Putin i Ucraïna

La invasió russa d’Ucraïna no és solament un crim sinó també un gran error

En rebre la notícia de l’execució del jove duc Enghien, per ordre de Napoleó, Tayllerand, el seu ministre d’afers exteriors, va pronunciar una frase que ha passat a la història: “això és pitjor que un crim, és un error“.

En la seva resposta, aquell astut diplomàtic francès, que va saber sobreviure cínicament, sempre en posicions clau de govern, a tot un seguit de règims de colors polítics ben diferents -entre ells el revolucionari, el napoleònic i el postnapoleònic– no valorava tant el caràcter moral de la decisió d’executar el jove duc Enghien com les conseqüències polítiques i militars d’aquesta, que acabarien posant punt final a la carrera de Napoleó, tal com ell havia intuït.

Una valoració  similar es pot aplicar a la desastrosa decisió de Vladímir Putin d’envair Ucraïna el 24 de febrer de 2022, saltant-se les normes del dret internacional i violant  tractats  sobre “respecte a la integritat territorial“ d’Ucraïna signats per la mateixa Rússia (aleshores Unió Soviètica) com per exemple a l’Acta de Hèlsinki de 1975 i en el Memoràndum de Budapest de 1994, ja signat per la Rússia postsoviètica, conjuntament amb Ucraïna, els Estats Units  i Regne Unit.

El famós historiador, filòsof  i escriptor  israelià, Yuval Noah Harari, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem,  autor de best-sellers com “Sapiens”, “Homo Deus” i “21 Lliçons  per a entendre el segle XXI”, acaba de publicar un article a la revista nord-americana The Atlantic, titulat “Anem cap a una època de guerres?“, en el que considera la invasió russa d’Ucraïna doblement com un crim i un error, a l’estil Tayllerand.  Harari  a més,  qualifica aquella invasió de gran estupidesa.

En el tercer dels seus llibres esmentats anteriorment, Noha Harari escriu  el següent: “l’estupidesa humana és una de les forces més importants de la història; mai se la pot infravalorar; fins i tot els líders racionals, i Putin ho és,  acaben sovint fent coses estúpides“.  Els estúpids, segons el famós llibre sobre l’estupidesa humana escrit pel professor d’economia italià, Carlo Maria Cipolla, són els que no solament perjudiquen els  interessos  dels altres, sinó també els seus propis interessos. Putin està perjudicant greument els interessos dels ucraïnesos, però també els russos i  els europeus en general, entre d’altres.

A l’article escrit per Harari  a The Atlantic,  es pot llegir el següent: “El febrer de 2022 vaig quedar molt sorprès  davant l’intent de Vladímir Putin de conquerir Ucraïna. Tan gran era l’error, a més de la violació del dret internacional, i tan destructives eren per a la mateixa Rússia i per a tota la humanitat les repercussions previsibles d’aquesta eventualitat, que semblava un moviment improbable fins i tot per a un ésser megalòman i despietat com Putin. Ha sigut, a més, un moviment absolutament estúpid, un veritable regal geopolític als Estats Units. Però, tot i això, l’autòcrata rus va optar per posar fi el febrer d’aquest any a l’època més pacífica de la història humana  i empènyer la humanitat cap a una nova època  de guerra que podria ser pitjor que tot el que hem vist fins ara; de fet podria amenaçar la mateixa supervivència de la nostra espècie“.

Segons Harari, l’ordre mundial basat en ideals liberals, que Putin menysprea i condemna, no només ha millorat la vida de les persones als antics centres imperials,  sinó també en moltes altres parts del món.  Tots els que es queixin dels seus defectes, s’han de preguntar en quina època la humanitat ha estat en millors condicions que en dècades recents. “Per desgràcia, molta gent va donar per descomptat que duraria per temps indefinit”.

“Si l’aposta de Putin té èxit, el resultat serà el col·lapse de l’ordre mundial liberal. El resultat serà una nova època de guerres, pobresa i malalties. En canvi, si parem els peus a Putin, l’ordre mundial no es trencarà, sinó que s’enfortirà. Putin ha comès molts errors. No comptava amb un factor crucial: el coratge del poble ucraïnès. Tampoc comptava amb la reacció coratjosa de la UE i de tot el món occidental. Aquestes són les bones notícies”.

“Reconstruir l’ordre mundial no significa tornar al sistema que es va desintegrar en la dècada del 2010. Un ordre mundial nou i millor hauria de concedir papers més importants a les potències no occidentals que estiguin disposades a formar-ne part.  L’ordre mundial es va desintegrar abans de res per l’assalt de les forces populistes. Putin és un exemple paradigmàtic de líder autoritari nacionalpopulista.  Putin ha comés un crim que ha de pagar i ha comès l’error de despertar a Occident i d’unir-lo per plantar cara a la invasió russa d’Ucraïna. Ha estat un veritable regal geopolític, especialment per als Estats Units, que Occident no pot desaprofitar“.  

el que està en joc a la guerra d’Ucraïna és, ni més ni menys, que el rumb de la història humana

En un post anterior (febrer 2022),  comentàvem un altre article de Harari en el que considerava que el que està en joc a la guerra d’Ucraïna és, ni més ni menys, que el rumb de la història humana.  Ell considera que  al centre de la invasió russa d’Ucraïna s’hi troba una pregunta fonamental sobre la naturalesa de la història i de la humanitat: és possible el canvi?. Poden canviar la manera de comportar-se els humans, o la història es repeteix una vegada i una altra i els humans estan eternament condemnats sense que canviï res, tret del decorat?

Harari allí es declarava seguidor  de l’escola idealista de les relacions internacionals, segons la qual les guerres no són inevitables. Ell pensa que al llarg de les darreres generacions, per primera vegada a la història, el món ha passat a ser dominat per elits que consideren que la guerra és tan dolenta com evitable. L’element més important ha sigut un canvi radical en el mateix significat del terme pau. Durant la major part de la història, la pau només ha significat “absència temporal de guerra“. Durant les últimes dècades, la paraula pau ha passat a significar “improbabilitat de la guerra“. Es tracta d’una nova manera d’entendre la pau, es tracta d’una “nova pau“, que suposa un gran pas a la història de la humanitat.  A parer seu, es tracta de “l’assoliment més rellevant de la civilització moderna“. Però, malauradament, el fet que derivi del lliure albir humà també significa que és reversible.  “Just quan ens pensàvem que havíem sortit de la llei de la jungla, apareix Putin“. Al final del seu article Harari es formula  aquesta pregunta: serà Putin l’home que acabarà amb la “nova pau“?

Per la seva banda, el prestigiós politòleg britànic, Timothy Garton Ash,  acaba de publicar un article al diari britànic  The Guardian  amb el següent títol: “A Ucraïna, he comprovat que la gran amenaça al món rus no és Occident, sinó que és el mateix Putin“. Comparteix essencialment les tesis anteriors de Harari.

Putin sembla que estigui actuant com a un agent a sou de l’imperialisme americà

“Putin sembla que estigui actuant com a un agent a sou de l’imperialisme americà. Els ucraïnesos estan disposats a resistir la invasió russa tot el temps que calgui. Aquesta determinació anti Putin es veu a tot “el món rus”. Moscou ha tractat de reimaginar el russkiy mir (el món rus), i es troba, per contra amb un ressentiment immens antirus en tot aquest món, tan enorme territorialment. A Geòrgia això és evident, amb dues regions del seu territori ocupades des de 2008 per la Rússia de Putin (Osètia del sud i Abjàsia). El rebuig es veu a tot el centre d’Àsia amb lligams estrets amb Moscou. El cas de Kazakhstan l’acabo de viure personalment en una visita recent. Els kazakhs resistirien patriòticament una possible invasió russa com ara mateix estan fent heroicament els ucraïnesos”.

El veredicte final de Timothy Garton Ash sobre la guerra d’Ucraïna és aquest: “Putin està tractant de recuperar l’imperi rus per la força bruta i el terror. Això que està fent no és solament un gran crim, sinó que també és  un immens error. El mal que això fa a Rússia és devastador. Vladímir Putin pot passar a la història no solament com l’home que  no va aconseguir restaurar l’imperi rus, sinó com a  destructor del món rus“. Si Tayllerand ho veiés, probablement s’estiraria els cabells.

Putin sembla que estigui actuant com a un agent a sou de l'imperialisme americà Click To Tweet

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Oscar Llaudet
    4 gener, 2023 18:48

    Article molt interessant! Les relacions Rússia- Xina també han dificultat el possible objectiu de Putin, però, el que està clar, és que el conflicte Rússia- Ucraïna no està beneficiant a Rússia com Putin anticipava…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.