per la seva incapacitat de detectar l’amenaça de Hamàs a temps, i nombrosos escàndols polítics l’havien esquitxat ja des d’abans de la crisi.
Netanyahu sí que ha donat alguna pista, afirmant recentment que després de la guerra Israel assumiria “la responsabilitat general sobre la seguretat” de Gaza durant “un període indeterminat”.
A més llarg termini, la resposta d’Israel podria consistir en una responsabilitat compartida (sobre el paper) entre els cossos de seguretat israelians i els palestins, que a la pràctica es tradueix a Cisjordània per intervencions ràpides israelianes allí on es detecta activitat armada o intencions d’atacar. El que sembla força clar és que Israel voldrà mantenir la superioritat operacional sobre el conjunt del territori de Gaza per poder reaccionar a temps.
Sembla força clar que Israel voldrà mantenir una superioritat operacional sobre el conjunt del territori de Gaza per poder reaccionar a temps Share on X
Loading ...
